Eudialita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEudialita
Eudialyte-es36c.jpg
Cristall d'eudialita de gairebé 4 cm. provinent de Kola, Rússia
Fórmula químicaNa15Ca6(Fe2+,Mn2+)3Zr3[Si25O73](O,OH,H2O)3(OH,Cl)2
EpònimEu-, putrefacció i pedra Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.CO.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana64.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls curts rombohedrals a llargs prismàtics; granular, masses irregulars
Simetriatrigonal - hexagonal escalenohedral
Grup espacialgrup espacial 160, space group R3 (en) Tradueix i space group R-3m (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorrosa, vermell, groc, marró-groguenc, violeta
Exfoliacióimperfecta en {1120}, distinta en {0001}
Fracturadesigual, concoidal, rugosa
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,74 a 3,10
Densitat2,8 a 3
Propietats òptiquesuniaxial (+/-)
Índex de refracciónω = 1.606–1.610 nε = 1.610–1.613
Birefringènciaδ = 0,004
Pleocroismefeble: O = sense color, groc pàl·lid, rosa; E = rosa a incolor
Solubilitatsoluble en H2SO4
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Radioactivitatlleument radioactiva
Més informació
Estatus IMAaprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2003 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'eudialita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec eu (bo) i dialisis (desunió), al·ludint la seva fàcil solubilitat en àcid. Va ser descrita per primera vegada l'any 1819 per Friedrich Stromeyer en exemplars de sienita nefelina del complex intrusiu de Ilimaussaq, al sud-oest de Groenlàndia. És el membre principal del grup eudialita, grup al qual dóna nom.[2]

Característiques[modifica]

L'eudialita és un silicat de color vermell, de fórmula química Na15Ca6(Fe2+,Mn2+)3Zr3[Si25O73](O,OH,H2O)3(OH,Cl)2. Es caracteritza pel fet que pot ser fosa molt fàcilment. Amb un bufador es fon ràpidament a un color verd pàl·lid, sense color de la flama. A més, el mineral és també molt sensible als àcids. Fins i tot ruixada amb àcids en fred la eudialita descoloreix molt ràpidament i gelatinitza fàcil i completament. Cristal·litza en el sistema trigonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eudialita pertany a "09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-" juntament amb els següents minerals: al·luaivita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labyrinthita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita .

L'eudialita és feblement radioactiva amb una activitat específica d'aproximadament 158,2 Bq/g (en comparació, l'activitat del potassi és 31,2 Bq/g).

Formació[modifica]

Posseeix un origen magmàtic, es forma en roques ígnies alcalines, com la sienita nefelínica i les seves pegmatites. Es troba associada amb altres minerals ignis alcalins. Aquests minerals associats inclouen: microclina, nefelina, aegirina, lamprofil·lita, lorenzenita, catapleiïta, murmanita, arfvedsonita, sodalita, aenigmatita, rinkita, låvenita, titanita i magnetita titànica.

Usos[modifica]

L'eudialita s'utilitza com un mineral de poca importància de zirconi. També s'empra en joieria com a pedra ornamental generalment en forma de caboixó, però aquest ús està limitat per la seva raresa, que es veu agreujada pel seu pobre hàbit cristal·lí. Aquests factors fan que el seu interès primari sigui com a mineral de col·lecció.

Grup de l'eudialita[modifica]

El grup de l'eudialita és un grup complex de ciclosilicats trigonals amb triple enllaç (Si3O9)6 i nou enllaços (Si9O27)18. En alguns dels membres, dos anells dels nou darrers estan pontejats per un únic àtom de silici per donar un grup [(Si9O27)2 SiO]34. Aquest grup està format per les següents espècies, a més a més de l'eudialita: al·luaivita, andrianovita, aqualita, carbokentbrooksita, davinciïta, dualita, feklichevita, fengchengita, ferrokentbrooksita, georgbarsanovita, golyshevita, ikranita, ilyukhinita, johnsenita-(Ce), kentbrooksita, khomyakovita, labirintita, manganoeudialita, manganokhomyakovita, mogovidita, oneillita, raslakita, rastsvetaevita, taseqita., UM1998-21-SiO:CaCeClHMnNaZr (espècie pendent de nom definitiu), voronkovita, i zirsilita-(Ce).[2][3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eudialita
  1. «Eudialyte» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Eudialyte Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2014].
  3. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 16 juliol 2014].