Eucaliptus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eucalyptus)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEucaliptus
Eucalyptus
Eucalyptus flowers2.jpg
Eucalyptus melliodora fulles i flors
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Myrtales
Família Myrtaceae
Subfamília Myrtoideae
Gènere Eucalyptus
L'Hér., 1789
Diversitat
700 espècies
Nomenclatura
gènere del nom científic femení
Distribució
Distribution.eucalyptus.png
Distribució natural
Modifica dades a Wikidata

Eucaliptus[1] (Eucalyptus) és un gènere de plantes amb flors que té unes 600 diferents espècies, els més coneguts són l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i Eucalyptus kamaldulensis.[2][3]

El nom deriva del grec ευκάλυπτος que vol dir «ben cobert». Els eucaliptus adopten la forma d'arbusts o arbres. Són originaris d'Austràlia on és dominant en la vegetació. Unes poques espècies es troben a Nova Guinea, Indonèsia i fins i tot a les Filipines. Conreats es troben a llocs de clima temperat i subtropical de tot el món.

El monoconreu d'eucaliptus presenta problemes ecològics fora de la seva àrea originària en concret per la seva gran avidesa per xuclar l'aigua i assecar fonts i per la difícil descomposició de les seves fulles fora de la seva àrea natural i l'empobriment del sol consecutiu. Considerat a l'inici del segle XX com un arbre miracle per la seva crescuda ràpida, a poc a poc es van descobrir els desavantatges del mono-conreu i és avui és vist com a una espècie invasora. Introduït a Catalunya principalment per a la indústria paperera,[4] en l'actualitat es multipliquen els projectes per a reemplaçar-lo per espècies endògenes com a l'alzina i el pinyer.[5][6]

Descripció[modifica]

Segons la mida es classifiquen com:

  • Petits - fins a 10 metres d'alt
  • Mitjà - de 10 a 30 metres d'alt
  • Gran - de 30 a 60 metres d'alt
  • Molt gran - més de 60 metres d'alt.

Fulles[modifica]

Gairebé tots els eucaliptus són de fulla persistent però algunes espècies tropicals perden la fulla en l'estació seca. Les fulles tenen glàndules oleíferes.

Moltes espècies tenen dues menes de fulles: unes sobre les branques joves, que són sèssils i oposades, i unes de peciolades i alternes sobre les branques més velles.[7] Així, a l'Eucaliptus globulus, les fulles de les tiges velles tenen forma de falç però les de les joves tenen forma ovalada.[8]

Flors[modifica]

Les flors són molt peculiars, semblen unes càpsules amb nombrosos estams. Del nèctar de les flors de diverses espècies d'eucaliptus se n'obté gran part de la mel que es consumeix al món i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Tolerància al fred[modifica]

Phascolarctos cinereus Koala menjant fulles d'eucaliptus

La majoria de les espècies no toleren les glaçades fortes només suporten les que estan entre -3 °C a -5 °C. El més tolerant és Eucalyptus pauciflora fins -20 °C.

Espècies[modifica]

Són més de sis-cents noranta,[9] vegeu la llista d'espècies d'Eucalyptus

Referències[modifica]

  1. «Eucaliptus». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Kittisiri, Areerat «Impacts of Monoculture: The Case of Eucalyptus Plantations in Thailand a paper for the Monocultures]» (en anglès). Environmental and Social Effects and Sustainable Alternatives Conference, 6 juny 1996 (1996-06-06) [Consulta: 25 octubre del 2014].
  3. «eucaliptus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Ribas, Joan «4 Els eucaliptus i la Torras». El Punt Avui, 12 octubre 2014 (2014-10-12), pàg. 57.
  5. Ferrer, J «Eliminen d'una finca de Cassà 13.000 eucaliptus». El Punt Avui, 25 abril 2013 (2013-04-25), pàg. 5.
  6. Vicens, a; Alcañiz, J.M. «Alguns efectes sobre el sol de les plantacions d'eucaliptus i pollancres en la reconversiói de sols agrícoles». A: Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya: 6 i 7 de maig de 1994. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 128-131. 
  7. «Eucalipto». A: Enciclopedia Salvat de la Ciencia y la Técnica. Barcelona: Salvat, 1964, pag. 526, vol 5. 
  8. «Eucaliptus», Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
  9. Euclid,.

Bibliografia[modifica]

  • Les plantacions d'eucaliptus i els seus protagonistes Girona. Grup de Defensa del Medi Ambient, 1978

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.