Eugéne-Georges Stoffel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugéne-Georges Stoffel

Bust d'escultura representant Eugéne-Georges Stofell amb uniforme militar Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Eugène Stoffel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1821 Modifica el valor a Wikidata
Arbon (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1907 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArqueòleg, militar i escriptor
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eugéne-Georges Stoffel amb nom de naixement Eugène Georges Henri Céleste Stoffel (Arbon, Suïssa o París, França, 1 o 14 de març de 1821 - París, 4 d'abril de 1907) va ser un militar, arqueòleg i escriptor francès.[1]

Fill d'Augustin Stoffel, coronel del Quart Regiment Suís i nebot de Christoph Anton Jacob Stoffel també militar; Eugéne-Georges va estudiar a l'escola d'enginyeria militar de l'École polytechnique, abans de començar la seva carrera militar. Va ser cap d'esquadró i després oficial d'ordenança de l'emperador Napoleó III, sent nomenat tinent coronel el 21 de desembre de 1866 i agregat militar a l'ambaixada de França a Berlín. En aquest càrrec va ser quan va escriure les seves observacions sobre Prússia, es va llançar a un veritable espionatge i va destacar la possible entrada en una guerra.[2]

Va ascendir a coronel durant la Comuna de París de 1871 i va organitzar la defensa, sense èxit, de l'altiplà d'Avron. Retirat el 1872 per criticar als governs Thiers, Stoffel es va llançar a la política en presentar-se, també sense èxit a les eleccions parlamentàries de 1873.

Stoffel és també conegut pel seu paper en campanyes arqueològiques dutes a terme per Napoleó III, especialment a Gergòvia i Alèsia entre 1862 i 1865 on Napoleó III el va nomenar director de l'excavació i on va localitzar el campament de Juli Cèsar.[3] Va viatjar a Espanya per estudiar on van succeir les batalles d'Ilerda (49 aC) i Munda (46 aC).[1]

Principals publicacions[modifica]

  • Étude sur l'emplacement d'Alésia, París, 1862.
  • Rapports militaires écrits de Berlin 1866-1870, París, 1871.
  • Histoire de Jules César, 1887.
  • De la possibilité d'une future alliance franco-allemande, 1890.
  • Guerre de César et d'Arioviste et premières opérations de César en l'an 702, 1891.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Díaz-Andreu García, Mora i Cortadella, 2009, p. 655.
  2. ↑ Laurent, Sébastien. Politiques de l'ombre. L'Etat et le renseignement en France (en francès). Fayard, 2009. 
  3. ↑ Granger, 2005, p. 355.

Bibliografia[modifica]

  • Ravel, Alain-Georges. Stoffel, un homme lige de Napoléon III (en francès). Theles, 2004. 
  • L'empereur et les arts: la liste civile de Napoléon III (en francès). Librairie Droz, 2005. 
  • Díaz-Abdreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons Historia, 2009. ISBN 9788496467453. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugéne-Georges Stoffel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugéne-Georges_Stoffel&oldid=29663238»