Eugène Ysaÿe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEugène Ysaÿe
Eugène Ysaÿe.jpg
Naixement 16 de juliol de 1858
Lieja
Mort 12 de maig de 1931(1931-05-12) (als 72 anys)
Brussel·les
Ocupació compositor, director d'orquestra, violinista, professor de música, catedràtic d'universitat i concertino
Instrument Violí
Premis Royal Philharmonic Society Gold Medal
Modifica dades a Wikidata

Eugène Ysaÿe (Lieja, 16 de juliol de 1858Brussel·les, 12 de maig de 1931) fou un violinista, director d'orquestra i compositor belga.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Inicià els seus estudis musicals amb el seu pare, Nicolas-Joseph Ysaÿe, violinista del Teatre Reial de Lieja i director d'òpera. El 1865 entrà al Conservatori de Lieja amb Désiré Heynberg. Tres anys més tard, coincidint amb la mort de la seva mare i degut al desacord amb el seu professor i la seva "falta de progrés", deixà el conservatori i acompanyà el seu pare de gira, tocant a l'orquestra on aquest dirigia. El 1872 Ysaÿe tornà a Lieja on estudià amb Rodolphe i Léon Massart. Es diu que mentre un dia estudiava, Henri Vieuxtemps el va sentir des del carrer, i va quedar tan impressionat que fos un nen de 12 anys, que va aconseguir que anés a estudiar a Brussel·les amb el seu assistent, Wieniawski, i de 1876 a 1879 amb Vieuxtemps mateix, a París.

Això suposà per a Ysaÿe entrar a formar part de l'escola Franco-Belga de violí.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1881, fou nomenat concertino de l'Orquestra Bilse de Berlín, l'actual Filharmònica de Berlín, amb la qual va fer gires per Escandinàvia i Rússia, junt amb Anton Rubinstein. Dos anys més tard, es traslladà a París, on es relacionà amb alguns dels compositors francesos més importants del moment, com Claude Debussy, Gabriel Fauré, Camille Saint-Saëns, César Franck, Ernest Chausson i Vincent d'Indy, entre d'altres. Així, Ysaÿe tingué una forta influència en la música francesa per a violí de l'època.

De 1886 a 1898, fou professor del Conservatori reial de Brussel·les, on tingué alumnes com Joseph Gingold, William Primrose, Ernest Bloch, Nathan Milstein, Louis Persinger, Mathieu Crickboom, Enric Morera, Andrés Gaos i Julio Francés,[1] entre altres. El 1892, fundà el quartet Quartet Ysaÿe junt amb Mathieu Crickboom, Léon van Hout i Joseph Jacob, i el mateix any van iniciar els Concerts Ysaÿe, els quals van seguir fins a 1940.

A partrir de 1922, i degut a problemes amb el braç de l'arc, es centrà en la direcció. Degut a la diabetis que patia, el 1929 li van haver d'amputar un peu, però això no l'impedí de seguir dirigint.

Degut a la seva fama d'intèrpret exel·lent, diversos compositors van dedicar-li obres, com la famosa Sonata per a violí i piano de Frank com a regal de bodes, el Poème de Chausson o el quartet de corda de Debussy. Una de les seves obres més conegudes són les Sis sonates per a violí sol, dedicades cada una a un violinista diferent.

Llegat[modifica | modifica el codi]

L'obra d'Ysaÿe no és una de les més extenses, però deixà un important llegat interpretatiu i pedagògic. Yehudi Menuhin recorda una classe amb Ysaÿe, professor del seu professor Louis Presinger, on li recomanà practicar escales i arpegis, una pràctica no tant comú en aquella època com avui en dia. Pau Casals deia no haver sentit mai abans un violinista tocar afinat, i Carl Flesh digué que era "el violinista més espectacular i individual que mai he sentit", i que la seva influència era vital. Joseph Szigeti atribuí a la prohibició del pare d'Ysaÿe d'usar prematurament el vibrato, la particular, variada, però disciplinada forma del seu vibrato. També fou destacable el seu ús del rubato, que tot el temps qua agafava el retornava seguidament, com el rubato de Frédéric Chopin.

Obres[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista és incompleta

Obres per a violí sol[modifica | modifica el codi]

  • 6 Sonatas per a violí sol, Op. 27
  • 10 Preludes, Op. 35
  • Étude posthume
  • Cadença per al concert de violí de Beethoven Op.61, 1r mov.
  • Cadença per al concert de violí de Tchaikovsky Op.35, 1r mov.
  • Cadença per al concert de violí de Brahms Op.77, 1r mov.

Obres per a violí i piano[modifica | modifica el codi]

  • 2 Mazurkas de Salon, Op.10 (1884)
  • Lointain passé, Mazurka No.3, Op.11 (1893)
  • Rêve d'enfant, Op.14
  • "Variacions Paganini",sobre el capriccio 24
  • Deux célèbres Arias (de J.S. Bach i G.F. Handel, arranjades per Ysaÿe)
  • Valtz en mi menor Op postum. [KKIVa/15] (compost per Frédéric Chopin, arranjat per Ysaÿe)
  • Ballade No. 1 in G minor, Op. 23 (composta per Frédéric Chopin, arranjada per Ysaÿe)

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Sonata per a violoncel sol, en do menor, Op.28 (1924)
  • Piano Trio No.1, Op.33
  • Sonata per a dos violins, Op. postum. (1915)
  • Trio de cordes (2 violin i una viola) "Le Chimay", Op. postum. (1915)
  • Quintet de corda, Op.15, per 2 violins, 2 violas i cello "à mon frère Théophile" (1894)
  • String Quartet
  • "Variacions Paganini" per a quartet de corda
  • Piano Trio No.2

Obres orquestrals[modifica | modifica el codi]

  • Brabançonne, en Re major (1918)
  • Exil, per a orquestra de violins i violes, Op. 25

Obres Concertants[modifica | modifica el codi]

  • Saltarelle carnavalesque, per a violí i orquestra (o piano) Op.11
  • Poème élégiaque, per a violí i orquestra, Op.12 (orquestrat per Jacques Ysaye)
  • Au rouet, per a violí i orquestra, Op.13
  • Chant d'hiver, per a violí i orquestra, Op.15
  • Méditation, per a cello i orquestra, Op.16
  • Berceuse, per a violí i orquestra, Op.20
  • Extase, per a violí i orquestra, Op.21
  • Sérénade, per a cello i orquestra, Op.22
  • Les neiges d'antan,per a violí i orquestra, Op.23
  • Divertimento per a violí i orquestra, Op.24
  • Amitié, poem, per a dosviolins i orquestra, Op.26
  • Poème nocturne, per a violí, cello i orquestra, Op.29
  • Harmonies du soir, per a quartet de corda i orquestra, Op.31
  • Fantasia, per a violí i orquestra, Op.32
  • Concerts per a violí (alguns encara sense publicar).

Òperes[modifica | modifica el codi]

"Piére li houyeû" (Pere el miner)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 875 (ISBN 84-239-4524-3)
  • Natasha Lowell: Eugène Ysaÿe and Musical Dialogue
  • Anderson, Keith: Eugène Ysaye, Sonatas for Solo violin, op 27. [CD] Naxos
  • La discoteca Ideal de Interpretes d'Enciclopedias Planeta
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Ysaÿe Modifica l'enllaç a Wikidata