Eugeni Madueño Palma

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eugeni Madueño)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaEugeni Madueño Palma
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
El Garabato, Còrdova (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1911311 Modifica el valor a Wikidata

Eugeni Madueño Palma (El Garabato, Còrdova, 1952)[1] és un periodista, escriptor i editor català.

Biografia[modifica]

Madueño va arribar a Barcelona l’agost de 1962, al tren el sevillano, en un viatge que aleshores durava 24 hores.[2] Resident al barri del Fondo, el 1969 el capellà Jaume-Patriç Sayrach, fundador de la revista Grama, el va incorporar a la redacció, on –fins al tancament de la revista, el gener de 1983– va fer de periodista, cap de la redacció i administrador.[3]

Als anys 70 va combinar la feina d’empleat de banca i els estudis nocturns amb la de corresponsal informatiu a diferents diaris de Barcelona.[4] Va treballar a Tele/eXpres del 1977 fins a la desaparició del diari el 1980, com a redactor de la secció local dirigida per Josep Maria Huertas Claveria.[5]

El 1982 Miquel Villagrasa el fitxa com a compaginador a La Vanguardia, on farà de redactor en diferents seccions i reporter a La Revista dirigida per Josep Carles Rius; entre 2000 i 2004 va ser redactor en cap de Viure, la secció d'informació local i comarcal amb edicions a Barcelona, Tarragona i Girona. Posteriorment va portar la secció Nous Continguts, creada per captar informació institucional patrocinada. Va ser forçosament jubilat l'any 2009.[6]

Des del 1993 col·labora i forma part del consell assessor de la revista Carrer, [7] editada per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.[7]

Professor de pràctica periodística a la Facultat Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, el 1998 va fundar la revista Nova Ciutat Vella com a eina d'aprenentatge dels seus alumnes. Tot el procés de producció de la revista es feia als locals de la Facultat, des d'on era distribuida gratuïtament als comerços i botigues del districte. Entre els anys 2011 i 2017 va editar el blog La Lamentable. L'any 2011 creà l'editorial Edicions Clariana, on publica monogràfics i llibres, així com continguts digitals.[8]

Obra publicada[modifica]

Madueño ha publicat alguns llibres vinculats a la seva feina com a periodista. A Santa Coloma en el corazón (1980),[9] amb el fotògraf Joan Guerrero, inclou textos i poemes. Va assessorar Joan Oliu al còmic Història de l’Anna a Santa Coloma de Gramenet (1983),[2] on s’explica la seva història, que és la de la protagonista, i la de la ciutat. A Grama, una experiència insòlita de periodisme popular (1988)[10] recull les vicissituds de la revista al llarg dels 14 anys que va durar. El mateix 1988 va publicar Xavier Valls, l’arquitecte de la solidaritat,[11] la biografia de l’arquitecte colomenc mort a l’atemptat d’ETA a Hipercor.

Heroína, viaje por el placer, la destrucción y la muerte (1990),[12] fruit de l'experiència com a periodista de successos a La Vanguardia, és la crònica de l'entrada de l'heroïna a Barcelona. El 1993 va publicar al mateix diari, amb el seu germà Pedro Madueño, la sèrie "Retrats urbans", recull de reportatges sobre la Barcelona post-olímpica, que va ser premiada pel Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona,[13] i que a instàncies de la Federació d’Associació de Veïns i Veïnes (Favb) es va publicar com a llibre amb el nom Barcelona Retrats.[14]

De la seva feina com a reporter a La Vanguardia van sorgir dos llibres escrits en tàndem amb el periodista Bru Rovira: 35 días en China: el depertar del dragón (1997),[15] adaptació dels reportatges publicats el 1995 al diari després de recórrer la Xina durant un mes, i el manual sobre reporterisme en premsa Notícies del més enllà (1999).[16]

Emili en la ciudad de la gente (1996) embasta una història inventada amb peces del mosaic real dels grups socials barcelonins que apareixien a les cròniques urbanes publicades sota l'epígraf La Ronda.[17][18]

Finalment, Trenta anys al servei de Barcelona (2009)[19] recull els records i anècdotes d’una trentena de regidors i regidores de l'etapa democràtica a l’Ajuntament de Barcelona.

