Eufemià Fort i Cogul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEufemià Fort i Cogul
Biografia
Naixement 1908
la Selva del Camp
Mort 1979 (70/71 anys)
Activitat
Ocupació Escriptor i historiador
Modifica les dades a Wikidata

Eufemià Fort i Cogul (la Selva del Camp, 1908 - Barcelona, 1979) fou un escriptor i historiador català.[1][2]

Biografia[modifica]

De jove fou escolà de mossèn Joan Pié, historiador selvatà, de qui segurament va heretar el gust per la història local. Va ingressar a la carrera eclesiàstica i al seminari, i va col·laborar amb l'arxiver diocesà Mossèn Sanç Capdevila. Al cinquè curs va deixar la carrera i fou dels germans de la Doctrina Cristiana de Tarragona. Després va fer el servei militar i en acabar es va traslladar a Barcelona. Va ser un habitual de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fou deixeble de Pompeu Fabra i obtingué el títol de professor de català de la Generalitat.[3]

Ja de jove, a la Selva del Camp, va col·laborar amb el periòdic Brum i al Full selvatà i va signar alguns articles i publicacions amb els pseudònims Andreu Selvat i Cogul, Francesc A. Miquel, Miquel Albert o Artemi Folch, singularment alguns del "Episodis de la història".

Al final de la guerra va treballar en una fàbrica i després va tenir un negoci propi. Fou membre fundador de l'entitat Adesel (Agrupació de Selvatans residents fora vila) i fou l'ànima de la seva publicació, essent un dels principals suports de la col·lecció Analecta Selvatana.

Va morir a Barcelona el 1979. El seu fill Xavier Fort i Bufill fou un destacat periodista. La vila de la Selva li va dedicar un carrer el 25 de març de 1983 i el va declarar fill il·lustre el 7 de febrer del 1996.

Obres[modifica]

Fou l'autor de més de vint monografies científiques de caràcter local, conferenciant i divulgador de la història de la Selva del Camp i dels personatges principals de la vila. Entre les monografies cal destacar la dedicada al monestir de Santes Creus, on fou el fundador de l'Arxiu Bibliogràfic. Va guanyar diversos premis com a historiador i fou col·laborador de la Societat Catalana de Geografia.[4]

Entre les seves obres cal destacar:

  • Santes Creus, notes històriques i descriptives (1930)
  • El beat Claret i l'arquebisbat de Tarragona (1949)
  • Margarida de Prades (1960)
  • El llibre de Valdossera (1968)
  • La llegenda sobre Margarida de Prades (1970)
  • Santes Creus de l'exclaustració ençà (1972)
  • El senyoriu de Santes Creus (1973)
  • Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977)
  • Ventura i Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979)
  • Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979)

Referències[modifica]