Eufrasi d'Iliturgi
 Altar de Sant Eufrasi, Catedral de Jaén, s. XVIII  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Eufrasius segle I dC valor desconegut |
| Mort | segle I Illiturgis (Antiga Roma) |
| Sepultura | Santa María de Mao (O Incio, província de Lugo) |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| bisbe i màrtir; baró apostòlic | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 13 de març i 15 de maig (amb els altres barons apostòlics) |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Andújar, diòcesi de Jaén |
Eufrasi és venerat com a sant patró d'Andújar (Andalusia). La tradició el fa primer bisbe de la ciutat i un dels Set barons apostòlics de la Bètica. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.
Llegenda[modifica]
No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la tradició, va evangelitzar la ciutat d'Iliturgi (situada a Mengíbar o Cuevas de Lituergo, a la província de Jaén, tot i que la tradició la ubicava a Andújar), on va ser el primer bisbe. Hi hauria mort màrtir.
Segons aquesta tradició, Eufrasi va ésser un dels Set barons apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al segle i, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.[1]
Historicitat[modifica]
- Article principal: Set barons apostòlics
Les fonts més antigues que citen els barons daten del segle X i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.
La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la seva difusió en els falsos cronicons dels segles xvi i xvii i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els sants i la seva activitat en la Bètica, tots ells obra del falsificador jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.
Veneració[modifica]
Les seves suposades restes van ésser traslladades, durant la invasió musulmana, a Galícia, a la vall del riu Mao, a la província de Lugo, essent instal·lades a la parròquia de Santa Maria do Mao (O Incio).
És patró d'Andújar i de la diòcesi de Jaén des del començament del segle xvii, on se celebra el 15 de maig, o el diumenge més proper a aquesta data.
Notes[modifica]
- ↑ Una altra llegenda els fa companys de Sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres barons van ser els sants: Hesiqui de Carcere (Cazorla o Cieza), Cecili d'Elvira, Ctesifon de Bergi (Berja), Torquat d'Acci (Guadix), Indaleci d'Urci (prop d'Almeria) i Secundi d'Abula (a Almeria).
Enllaços externs[modifica]
- "San Eufrasio, varón apostólico", en : www.galiciadixital.com.
- Vida, martyrio, traslación y milagros de San Eufrasio, obispo y patrón de Andújar[Enllaç no actiu]
- El viaje de San Eufrasio de Jaén a Roma, volando.