Eugen Baumann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEugen Baumann
Eugen Baumann.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Bad Cannstatt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1896 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiHermann von Fehling Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballQuímica orgànica i bioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímic, inventor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Eugen Baumann (12 de desembre de 1846, Cannstadt, Stuttgart – 3 de novembre de 1896) fou un químic alemany que sintetitzà el clorur de polivinil (PVC) i, juntament amb Carl Schotten, descobrí la reacció de Schotten-Baumann.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar secundària a Stuttgart treballà a la farmàcia del seu pare al mateix temps que seguia les lliçons de química de Hermann von Fehling a la Universitat de Stuttgart. Després, per completar la seva formació, anà a treballar a farmàcies de Lübeck i Göteborg. Finalment estudià farmàcia a la Universitat de Tübingen, on el 1872 es doctorà amb un treball conjunt amb Felix Hoppe-Seyler.

Seguí a Hoppe-Seyler a la Universitat d'Estrasburg on aconseguí ser professor el 1876. El mateix anys, Emil du Bois-Reymond li oferí ser el cap del departament de química de l'Institut de Fisiologia de Berlín. El 1882, Baumann es convertí en professor de medicina a aquest institut i també aconseguí una plaça de professor a la Universitat de Freiburg. Morí als 49 anys per una malaltia cardíaca.

Obra[modifica]

Baumann descobrí la font dels composts aromàtics de l'orina identificant-la com l'aminoàcid tirosina. Destacà en la química dels composts amb sofre on sintetitzà tioacetals i tiocetals, alguns dels quals foren emprats posteriorment com anestèsics. Amb el seu grup d'investigadors descobrí que la tiroxina és la substància activa de la glàndula tiroidea. Descobrí un mètode per a la síntesi d'amides a partir d'amines i clorurs d'àcid, juntament amb Carl Schotten, reacció coneguda com la reacció de Schotten-Baumann. El 1872 descobrí de forma accidental del clorur de polivinil, descobert ja el 1838 per Henri Victor Regnault però aquest no comprengué el seu descobriment. Baumann fou el primer que aconseguí sintetitzar-lo de forma plàstica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen Baumann