Eucriptita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEucriptita
Eucryptite-pas-152b.jpg
Fórmula química LiAlSiO4
Epònim Eu- i secret
Any descobriment 1880
Localitat tipus Pedrera Quarry, Branchville, Redding, Fairfield Co., Connecticut, Estats Units
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.01
Dana 51.1.1.3
Heys 16.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 13,48Å; c = 9,01Å;
Simetria 3 - rombohèdrica
Color incolor, blanc, gris clar, marró molt pàl·lid
Exfoliació dolenta/indistinta - dolenta en {1010} i {0001}.
Fractura irregular, desigual, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6,5
Lluïssor subvítria, resinosa, grassa
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,657 a 2,666 g/cm3 (mesurada); 2,654 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1,570 a 1,573 nε = 1,583 a 1,587
Birefringència δ = 0,013
Fluorescència vermell-magenta o taronja sota la llum ultraviolada d'ona curta
Impureses comunes Na, K
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1880
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'eucriptita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta i descrita per primera vegada l'any 1880 a la pedrera Quarry, Redding, Connecticut, Estats Units per George J. Brush i Edward S. Dana. El seu nom ve del grec ευ (eu, 'ben') i κρυπτός (kryptos, 'amagat, secret') per indicar el fet que l'eucriptita es forma íntimament amb l'albita i per tant és difícil d'analitzar.[1]

Característiques[modifica]

L'eucriptita és un silicat de fórmula química LiAlSiO4. Cristal·litza en el sistema trigonal en agregats cristal·lins massius amb cristalls euèdrics rars de fins a 3 cm, les formes més comunes són {1010}, {1121} i {0001}.[1] El seu color pot ser blanc, gris clar, marró molt pàl·lid o, fins i tot, pot ser incolora. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'eucriptita pertany a "09.AA - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: fenaquita, willemita i liberita.

Formació i jaciments[modifica]

L'eucriptita es forma en pegmatites amb alt contingut de liti.[1] Existeixen jaciments d'aquest mineral a Austràlia, Canadà, Egipte, Estats Units, Finlàndia, Namíbia, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit i la Xina. A Espanya n'existeix un jaciment a La Fregeneda, Salamanca.[1]

Sol trobar-se amb els següents minerals: albita, espodumena, petalita, ambligonita, lepidolita i quars.[1]

Experiments de Hautefeuille[modifica]

Productes de certa analogia van ser obtinguts per via sintètica en notables experiments deguts al químic i mineralogista Paul Hautefeuille (1836-1902), i el procediment que va utilitzar va ser el següent: es tracta bàsicament d'escalfar barreges d'àcid silícic, òxid d'alumini i vanadat de liti:

  • Escalfar la quantitat corresponent a cinc equivalents d'àcid silícic i un d'òxid d'alumini amb excés de vanadat de liti, es produeixen vidres raríssims, els quals tenen forma d'octaedres de base quadrada.
  • Amb sis equivalents de sílice, un d'alumina i excés de vanadat o wolframat de liti, s'aconsegueix un cos per molts conceptes referible a l'ortosa.
  • Els dos cossos obtinguts, sense ser l'eucriptita, es relacionen amb ella.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Eucryptite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

Bibliografia[modifica]

  • Hautefeuille, Paul, Notice sur les travaux scientifiques de M. P. Hautefeuille, París, 1890; Recherches sur l'acide perazotique, París, 1884; Recherches sur l'ozone, París, 1884; Chimie et minéralogie, París, 1865; Recherches sur les Résines, París, 1865