Eugènia Lamarca i de Mier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEugènia Lamarca i de Mier
Biografia
Naixement24 octubre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
la Jonquera (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhisendada Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrancesc Macià i Llussà Modifica el valor a Wikidata
PareAgapit Lamarca i Quintana Modifica el valor a Wikidata

Eugènia Lamarca i de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866La Jonquera, 18 de setembre de 1937) va ser una hisendada catalana, coneguda per haver estat la muller de Francesc Macià i Llussà, primer president de la restaurada Generalitat de Catalunya.

Orígens[modifica]

Va néixer a Lleida el 24 d'octubre de 1866,[1] en una família benestant de la burgesia lleidatana, propietària de nombroses terres a la província. Era filla de l'hisendat i arquitecte Agapit Lamarca i Quintana i de Josepa de Mier i de Chaves.[2]

Matrimoni[modifica]

El 10 de novembre de 1888, amb 22 anys es va casar amb el militar Francesc Macià i Llussà, tot i la diferència social i econòmica que els separava.[3] El matrimoni va tenir tres fills, Joan, Josefina i Maria,[3] i, dintre dels cànons de l'època, va ser feliç, i Lamarca va gaudir d'un paper important en la gestió dels assumptes econòmics de la família.[2] D'altra banda, Macià, que procedia d'un estatus social inferior a Lamarca, va tenir accés a un cercle familiar adinerat i culte i a la vida social de la burgesia local.[3][2]

Vida econòmica i política[modifica]

De manera habitual, el matrimoni format per Lamarca i Macià va residir a Vilanova i la Geltrú, d'on era originari el marit.[3] A la mort del seu pare, el 1897, Lamarca va heretar un considerable llegat, on destacà una extensíssima finca a Vallmanya, al municipi d'Alcarràs,[3] que va vincular la família amb les entitats econòmiques de les terres de Lleida i en els afers agrícoles, com el del canal d'Urgell.[4] La casa de la finca va servir com a casa d'estiueig.[5] A banda d'aquesta finca, Agapit Lamarca també li llegà un seguit de finques de Vilanova i la Geltrú, que li havien cedit en algun moment els Macià, que les havien continuat utilitzant fins aquell moment.[3]

Malgrat aquesta quantiosa herència, el matrimoni no sempre va disposar d'una còmoda situació econòmica, especialment a causa de la necessitat de finançar les aventures polítiques de Francesc Macià, que va obligar a hipotecar Vallmanya, probablement a disgust de Lamarca, que hi tenia un fort vincle emocional.[2] Amb tot, sempre va mantenir una actitud discreta al costat de la vida política de Macià, especialment quan ell va esdevenir president de la Generalitat de Catalunya, allunyada dels focus,[6] fins al punt de renunciar a ser present o actuar com amfitriona d'actes oficials, on exercia en canvi la seva filla.[7]

Viduïtat i mort[modifica]

Poc després d'esdevenir vídua, el juny de 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei atorgant-li una pensió vitalícia de 18.000 pessetes anuals, com a vídua del president Macià. La meitat d'aquesta pensió passaria a la seva filla, mentre aquesta fos soltera.[8] Amb l'esclat de la Guerra Civil, ella i la seva filla Maria van marxar juntes a l'exili.[3] Va morir, però, a La Jonquera, el 18 de setembre de 1937, abans d'acabar el conflicte.[6] Uns dies després les despulles van ser traslladades i enterrades a Barcelona.[9]

Referències[modifica]

  1. «Eugènia Josepa Lamarca i Mier» (en castellà). Geni.com. [Consulta: 14 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Macià Farré, Marc «El rum-rum de la casa de Vallmanya». Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 52, juliol 2021, pàg. 28-30.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ferrer i Pumareta, Jordi «L'entorn familiar de Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú». Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, núm. 8, 2015, pàg. 82-83, 99-100, 106, 116.
  4. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 141. 
  5. Martínez Minguell, Gerard «Salvar el llegat de Macià a Vallmanya». Ara, 02-06-2021.
  6. 6,0 6,1 «Ha mort la vídua de Francesc Macià». La Publicitat, 19-09-1937.
  7. González Vilalta, Arnau. Cataluña bajo vigilancia: el consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943) (en castellà). València: Universitat de València, 2011, p. 112. 
  8. Pitarch, Ismael E. El president Macià i el Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2009, p. 38, 124. 
  9. «Entierro de doña Eugenia Lamarca, viuda de Maciá». El Diluvio, 21-09-1937.