Eugenio Lucas Velázquez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1817  Madrid | ||
| Mort | 11 setembre 1870 (53 anys) Madrid | ||
| Pintor de cambra | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Francisca Villaamil | ||
| Fills | Eugenio Lucas Villaamil | ||
.jpg)
Eugenio Lucas Velázquez (Madrid, 9 de febrer de 1817 — Madrid, 1870)[1] va ser un pintor romàntic espanyol, dit en el passat Eugenio Lucas i Padilla, quan se li creia natural d'Alcalá de Henares.
Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar per Itàlia i Marroc, visitant igualment París. Amb una germana de Jenaro Pérez Villaamil va tenir al seu fill, el també pintor Eugenio Lucas Villaamil.
Va abandonar el neoclassicisme dels seus mestres en admirar a pintors com Velázquez i Goya. Segueix sobretot la línia satírica d'aquest últim.
Conrea la pintura costumista i escenes fantàstiques i sinistres, però també paisatges i retrats. Autor fecund, entre les seves obres, cal citar Condemnat per la Inquisició i Els fills de l'artista.
Referències
[modifica]
- ↑ José Luis Díez. «Enciclopedia online, Lucas Velázquez, Eugenio» (en castellà). Museo del Prado. [Consulta: 19 agost 2013].