Eurolliga de bàsquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula competició esportivaEurolliga de bàsquet
Imatge
Tipuslliga Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorUnió de Lligues Europees de Basquetbol Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorTurkish Airlines Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorLliga Adriàtica de bàsquet, Lliga alemanya de bàsquet, lliga bàltica de bàsquet, Lliga ucraïnesa de bàsquet, Lliga italiana de bàsquet, VTB United League, Ligat ha'Al, Lliga sèrbia de bàsquet, lliga croata de bàsquet, Lliga polonesa de bàsquet, Georgian Superliga (en) Tradueix, Russian Basketball Championship (en) Tradueix, LNB Pro A, A1 Ethniki, Lliga ACB de bàsquet i Lliga turca de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants128 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1958 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadaoctubreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAnadolu Efes SK Modifica el valor a Wikidata
Altres
Cobertura mediàticaEuroLeague TV (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuroleague.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TheEuroleague Twitter: Euroleague Instagram: euroleague Youtube: UCGr3nR_XH9r6E5b09ZJAT9w TikTok: euroleague Modifica el valor a Wikidata

FIBA Euroliga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.[1]

Història[modifica]

1957-2000: Copa d'Europa[modifica]

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: Escissió[modifica]

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: Harmonització[modifica]

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Format de competició[modifica]

L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.[2]

De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.[3]

Equips participants (temporada 2020-2021)[modifica]

Equips participants (temporada 2020-2021)[4]
ALBA Berlin Anadolu Efes Istanbul ASVEL Lyon-Villeurbanne
FC Barcelona Bayern Múnic Crvena Zvezda Belgrad
CSKA Moscou Fenerbahçe Istanbul Khimki BC
Maccabi FOX Tel Aviv Olimpia Milano Olympiacos
Panathinaikos Reial Madrid Saski Baskonia
València Basket Žalgiris Kaunas Zenit Sant Petersburg

Historial[modifica]

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim golejador
1958 Riga/Sofia ASK Riga Bulgària Academik Sofija 86-81, 84-71 Radev (19)
1959 Riga/Sofia ASK Riga Bulgària Academik Sofija 79-58, 69-67 Kruminsh (29)
1960 Tbilissi/Riga ASK Riga Dinamo Tbilisi 86-81, 84-71 Kruminsh (21)
1961 Riga/Moscou CSKA Moscou ASK Riga 87-62, 61-66 Zubkov (21)
1962 Ginebra Dinamo Tbilisi Reial Madrid 90-83 Wayne Hightower (30)
1963 Madrid/Moscou CSKA Moscou Reial Madrid 69-86, 91-74, 99-80 Emiliano Rodríguez (21)
1964 Brno/Madrid Reial Madrid Spartak ZJS Brno 99-110, 84-64 Emiliano Rodríguez (29,5)
1965 Moscou/Madrid Reial Madrid CSKA Moscou 81-88, 76-62 Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim golejador
1966 Bolonya Olimpia Milano Slavia Praha 77-72 Jiri Zidek (22)
1967 Madrid Reial Madrid Olimpia Milano 91-83 Steve Chubin (34)
1968 Lió Reial Madrid Spartak Brno 98-95 Miles Ajken (26)
1969 Barcelona CSKA Moscou Reial Madrid 103-99 Vladimir Andreev (37)
1970 Sarajevo Pallacanestro Varese CSKA Moscou 79-74 Sergey Belov (21)
1971 Anvers CSKA Moscou Pallacanestro Varese 69-53 Sergey Belov (24)
1972 Tel Aviv Pallacanestro Varese KK Split (Jugoplastika) 70-69 Petar Skansi (26)
1973 Lieja Pallacanestro Varese CSKA Moscou 71-66 Sergey Belov (36)
1974 Nantes Reial Madrid Pallacanestro Varese 84-82 Dino Meneghin (25)
1975 Anvers Pallacanestro Varese Reial Madrid 79-66 Bob Morse (30)
1976 Ginebra Pallacanestro Varese Reial Madrid 81-74 Bob Morse (28)
1977 Belgrad Maccabi Tel Aviv Pallacanestro Varese 78-77 Jim Boatwright (26)
1978 Múnic Reial Madrid Pallacanestro Varese 75-67 Walter Szczerbiak (25)
1979 Grenoble Bosna Sarajevo Pallacanestro Varese 96-93 Zarko Varajic (45)
1980 Berlín Reial Madrid Maccabi Tel Aviv 89-85 Earl Williams (31)
1981 Estrasburg Maccabi Tel Aviv Virtus Bologna 85-79 Marco Bonamico (26)
1982 Colònia Pallacanestro Cantú Maccabi Tel Aviv 86-80 Bruce Flowers (23)
1983 Grenoble Pallacanestro Cantú Olimpia Milano 69-68 W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984 Ginebra Virtus Roma FC Barcelona 79-73 Epi (31)
1985 Atenes Cibona Zagreb Reial Madrid 87-78 Drazen Petrovic (36)
1986 Budapest Cibona Zagreb Zalgiris Kaunas 84-82 Arvydas Sabonis (27)
1987 Lausana Olimpia Milano Maccabi Tel Aviv 71-69 Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
1988 Gant Olimpia Milano Maccabi Tel Aviv 89-84 Bob McAdoo
1989 Múnic KK Split (Jugoplastika) Maccabi Tel Aviv 75-69 Dino Radja
1990 Saragossa KK Split (Jugoplastika) FC Barcelona 72-67 Toni Kukoc
1991 París KK Split (Pop 84) FC Barcelona 70-65 Toni Kukoc
1992 Istanbul República Federal de Iugoslàvia Partizan Belgrad Club Joventut de Badalona 71-70 Predrag Danilovic
1993 Atenes CSP Limoges Pallacanestro Treviso 59-55 Toni Kukoc
1994 Tel Aviv Club Joventut de Badalona Olympiakos SFP Piraeus 59-57 Ferran Martínez
1995 Saragossa Reial Madrid Olympiakos SFP Piraeus 73-61 Arvydas Sabonis
1996 París Panathinaikos AO FC Barcelona 67-66 Dominique Wilkins
1997 Roma Olympiakos SFP Piraeus FC Barcelona 73-58 David Rivers
1998 Barcelona Virtus Bologna AEK Athinai 58-44 Zoran Savic
1999 Múnic Zalgiris Kaunas Virtus Bologna 82-74 Tyus Edney
2000 Salònica Panathinaikos AO Maccabi Tel Aviv 73-67 Zeljko Rebraca

