Eucairita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEucairita
Eucairite-561857.jpg
Eucairita, de color blanc brillant
Fórmula químicaAgCuSe
Epònimopportunity (en) Tradueix modifica
Localitat tipusSkrikerum mine (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.50
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.25d modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.06 modifica
Dana2.4.6.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·límasses granulars i petites butllofes
Estructura cristal·linaa = 4.1Å, b = 4.07Å, c = 6.31Å
Colorblanc argent; gris plom; bronze; groc bronze; blanc crema; taronja; blanc estany
Fracturairregular a subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllablanc grisós
Diafanitatopaca
Densitat7,6 a 7,8 g/cm3
Pleocroismefeble
Anisotropiaforta, de marró-oliva a blau-acer amb un tint violaci
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1][2]

L'eucairita[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del grec ευκαιρία, oportunitat, ja que es va trobar per primera vegada poc després de la descripció de seleni. Fou descoberta a la mina de coure Skrikerum, Småland, Suècia, i descrita per Jöns Jacob Berzelius el 1818.[4] També és coneguda com a berzelinita, que no s'ha de confondre amb la berzelianita, un altre selenur.

Característiques[modifica]

Químicament és un selenur de coure (I) i d'argent de fórmula AgCuSe, composta de coure, argent i seleni. És d'un color variat que va del blanc al taronja passant pel groc. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i la seva densitat oscil·la de 7,6 a 7,8 g/cm3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eucairita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació[modifica]

Àmpliament distribuïda en dipòsits de seleni d'origen hidrotermal; localment abundant amb altres selenurs. Es troba associada a berzelianita, weissita, crookesita, clausthalita, umangita, klockmannita, tiemannita, calcomenita, malaquita i calcita.[5]

Referències[modifica]

  1. «Eucairite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2014].
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.]. «Eucairite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 10 maig 2012]. 
  3. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 10 maig 2012]. 
  4. «Eucairite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 10 maig 2012].
  5. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 16 juliol 2014].