Eufrosina d'Alexandria
 |
Per a altres significats, vegeu «Eufrosina». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Ευφροσύνη 414  Alexandria | ||
| Mort | 470 (Gregorià) (55/56 anys) Alexandria | ||
| Sepultura | Abadia de Royallieu | ||
| Es coneix per | Santa llegendària | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | asceta, monja | ||
| verge | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 1 de gener (occident); 25 de setembre (orient); 11 de febrer (carmelites) | ||
| Iconografia | Com a monjo, vestida d'home | ||
| Patrona de | Oficiosament, patrona de les lesbianes | ||
Eufrosina d'Alexandria (grec antic: Ευφροσύνη) (Alexandria, Egipte, ca. 414 - 470)[1][2] també anomenada Euphrosynē,,[3] fou una religiosa alexandrina que va viure com a monjo, vestida d'home. És venerada per diverses confessions cristianes. Probablement, però, es tracta d'un personatge llegendari. La seva història és similar a la de santa Marina el Monjo i altres santes.
Llegenda
[modifica]La llegenda es troba a la Vitae Patrum i presenta influències de la novel·la hel·lenística. Eufrosina era filla d'un ric home d'Alexandria (en la tradició catòlica, el seu pare era Pafnuci d'Alexandria i la seva mare, una dona estèril). Fou criada i educada com un noi; s'havia consagrat a Déu en secret i per evitar casar-se amb l'home amb qui havia estat promesa va vestir-se d'home i, fent-se passar per un frare, va ingressar en un monestir on visqué durant 38 anys sota el nom d'Esmeragde. Sota la direcció de l'abat (que era el monjo que va pregar perquè ella mateixa nasqués), va portar una vida modèlica com a monjo.
Pafnuci, que no sabia que Esmeragde era la seva filla, l'havia pres com a guia espiritual per consolar-se de la desaparició d'Eufrosina. Quan va morir Eufrosina, Pafnuci hi era present; en saber que el monjo era una dona, van considerar-la com una santa.
Veneració
[modifica]La festa per als ortodoxos és el 25 de setembre,[2] mentre que els catòlics la celebren l'1 de gener; els carmelites la celebren l'11 de febrer. És considerada patrona de les dones homosexuals. L'any 2022, Eufrosina va ser afegida oficialment al calendari litúrgic de l'Església Episcopal amb un dia de festa el 27 de setembre.[4]
Les restes d'Eufrosina, segons una tradició, eren a l'abadia de Royallieu (Compiègne).
Referències
[modifica]- ↑ Swan, p. 83
- 1 2 Kirsch, Johann Peter (1913). "St. Euphrosyne". In Charles G. Herberman; et al. (eds.). Catholic Encyclopedia. 5. New York: Encyclopedia Press, Inc. p. 11.
- ↑ «Venerable Euphrosynē of Alexandria». Syosset, New York: Orthodox Church in America. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ «Authorize Lesser Feasts and Fasts 2022, General Convention Virtual Binder». www.vbinder.net. Arxivat de l'original el 2022-09-13. [Consulta: 22 juliol 2022].
- Bibliografia
- Clark, David (2009). Between Medieval Men: Male Friendship and Desire in Early Medieval English Literature. Oxford, England: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-955815-5. OCLC 243546011.
- Swan, Laura (2001). The Forgotten Desert Mothers: Sayings, Lives, and Stories of Early Christian Women. New York: Paulist Press. ISBN 0-8091-4016-0. OCLC 45460900.
