Eurolliga de bàsquet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lliga esportivaEurolliga de bàsquet
Official Euroleague Basketball logo 200x56.jpg
Forum Assago Euroleague Final Four 2014.jpg
Temporada actualEurolliga 2020-21
EsportBàsquet
Fundació1958
Director executiuJordi Bertomeu
PresidentJordi Bertomeu
LemaI Feel Devotion
Nombre d'equips128 Modifica el valor a Wikidata
Tria principiants18 (des de l'edició 2019-2020)
ContinentEuropa
Campió actualCSKA Moscou
Més campionatsReial Madrid (10)
Nivell a la piràmideNivell suprem
Lloc web oficialEuroleague.net

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.[1]

Història[modifica]

1957-2000: Copa d'Europa[modifica]

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: Escissió[modifica]

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: Harmonització[modifica]

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Format de competició[modifica]

L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.[2]

De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.[3]

Equips participants (temporada 2020-2021)[modifica]

Equips participants (temporada 2020-2021)[4]
ALBA Berlin Anadolu Efes Istanbul ASVEL Lyon-Villeurbanne
FC Barcelona Bayern Munic Crvena Zvezda Belgrad
CSKA Moscou Fenerbahçe Istanbul Khimki BC
Maccabi FOX Tel Aviv Olimpia Milano Olympiacos
Panathinaikos Real Madrid Saski Baskonia
València Basket Žalgiris Kaunas Zenit Sant Petersburg

Historial[modifica]

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1958 Riga/Sofia Unió Soviètica ASK Riga Bulgària Academik Sofija 86-81, 84-71 Radev (19)
1959 Riga/Sofia Unió Soviètica ASK Riga Bulgària Academik Sofija 79-58, 69-67 Kruminsh (29)
1960 Tbilissi/Riga Unió Soviètica ASK Riga Unió Soviètica Dinamo Tbilisi 86-81, 84-71 Kruminsh (21)
1961 Riga/Moscou Unió Soviètica CSKA Moscou Unió Soviètica ASK Riga 87-62, 61-66 Zubkov (21)
1962 Ginebra Unió Soviètica Dinamo Tbilisi Espanya Reial Madrid 90-83 Wayne Hightower (30)
1963 Madrid/Moscou Unió Soviètica CSKA Moscou Espanya Reial Madrid 69-86, 91-74, 99-80 Emiliano Rodríguez (21)
1964 Brno/Madrid Espanya Reial Madrid Txecoslovàquia Spartak ZJS Brno 99-110, 84-64 Emiliano Rodríguez (29,5)
1965 Moscou/Madrid Espanya Reial Madrid Unió Soviètica CSKA Moscou 81-88, 76-62 Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1966 Bolonya Itàlia Olimpia Milano Txecoslovàquia Slavia Praha 77-72 Jiri Zidek (22)
1967 Madrid Espanya Reial Madrid Itàlia Olimpia Milano 91-83 Steve Chubin (34)
1968 Lió Espanya Reial Madrid Txecoslovàquia Spartak Brno 98-95 Miles Ajken (26)
1969 Barcelona Unió Soviètica CSKA Moscou Espanya Reial Madrid 103-99 Vladimir Andreev (37)
1970 Sarajevo Itàlia Pallacanestro Varese Unió Soviètica CSKA Moscou 79-74 Sergey Belov (21)
1971 Anvers Unió Soviètica CSKA Moscou Itàlia Pallacanestro Varese 69-53 Sergey Belov (24)
1972 Tel Aviv Itàlia Pallacanestro Varese Iugoslàvia KK Split (Jugoplastika) 70-69 Petar Skansi (26)
1973 Lieja Itàlia Pallacanestro Varese Unió Soviètica CSKA Moscou 71-66 Sergey Belov(36)
1974 Nantes Espanya Reial Madrid Itàlia Pallacanestro Varese 84-82 Dino Meneghin (25)
1975 Anvers Itàlia Pallacanestro Varese Espanya Reial Madrid 79-66 Bob Morse (30)
1976 Ginebra Itàlia Pallacanestro Varese Espanya Reial Madrid 81-74 Bob Morse (28)
1977 Belgrad Israel Maccabi Tel Aviv Itàlia Pallacanestro Varese 78-77 Jim Boatwright (26)
1978 Munic Espanya Reial Madrid Itàlia Pallacanestro Varese 75-67 Walter Szczerbiak (25)
1979 Grenoble Iugoslàvia Bosna Sarajevo Itàlia Pallacanestro Varese 96-93 Zarko Varajic (45)
1980 Berlín Espanya Reial Madrid Israel Maccabi Tel Aviv 89-85 Earl Williams (31)
1981 Estrasburg Israel Maccabi Tel Aviv Itàlia Virtus Bologna 85-79 Marco Bonamico (26)
1982 Colònia Itàlia Pallacanestro Cantú Israel Maccabi Tel Aviv 86-80 Bruce Flowers (23)
1983 Grenoble Itàlia Pallacanestro Cantú Itàlia Olimpia Milano 69-68 W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984 Ginebra Itàlia Virtus Roma Catalunya FC Barcelona 79-73 Epi (31)
1985 Atenes Iugoslàvia Cibona Zagreb Espanya Reial Madrid 87-78 Drazen Petrovic (36)
1986 Budapest Iugoslàvia Cibona Zagreb Unió Soviètica Zalgiris Kaunas 84-82 Arvydas Sabonis (27)
1987 Lausana Itàlia Olimpia Milano Israel Maccabi Tel Aviv 71-69 Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
1988 Gant Itàlia Olimpia Milano Israel Maccabi Tel Aviv 89-84 Bob McAdoo
1989 Munic Iugoslàvia KK Split (Jugoplastika) Israel Maccabi Tel Aviv 75-69 Dino Radja
1990 Saragossa Iugoslàvia KK Split (Jugoplastika) Catalunya FC Barcelona 72-67 Toni Kukoc
1991 París Croàcia KK Split (Pop 84) Catalunya FC Barcelona 70-65 Toni Kukoc
1992 Istanbul República Federal de Iugoslàvia Partizan Belgrad Catalunya Club Joventut de Badalona 71-70 Predrag Danilovic
1993 Atenes França CSP Limoges Itàlia Pallacanestro Treviso 59-55 Toni Kukoc
1994 Tel Aviv Catalunya Club Joventut de Badalona Grècia Olympiakos SFP Piraeus 59-57 Ferran Martínez
1995 Saragossa Espanya Reial Madrid Grècia Olympiakos SFP Piraeus 73-61 Arvydas Sabonis
1996 París Grècia Panathinaikos AO Catalunya FC Barcelona 67-66 Dominique Wilkins
1997 Roma Grècia Olympiakos SFP Piraeus Catalunya FC Barcelona 73-58 David Rivers
1998 Barcelona Itàlia Virtus Bologna Grècia AEK Athinai 58-44 Zoran Savic
1999 Munic Lituània Zalgiris Kaunas Itàlia Virtus Bologna 82-74 Tyus Edney
2000 Salònica Grècia Panathinaikos AO Israel Maccabi Tel Aviv 73-67 Zeljko Rebraca

