Eugene Paul Wigner
Eugene Paul Wigner (hongarès: Wigner Jenő Pál) (Budapest, 17 de novembre de 1902 - Princeton, 1 de gener de 1995) fou un físic i matemàtic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Biografia[modifica]
Va néixer el 17 de novembre de 1902 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada en l'Imperi austrohongarès i avui dia capital d'Hongria, en una família de classe mitjana d'arrels jueves. Als onze anys, fou enviat a un sanatori de les muntanyes d'Àustria per sanar-lo de tuberculosi, i fou en aquell moment quan s'inicià el seu interès per les matemàtiques. Després d'estudiar al Fasori Evangélikus Gimnázium de Budapest dirigit pel mestre i matemàtic Lászlo Rátz qui el va entusiasmar per les matemàtiques,[1] la seva família es convertí al luteranisme, la qual cosa li permeté iniciar l'any 1921 els estudis en enginyeria química al Technische Hochschule de Berlín. Participà en diversos col·loquis organitzats per la Societat Física Alemanya, que tingueren com a conferenciants il·lustres noms com Max Planck, Max von Laue, Rudolf Ladenburg, Werner Heisenberg, Walther Nernst, Wolfgang Pauli i Albert Einstein, i en la qual conegué el seu company d'investigacions Leó Szilárd.
Morí l'1 de gener de 1995 a la ciutat nord-americana de Princeton, a l'estat de Nova Jersey, dedicant els últims anys de la seva vida a la filosofia hinduista.
Recerca científica[modifica]
Interessat en el camp de la mecànica quàntica, aconseguí ser ajudant de David Hilbert a la Universitat de Göttingen. En la seva estada a Göttingen, aconseguí desenvolupar la seva teoria sobre la simetria, i el 1927 formulà la matriu Wigner D.
A principis de la dècada del 1930, es traslladà als Estats Units fugint del règim nazi, entrà a treballar a la Universitat de Princeton i es convertí en el cunyat del físic anglès Paul Dirac. En aquells moments, inicià els seus treballs al voltant del nucli atòmic, i desenvolupà una teoria general sobre les reaccions nuclears, anomenada teorema de Wigner-Eckart.
El 8 de maig de 1937 aconseguí la nacionalitat nord-americana, i el 1939 fou convidat a participar en el projecte Manhattan, si bé ell sempre hi participà mogut per un sentiment pacifista i per l'ús civil dels resultats obtinguts. Posteriorment, participà en el projecte defensiu i de seguretat exterior del govern dels Estats Units i esdevingué l'any 1946 director d'investigació i desenvolupament de l'Oak Ridge National Laboratory, situat a l'estat nord-americà de Tennessee.
El 1963, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, tot i que per treballs diferents juntament amb Maria Göppert-Mayer i Johannes Hans Jensen per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, especialment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria.
Després d'això, es va tornar més filosòfic i va publicar La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals, la seua obra més coneguda fora de les matemàtiques i la física tècniques.
Obres publicades[modifica]
- Wigner, Eugene Paul. Gruppentheorie und ihre Anwendungen auf die Quantenmechanik der Atomspektren. Braunschweig: Vieweg Verlag, 1931.
- Wigner, Eugene Paul; Weinberg, Alvin M. 'Physical Theory of Neutron Chain Reactors. Chicago: University of Chicago Press, 1958. ISBN 0-226-88517-8.
- Wigner, Eugene Paul. Symmetries and Reflections: Scientific Essays. Bloomington: Indiana University Press, 1970. ISBN 0-262-73021-9.
- Szanton, Andrew; Wigner, Eugene Paul. 'The Recollections of Eugene P. Wigner. Boston: Springer, 1992. ISBN 0-306-44326-0.
- Wigner, Eugene Paul. Mehra, Jagdish. Philosophical Reflections and Syntheses. Berlín: Springer-Verlag, 1995. ISBN 3-540-63372-3.
Referències[modifica]
- ↑ Bödy, 2017, p. 121.
Bibliografia[modifica]
- Bödy, Pál. Science Policies in Hungary (1867-1910) and the First Generation of Distinguished Scientists (en anglès). LIT Verlag, 2017. ISBN 978-3-643-90850-6.
- Horvath, Tibor «Theodore Karman, Paul Wigner, John Neumann, Leo Szilard, Edward Teller and Their Ideas of Ultimate Reality and Meaning» (en anglès). Ultimate Reality and Meaning, Vol. 20, Num. 2-3, 1997, pàg. 123-146. DOI: 10.3138/uram.20.2-3.123. ISSN: 0709-549X.
- Seitz, Frederick; Vogt, Erich; Weinberg, Alvin M. «Eugene Paul Wigner. 17 November 1902 — 1 January 1995» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 46, 2000, pàg. 577-592. DOI: 10.1098/rsbm.1999.0102. ISSN: 0080-4606.
- Szanton, Andrew. The Recollections of Eugene P. Wigner (en anglès). Springer, 1992. ISBN 978-0-306-44326-8.
- Tisza, Lazslo «Remembering Eugene Wigner and pondering his legacy» (en anglès). europhysics news, Vol. 34, Num. 2, 2003, pàg. 58-61. DOI: 10.1051/epn:2003205. ISSN: 0531-7479.
- Wagner, Francis S. Eugene P. Wigner, an Architect of the Atomic Age (en anglès). Rákóczi Foundation, 1981. ISBN 978-0-9195-4500-7.
- Walsh, John «A Conversation with Eugene Wigner» (en anglès). Science, Vol. 181, Num. 4099, 1973, pàg. 527-533. ISSN: 0036-8075.
- Wightman, Arthur S. (editor). The Collected Works of Eugene Paul Wigner (7 volums) (en anglès). Springer, 1993-2001. ISBN 3-540-56560-4.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugene Paul Wigner |
- «Eugene Paul Wigner» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eugene Paul Wigner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Westfall, Catherine. «Wigner, Eugene Paul (Jenó Pál)». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2021]. (anglès)
- «Eugene Wigner». Encyclopaedia Britannica, 2000. [Consulta: 17 maig 2021]. (anglès)