Obres[modifica]

  • GUERRERO, Joan; MADUEÑO, Eugeni. Santa Coloma en el corazón. Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet, 1980.
  • MADUEÑO, Eugeni; CATÀ, Joan. Grama, El Maresme: dues revistes heròiques. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988. ISBN 84-7794-020-7.
  • MADUEÑO, Eugeni. Grama: una experiència insòlita de periodisme popular. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988. ISBN 84-7794-019-3.
  • MADUEÑO, Eugeni. Xavier Valls, l'arquitecte de la solidaritat. Barcelona, CEUMT, 1988. ISSN: 0212-2901.
  • MADUEÑO, Eugeni. Heroína: viaje por el placer, la destrucción y la muerte. Barcelona: M. Casas Brugué, 1990. ISBN 84-404-6876-8.
  • MADUEÑO, Eugeni; MADUEÑO, Pedro. Barcelona: retrats. Barcelona: FAVB, 1995. ISBN 84-7609-739-5.
  • MADUEÑO, Eugeni; ROVIRA, Bru. 35 días en China: el despertar del dragón. Barcelona: Ediciones Península, 1997. ISBN 84-8307-046-4.
  • MADUEÑO, Eugeni; ROVIRA, Bru. Notícies del més enllà: el reporterisme en premsa. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-544-1.
  • MADUEÑO, Emili. Emili en la ciudad de la gente. Barcelona: PAU Edicions, 2000. ISBN 84-8294-466-5.
  • MADUEÑO, Eugeni. Trenta anys al servei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-208-4.

Referències[modifica]

  1. ↑ PERNAU, Gabriel. El somni català. La Campana, 1995. ISBN 84-88791-22-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 OLIU, Joan. Història de l’Anna a Santa Coloma de Gramenet. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 1983. ISBN 84-500-8712-0. 
  3. ↑ MADUEÑO, Eugeni; CATA, Joan. Grama i El Maresme, dues revistes heroiques. Diputació de Barcelona, 1988. ISBN 84-7794-020-7. 
  4. ↑ PÀMIES, Oriol. El Grup Mundo. El Grup Mundo, 1993. 
  5. ↑ 2007-2009, alumnes de periodisme de la UPF -. «.: Josep Maria Huertas Claveria :.». Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 30 setembre 2017].
  6. ↑ «Mala maror a La Vanguardia» (en castellà). e-noticies.cat.
  7. ↑ BOGAJO, Néstor; HERRANZ, Elia; NAYA, Andrés. 25 anys de Barcelona a Carrer (1991-2016). Ajuntament de Barcelona/FAVB, 2017. 
  8. ↑ «home». Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 30 setembre 2017].
  9. ↑ GUERRERO,, Joan. Santa Coloma en el corazón. Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet, 1980. 
  10. ↑ MADUEÑO, Eugeni. Grama, una experiència insòlita de periodisme popular. Diputació de Barcelona, 1988. ISBN 84-7794-019-3. 
  11. ↑ MADUEÑO, Eugeni. Xavier Valls, l’arquitecte de la solidaritat. CEUMT, 1988. 
  12. ↑ MADUEÑO, Eugeni. Heroína, viaje por el placer, la destrucción y la muerte. MCB Ediciones, 1990. 
  13. ↑ «Premis del Consell de Benestar Social als Mitjans de Comunicació».
  14. ↑ Barcelona retrats. FAVB, 1995. ISBN 84-7609-739-5. 
  15. ↑ BANDERA, Magda «Dos reporteros en el país más grande». La Vanguardia, 01-07-1997.
  16. ↑ MADUEÑO, Eugeni; ROVIRA, Bru. Notícies del més enllà: el reporterisme en premsa. Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-544-1. 
  17. ↑ MADUEÑO, Eugeni. Emili en la ciudad de la gente. Barcelona: PAU Education, 2000. ISBN 84-8294-466-5. 
  18. ↑ UTRERA, Joaquima «La ciudad de la buena gente». El País, 17-04-2000.
  19. ↑ MADUEÑO, Eugeni. Trenta anys al servei de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-208-4. 

Enllaços externs[modifica]

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugeni_Madueño_Palma&oldid=33215464»