2001: Supralliga FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 París Israel Maccabi Tel Aviv Grècia Panathinaikos AO 81-67 Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 Bolonya/Vitòria Itàlia Virtus Bologna País Basc Saski-Baskonia (Tau) 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2002 Bolonya Grècia Panathinaikos AO Itàlia Virtus Bologna 89-83 Dejan Bodiroga
2003 Barcelona Catalunya FC Barcelona Itàlia Pallacanestro Treviso 76-65 Dejan Bodiroga
2004 Tel Aviv Israel Maccabi Tel Aviv Itàlia Fortitudo Bologna 118-74 Anthony Parker
2005 Moscou Israel Maccabi Tel Aviv País Basc Saski-Baskonia (Tau) 90-78 Sarunas Jasikevicius
2006 Praga Rússia CSKA Moscou Israel Maccabi Tel Aviv 73-69 Theódoros Papalukàs
2007 Atenes Grècia Panathinaikos AO Rússia CSKA Moscou 93-91 Dimitris Diamandidis
2008 Madrid Rússia CSKA Moscou Israel Maccabi Tel Aviv 91-71 Trajan Langdon
2009 Berlín Grècia Panathinaikos AO Rússia CSKA Moscou 73-71 Vasílios Spanulis
2010 París Catalunya FC Barcelona Grècia Olympiakos 86-68 Juan Carlos Navarro
2011 Barcelona Grècia Panathinaikos AO Israel Maccabi Tel Aviv 78-70 Dimitris Diamandidis
2012 Istanbul Grècia Olympiacos Rússia CSKA Moscou 62-61 Vasílios Spanulis
2013 Londres Grècia Olympiacos Espanya Real Madrid 100-88 Vasílios Spanulis
2014 Milà Israel Maccabi Tel Aviv Espanya Real Madrid 98-86 Tyrese Rice
2015 Madrid Espanya Real Madrid Grècia Olympiacos 78-59 Andrés Nocioni
2016 Berlín Rússia CSKA Moscou Turquia Fenerbahçe 101-96[5] Nando de Colo
2017 Istanbul Turquia Fenerbahçe Grècia Olympiacos 80-64 Ekpe Udoh
2018 Belgrad Espanya Real Madrid Turquia Fenerbahçe 85-80 Luka Doncic
2019 Vitòria Rússia CSKA Moscou Turquia Anadolu Efes 91-83 Will Clyburn
2020 Temporada cancel·lada per la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020[6]

