Euclidiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEuclidiana
Euclidiana P1490045.jpg
Euclidiana (Luis Gueilburt). Plaça de Les Corts
Tipus obra escultòrica
Creació 1989
Material acer
Modifica les dades a Wikidata

Un projecte municipal, que afavoria la col·locació d'escultures als carrers de Les Corts, va permetre que l'escultor argentí Luis Gueilburt, expert en Modernisme i en Gaudí, guanyés amb l'escultura Euclidiana. L'obra de Gueilburt, que va ser inaugurada per la festa major de Les Corts de 1989, va ser col·locada primerament al jardí de Les Infantes, però el 13 de març de 1996 es va decidir de traslladar-la al jardí de Les Corts, que dóna al carrer de Numància.[1]

L'escultura[modifica]

Es tracta d’una obra pública de dimensions discretes que està disposada en el punt estratègic d’un disseny urbanitzat del jardí de les Corts. Tot i que l’escultor va realitzar l’obra amb una total independència de l’actual emplaçament, podem dir que la ubicació definitiva d’aquesta escultura li ha confegit un valor espacial que s’adiu en un recorregut en diagonal per l'enjardinament.

L’escultura pren com a referència al matemàtic grec Euclides qui, al segle III en la seva obra principal Elements de geometria, preconitza el valor i les propietats dels nombres per damunt de la geometria de l’espai. L’escultura presenta diversos aspectes d’interès: en primer lloc la seva presència discreta en relació a l’espai públic. La seva dimensió, a escala humana, i la particularitat geomètrica, però amb elements incrustats d’un material expressament modelat amb les mans, fan que la lectura de l’obra tingui dos nivells d’aproximació consecutius: en un primer moment l’escultura es percep en la seva freda i analítica geometria (recorda una esfera armilar) però tot seguit l’espectador passa a descobrir-ne els seus recòndits elements desiguals que la doten d’una mena d’enigma incorporat que òrbita al seu voltant. Aquests elements ens poden remetre als tretze volums del tractat on Euclides preconitza a bastament sobre diverses matèries matemàtiques com la geometria plana, les proporcions, les propietats dels nombres, les grans magnituds o la geometria de l’espai.

En aquest sentit, en el de la geometria de l'espai, és on podem trobar un altre aspecte d'interès d'aquesta obra. La seva col·locació en un punt precís de la nova urbanització en diagonal d'aquest jardí la fan el destí d'un recorregut ondulant que l'espectador es veu impel·lit a fer bo i seguint els contorns del rierol artificial que s'hi ha construït. Així l'escultura es divisa cap al final d'aquest trajecte que anem fent mentre sentim el brogit de l'aigua descendint pels diferents desnivells del cabal d'aigua, que fan amortir el soroll dels cotxes del carrer. A la fi, l'escultura Euclidiana ens recull en aquest indret tenint com a estora un petit llac i com a marc i teló de fons una arcada obrada que ens pot evocar formal o poèticament la volta de canó celeste, al mateix temps que la separa prudentment de l'abast de l'espectador i la distància d'una altra riuada més prosaica: la de vehicles descendint pel carrer Numància.

L’escultura Euclidiana pot ser un bell exemple de treball escultòric que no vol plantejar rivalitats d’escala amb els elements estructurals de l’espai urbà. És una obra discreta però eficaç pel que te de diàleg assossegat amb el ciutadà. Una escultura que més que imposar-se a l’espectador, s’ofereix com a element de companyia, com a tranquil contertulià d’un temps de lleure, però sobretot com una eina de reflexió a escala humana i inserida plenament dins dels diversos elements de que es pot dotar el paisatge urbà per a fer-lo civilitzat: l’espai, la vegetació, la llum, l’aigua, i sobretot: el lloc de relació humana.[2]

Característiques[modifica]

Material Acer inoxidable i peces ceràmiques sobre base de pedra calcària

Dimensions (h x a x b) en metres: 2,87 x 1,87 -diam.- (total) 1,87 -diam.- (figura) 1 x 0,50 x 0,50 (base)

Inauguració 8 octubre 1989

Col·lecció Ajuntament de Barcelona

Referències[modifica]

  1. Fabre ; Huertas, Jaume ; Josep M. «Art als nous espais públics / 1987 - 1991». [Consulta: 9 novembre 2016].
  2. Juanpere, Salvador. «Art als nous espais públics». [Consulta: 9 novembre 2016].