Vés al contingut

Eumel de Corint

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEumel de Corint
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
Corint (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle VIII aC Modifica el valor a Wikidata)

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Modifica el valor a Wikidata

Eumel de Corint (grec antic: Εὔμηλος, llatí: Eumelus), fill d'Amfilit, és el nom amb què es coneix un poeta èpic de l'antiga Grècia, membre de la família reial dels Baquíades,[1] que va florir vers la 5a Olimpíada, a mitjan segle viii aC,[2] tot i que també podria ser simplement el nom sota el qual va quedar recollida la tradició èpica coríntia, desenvolupada en època arcaica i cristal·litzada en uns poemes del segle vii aC.[3]

Obra

[modifica]

Obres probables

[modifica]

Les seves poesies són genealògiques i mitològiques. Es coneixen les següents:

  • Corinthiaca, una epopeia històrica en honor de la seva ciutat; aquest poema va ser transcrit en prosa.[1]
  • Europia, poema èpic que tracta sobre la fundació de Tebes.
  • De προσόδιον ἐς Δῆλον (prosódion es Dēlon), de què Pausànias cita dos hexàmetres, cantats, també segons Pausànias, per una delegació de messenis enviats a la festa d'Apol·lo a Delos.[4]
  • Bougonia, un poema sobre abelles (en grec antic: βουγόναι o βουγενεῖς).[5]

Obres dubtoses

[modifica]
  • Uns escolis a Píndar li atribueixen un poema sobre els Retorns de Troia (Νόστος), sota el nom d'Eumolp.
  • Hom també li atribuí la Titanomàquia (Τιτανομαχια), que més aviat podria ser obra del seu contemporani Arctinos de Milet.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Pausànias, Descripció de Grècia, II 1.
  2. Eusebi de Cesarea el cita com a contemporani d'Arquies de Corint, el fundador de Siracusa (West 2003: 109).
  3. West, M.L. «‘Eumelos’: a Corinthian epic cycle?». The Journal of Hellenic Studies, 122, 11-2002, pàg. 109–133. DOI: 10.2307/3246207. ISSN: 0075-4269.
  4. Pausànias, Descripció de Grècia, IV 33; IV 4.1.
  5. Varró, De re rustica, II 5.

Bibliografia

[modifica]
  • West, Martin L. "Greek Epic Fragments". Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2003.