Palmarès[modifica]

Copa d'Europa (1958-2001)[modifica]

Equip Títols Anys
Espanya Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95
Itàlia Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
Rússia Unió Soviètica CSKA Moscou 4 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
Letònia Unió Soviètica ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Itàlia Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
Croàcia Iugoslàvia KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Israel Maccabi Tel Aviv 3 1976-77, 1980-81 i 2000-01
Croàcia Iugoslàvia KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Itàlia Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Grècia Panathinaikos 2 1995-96 i 1999-00
Bòsnia-Herzegovina Iugoslàvia KK Bosna 1 1978-79
Geòrgia Unió Soviètica FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Grècia Olympiacos 1 1996-97
Itàlia Virtus Roma 1 1983-84
Lituània Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Catalunya Joventut Badalona 1 1993-94
França CSP Limoges 1 1992-93
Sèrbia República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
Itàlia Virtus Bologna 1 1987-88

Eurolliga (a partir de 2001)[modifica]

Clubs[modifica]

Equip Títols Anys
Grècia Panathinaikos 4 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Rússia CSKA Moscou 4 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Israel Maccabi Tel Aviv 3 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Catalunya FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Grècia Olympiacos 2 2011-12 i 2012-13
Espanya Real Madrid CF 2 2014-15 i 2017-18
Itàlia Virtus Bologna 1 2000-01
Turquia Fenerbahçe 1 2016-17

Entrenadors[modifica]

Entrenador Títols Anys
Sèrbia Zeljko Obradovic 5 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11, 2016-17
Itàlia Ettore Messina 3 2000-01, 2005-06 i 2007-08
Israel Pini Gershon 2 2003-04 i 2004-05
Espanya Pablo Laso 2 2014-15 i 2017-18
Grècia Dimitris Itoudis 2 2015-16 i 2018-19
Sèrbia Svetislav Pešić 1 2002-03
Catalunya Xavier Pascual 1 2009-10
Sèrbia Dušan Ivković 1 2011-12
Grècia Georgios Bartzokas 1 2012-13
Israel David Blatt 1 2013-14

Total: Copa d'Europa i Eurolliga[modifica]

Equip Títols Anys
Espanya Real Madrid CF 10 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95, 2014-15 i 2017-18
Rússia CSKA Moscou 8 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Israel Maccabi Tel Aviv 6 1976-77, 1980-81, 2000-01,[7] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Grècia Panathinaikos 6 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Itàlia Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
Letònia ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Itàlia Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
Croàcia KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Grècia Olympiacos 3 1996-97, 2011-12 i 2012-13
Itàlia Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Croàcia KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Itàlia Virtus Bologna 2 1987-88 i 2000-01
Catalunya FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Geòrgia FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Bòsnia-Herzegovina KK Bosna 1 1978-79
Itàlia Virtus Roma 1 1983-84
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
França CSP Limoges 1 1992-93
Catalunya Joventut Badalona 1 1993-94
Lituània Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Turquia Fenerbahçe 1 2016-17

Història Final Four[modifica]

