Eugene Paul Wigner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eugene Paul Wigner, a l'esquerra de la fotografia, al costat d'Alvin Weinberg
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1963)

Eugene Paul Wigner (en hongarès: Wigner Jenő Pál) (Budapest, Imperi austrohongarès, 1902 - Princeton, EUA, 1995) fou un físic i matemàtic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 17 de novembre de 1902 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada en l'Imperi austrohongarès i avui dia capital d'Hongria, en una família de classe mitjana d'arrels jueves. Als onze anys, fou enviat a un sanatori de les muntanyes d'Àustria per sanar-lo de tuberculosi, i fou en aquell moment quan s'inicià el seu interès per les matemàtiques. Després d'estudiar al Budapesti Evangélikus Gimnázium, la seva família es convertí al luteranisme, la qual cosa li permeté iniciar l'any 1921 els estudis en enginyeria química al Technische Hochschule de Berlín. Participà en diversos col·loquis organitzats per la Societat Física Alemanya, que tingueren com a conferenciants il·lustres noms com Max Planck, Max von Laue, Rudolf Ladenburg, Werner Heisenberg, Walther Nernst, Wolfgang Pauli i Albert Einstein, i en la qual conegué el seu company d'investigacions Leó Szilárd.

Morí l'1 de gener de 1995 a la ciutat nord-americana de Princeton, a l'estat de Nova Jersey, dedicant els últims anys de la seva vida a la filosofia hinduista.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Werner Heisenberg + Eugene Wigner (1928)

Interessat en el camp de la mecànica quàntica, aconseguí ser ajudant de David Hilbert a la Universitat de Göttingen. En la seva estada a Göttingen, aconseguí desenvolupar la seva teoria sobre la simetria, i el 1927 formulà la matriu Wigner D.

A principis de la dècada del 1930, es traslladà als Estats Units fugint del règim nazi, entrà a treballar a la Universitat de Princeton i es convertí en el cunyat del físic anglès Paul Dirac. En aquells moments, inicià els seus treballs al voltant del nucli atòmic, i desenvolupà una teoria general sobre les reaccions nuclears, anomenada teorema de Wigner-Eckart.

El 8 de maig de 1937 aconseguí la nacionalitat nord-americana, i el 1939 fou convidat a participar en el projecte Manhattan, si bé ell sempre hi participà mogut per un sentiment pacifista i per l'ús civil dels resultats obtinguts. Posteriorment, participà en el projecte defensiu i de seguretat exterior del govern dels Estats Units i esdevingué l'any 1946 director d'investigació i desenvolupament de l'Oak Ridge National Laboratory, situat a l'estat nord-americà de Tennessee.

El 1963, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, tot i que per treballs diferents juntament amb Maria Göppert-Mayer i Johannes Hans Jensen per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, especialment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugene Paul Wigner Modifica l'enllaç a Wikidata