Vés al contingut

Eudòxia (filla de Valentinià III)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEudòxia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement439 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Mort471 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà tardà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHuneric
Pal·ladi Modifica el valor a Wikidata
FillsHilderic
 () Huneric Modifica el valor a Wikidata
ParesValentinià III Modifica el valor a Wikidata  i Eudòxia Modifica el valor a Wikidata
GermansPlacídia Modifica el valor a Wikidata

Eudòxia fou filla de Valentinià III i Eudòxia (filla de Teodosi II el Jove i d'Eudòxia Augusta).

El seu pare la va prometre a Huneric, fill de Genseric, com a part del tractat entre l'Imperi i els vàndals.[1] El 17 de maig del 455, Valentinià III fou assassinat per Petroni Màxim que va usurpar el títol imperial. Com a legitimació del seu poder, Petroni, es va casar amb la mare d'Eudòxia, la vídua de Valentinià, i a ella la va obligar a casar-se amb el seu fill, i nou Cèsar,[2] Pal·ladi.[3][4] Això trencava el tractat signat amb els vàndals, els quals van reunir una flota i van atacar Roma en represalia. El 455, després del saqueig de Roma fou feta presonera a Roma pels vàndals i portada a Cartago per Genseric, junt amb la seva germana Placídia, i la seva comuna mare, l'emperadriu Eudòxia.[5] El 456, Genseric va casar Eudòxia amb el seu fill gran Huneric, que va succeir com a rei al seu pare el 477, i va enviar Eudòxia mare i Placídia a Constantinoble.

Eudòxia va viure setze anys amb Huneric i li va donar un fill, Hilderic (més tard rei). Com que Huneric era arrià, Eudòxia secretament el va abandonar i se'n va anar a Jerusalem, on aviat va morir (472) i deixà tot els seus béns a l'església de la Resurrecció, i fou enterrada al sepulcre de la seva àvia Eudòxia Augusta a l'església de Sant Esteve de la mateixa ciutat.

Referències

[modifica]
  1. Conant 2012, p. 21–23.
  2. Drinkwater & Elton 2002, p. 116.
  3. Drinkwater & Elton 2002, p. 119.
  4. Heather 2010, p. 378.
  5. Merrills, Andrew H.; Miles, Richard. The Vandals (en anglès). John Wiley and Sons, 2010, p.117. ISBN 1405160683.

Bibliografia

[modifica]
  • Drinkwater, John; Elton, Hugh (2002). Fifth-Century Gaul: A Crisis of Identity?. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521529334.
  • Heather, Peter (2010). The Fall of the Roman Empire: A New History. Pan Macmillan. ISBN 9780330529839.
  • Conant, Jonathan (2012). Staying Roman: Conquest and Identity in Africa and the Mediterranean, 439–700. Cambridge University Press. ISBN 9781139048101.