88-89 89-90 90-91 91-92 92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19
Rússia CSKA Moscou 3r 4t 4t 3r 4t C SC C SC 3r SC 3r 4t 3r C 3r 4t C
Catalunya FC Barcelona 4t SC SC 4t SC SC 4t C 4t 3r C 3r 4t 3r
Grècia Panathinaikos 3r 3r C C SC C 3r C C C 4t
Israel Maccabi Tel Aviv SC 3r SC C SF C C SC SC SC C
Grècia Olympiacos SC SC C 3r 4t SC C C SC SC
Espanya Real Madrid CF 4t C 4t 4t SC SC C 4t C 3r
País Basc Saski-Baskonia SC SC 3r 4t 4t 4t
Turquia Fenerbahçe 4t SC C SC 4t
Itàlia Montepaschi Siena 3r 4t 3r 3r
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan C 4t 4t
Itàlia FP Bologna 4t SF SC
Itàlia AP Treviso SC 3r SF SC
Itàlia Virtus Bologna C SC C SC
Turquia Efes Pilsen SK 3r 3r SC
Grècia AEK Athinai SC SF
França CSP Limoges 3r C 4t
Croàcia KK Split C C C
Lituània Zalgiris Kaunas C 3r
Catalunya Joventut Badalona SC C
Grècia Aris Salònica 3r 4t
Itàlia VP Pèsaro 4t
Rússia Lokomotiv Kuban 3r
Eslovènia KK Olimpija 3r
Espanya Unicaja Màlaga 3r
Grècia PAOK Salònica 3r
Itàlia Olimpia Milano 3r
Espanya CB Estudiantes 4t
França ASVEL 4t

C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista

La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague, amb final four (en fons obscur) i la EuroLeague, sense final four (en fons clar)

FF C SC NF C/FF C/F Última FF Última final Últim títol Observacions
Rússia CSKA Moscou 18 4 3 11 18 50 2019 2019 2019 Més final four i més FF sense final
Catalunya FC Barcelona 14 2 4 8 14 33 2014 2010 2010
Grècia Panathinaikos 11 6 1 4 55 86 2012 2011 2011 Més títols
Israel Maccabi Tel Aviv 11 4 5 2 36 45 2014 2014 2014 Més subcampionats
Grècia Olympiacos 10 3 5 2 30 38 2017 2017 2013 Més subcampionats
Espanya Real Madrid CF 10 3 2 5 33 60 2019 2018 2018
País Basc Saski-Baskonia 5 1 4 0 2016 2005 Més FF sense títol
Turquia Fenerbahçe 5 1 2 2 25 33 2019 2018 2017
Itàlia AP Treviso 4 2 2 0 2003 2003
Itàlia Montepaschi Siena 4 4 2011 Més FF sense arribar mai a la final
Croàcia KK Split 3 3 100 100 1991 1991 1991 Únic amb totes les FF guanyades (3)
Itàlia Virtus Bologna 3 1 2 33 33 2002 2002 1998 (2001 SuproLeague)
França CSP Limoges 3 1 2 33 100 1995 1993 1993
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 3 1 2 33 100 2010 1992 1992
Turquia Efes Pilsen SK 3 1 2 2019 2019
Catalunya Joventut Badalona 2 1 1 50 50 1994 1994 1994
Lituània Zalgiris Kaunas 2 1 1 50 100 2018 1999 1999
Itàlia FP Bologna 2 1 1 0 2004 2004
Grècia Aris Salònica 2 2 1990
Grècia AEK Athinai 1 1 0 1998 (2001 SuproLeague) 1998 Únic amb 1 FF i finalista
Itàlia VP Pèsaro 1 1 1991
Itàlia Olimpia Milano 1 1 1992
Espanya CB Estudiantes 1 1 1992
Grècia PAOK Salònica 1 1 1993
Eslovènia KK Olimpija 1 1 1997
França ASVEL 1 1 1997
Espanya Unicaja Màlaga 1 1 2007
Rússia Lokomotiv Kuban 1 1 2016

FF = Nombre de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals

Referències[modifica]

  1. «Marketing partners» (en anglès). euroleague.net.
  2. «Euroleague and Eurocup competition structures set for 2016-17» (en anglès). euroleague.net.
  3. «The EuroLeague expansion confirmed with ASVEL’s addition» (en anglès). eurohoops.net.
  4. «EuroLeague 2020-21 Teams» (en anglès). euroleague.net.
  5. «CSKA Moscow claims its seventh Euroleague crown after OT thriller» (en anglès). euroleague.net.
  6. «ECA Shareholders Executive Board announces decisions regarding 2019-20 and 2020-21 seasons» (en anglès). euroleague.net.
  7. La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurolliga de bàsquet