Eugeni Trias i Sagnier

Eugeni Trias i Sagnier

Biografia
Naixement	31 agost 1942 Barcelona
Mort	10 febrer 2013 (70 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	filòsof, professor universitari, escriptor
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra
Membre de	Foro Babel
Participà en
19 juny 2002	Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra
20 juny 1998	Per un nou model de Catalunya
30 abril 1997	Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Obra
Localització dels arxius	Universitat Pompeu Fabra
Família
Pare	Carles Trias Bertran
Germans	Jorge Trías Sagnier Carlos Trías Sagnier
Premis
(2011)  ABC Cultural & Ámbito Cultural Award (en) (2008)  premi Internacional Terenci Moix (1996)  premi Friedrich Nietzsche (1995)  Premi Ciutat de Barcelona (1983)  Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (1975)  Premi Anagrama d'Assaig  premi Mariano de Cavia  doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Madrid
Lloc web	eugeniotrias.com

Eugeni Trias i Sagnier (Barcelona, 31 d'agost de 1942 - Barcelona, 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català. Va ser considerat, per bona part de la crítica, el pensador d'escriptura castellana més important des d'Ortega y Gasset.

Biografia

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1964, va prosseguir els seus estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Les seves primeres obres recollien les idees bàsiques del «nietzscheanisme francès». Des del 1965 va ser professor de filosofia en les universitats Central i Autònoma de Barcelona. El curs acadèmic 1972-73 es desplaçà al Brasil i Argentina per a impartir cursos i conferències. El 1976 va accedir al lloc de professor adjunt d'estètica i composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), per invitació de Xavier Rubert de Ventós, amb qui formà el Col·legi de Filosofia l'any 1976. El 1986 obtingué la càtedra a l'ETSAB, on hi romangué fins al 1992. Aquell any va ser nomenat professor de filosofia a la Facultat d'Humanitats de la nova Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on continuà com a catedràtic d'història de les idees fins a la seva mort el 2013.

Pensament

La seva concepció de la filosofia és unitària i enciclopèdica, ja que va desplegar les seves principals idees en camps tan diferents com l'ètica, la reflexió civicopolítica, l'estètica, la filosofia de la religió, la reflexió historicofilosòfica, la teoria del coneixement i l'ontologia. Es pot dir que va abordar pràcticament tots els camps del pensament. Tanmateix, els seus àmbits preferencials van ser, sobretot, la filosofia de l'art i l'estètica, d'una banda, i la filosofia de la religió de l'altra, si bé va intentar sempre que tot això derivés d'una concepció pròpia i personal de la filosofia, d'orientació ontològica, que sol ser identificada i reconeguda com a «filosofia del límit» (sobretot en la seva producció escrita i en el seu desenvolupament docent a partir de mitjans dels anys 1980).

Obres seves com Tratado de la pasión, Lo bello y lo siniestro, Los límites del mundo o La edad del espíritu s'han constituït ja en obres clàssiques del pensament filosòfic d'aquells anys. La seva obra (de caràcters enciclopèdics) és considerada per la crítica com una de les fites filosòfiques més rellevants del pensament espanyol del segle xx. S'ha ponderat per la crítica la rellevància que en la seva obra adquireix l'escriptura, el seu peculiar estil (en el qual el pensament filosòfic es manifesta portador d'antenes poètiques d'innegable valència literària). La seva obra constitueix, a més d'una rellevant aportació al patrimoni filosòfic espanyol, un ampli desplegament textual i d'escriptura que roman com un dels més sòlids exercicis de la seva generació en el terreny de la literatura filosòfica, o de l'escriptura que s'orienta cap al coneixement. Té publicats més de trenta llibres, alguns dels quals han assolit diverses edicions a l'Estat espanyol i l'estranger. El seu primer llibre, La filosofía y su sombra, publicat el 1969, va ser saludat per la crítica com un veritable esdeveniment en el panorama filosòfic. Se'l va considerar «la filosofia d'una nova generació» (Josep Maria Carandell). El canto de las sirenas –convertit en best-seller de no-ficció– planteja la necessitat d'efectuar un gir musical a la filosofia del segle xxi, en virtut del qual el pensament deixi de tenir el seu centre de gravetat en el llenguatge per passar a tenir-lo en arguments musicals, en presentar aquests la més fecunda síntesi de bellesa i coneixement.

La seva col·lecció bibliogràfica, que ell utilitzava com a biblioteca de treball per a la seva tasca assagística i filosòfica, i el seu arxiu personal van ser cedits de forma pòstuma pels seus familiars a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. La mateixa universitat inaugurà, amb aquests fons com a part essencial, l'1 de desembre de 2015 el Centre d'Estudis Filosòfics Eugeni Trías, el qual té com a missió fonamental afavorir i fomentar la investigació i difusió del seu pensament

Obra publicada

• La filosofía y su sombra (1969)
• Filosofía y carnaval (1970)
• Teoría de las ideologías (1970)
• La dispersión (1971)
• Metodología del pensamiento mágico (1971)
• Drama e identidad (1973)
• El artista y la ciudad (1975)
• Meditación sobre el poder (1976)
• La memoria perdida de las cosas (1977)
• Tratado de la pasión (1978)
• El lenguaje del perdón (Un ensayo sobre Hegel) (1979)
• Lo bello y lo siniestro (1981)
• Filosofía del futuro (1984)
• Los límites del mundo (1985)
• La aventura filosófica (1987)
• Lógica del límite (1991)
• El cansancio de occidente (conversació amb Rafael Argullol) (1992)
• La edad del espíritu (1994)
• Pensar la religión (1997)
• Vértigo y pasión (1998)
• La razón fronteriza (1999)
• Ética y condición humana (2000)
• Ciudad sobre ciudad. Arte, religión y ética en el cambio de milenio (2002)
• El canto de las sirenas: argumentos musicales (2007)
• Creacions filosòfiques (2009), en dos volums, agrupa i ordena la columna vertebral de tot el seu pensament.
• La imaginación sonora (2010)

Enllaços externs

• Eugeni Trias i Sagnier - Lloc web oficial
• «Eugenio Trías : un universo de imágenes, palabras, armonías...» (Exposició de la Universitat Pompeu Fabra)
• Centre de Estudis Filosòfics Eugeni Trías (CEFET)

Premis i fites
Precedit per: Sebastià Serrano Farrera Elementos de lingüística matemática	Premi Anagrama d'Assaig 1975	Succeït per: Enrique Gil Calvo (1987) Lógica de la libertad
Precedit per: Fernando Savater La tarea del héroe	Premi Nacional d'Assaig 1983	Succeït per: José Antonio Maravall y Casesnoves (1987) La literatura picaresca desde la historia social