2001: Supralliga FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 París Maccabi Tel Aviv Panathinaikos AO 81-67 Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 Bolonya/Vitòria Virtus Bologna Saski-Baskonia (Tau) 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2002 Bolonya Panathinaikos AO Virtus Bologna 89-83 Dejan Bodiroga
2003 Barcelona FC Barcelona Pallacanestro Treviso 76-65 Dejan Bodiroga
2004 Tel Aviv Maccabi Tel Aviv Fortitudo Bologna 118-74 Anthony Parker
2005 Moscou Maccabi Tel Aviv Saski-Baskonia (Tau) 90-78 Sarunas Jasikevicius
2006 Praga CSKA Moscou Maccabi Tel Aviv 73-69 Theódoros Papalukàs
2007 Atenes Panathinaikos AO CSKA Moscou 93-91 Dimitris Diamandidis
2008 Madrid CSKA Moscou Maccabi Tel Aviv 91-71 Trajan Langdon
2009 Berlín Panathinaikos AO CSKA Moscou 73-71 Vasílios Spanulis
2010 París FC Barcelona Olympiakos 86-68 Juan Carlos Navarro
2011 Barcelona Panathinaikos AO Maccabi Tel Aviv 78-70 Dimitris Diamandidis
2012 Istanbul Olympiacos CSKA Moscou 62-61 Vasílios Spanulis
2013 Londres Olympiacos Reial Madrid 100-88 Vasílios Spanulis
2014 Milà Maccabi Tel Aviv Reial Madrid 98-86 Tyrese Rice
2015 Madrid Reial Madrid Olympiacos 78-59 Andrés Nocioni
2016 Berlín CSKA Moscou Fenerbahçe 101-96[5] Nando de Colo
2017 Istanbul Fenerbahçe Olympiacos 80-64 Ekpe Udoh
2018 Belgrad Reial Madrid Fenerbahçe 85-80 Luka Doncic
2019 Vitòria CSKA Moscou Anadolu Efes 91-83 Will Clyburn
2020 Temporada cancel·lada per la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020[6]
2021 Colònia Anadolu Efes FC Barcelona 86-81 Vasilije Micić
2022 Belgrad Anadolu Efes Reial Madrid 58-57 Vasilije Micić
2023 Kaunas Olympiacos Reial Madrid 78-79 Aleksandar Vezenkov

Palmarès[modifica]

Eurolliga (a partir de 2001)[modifica]

Equip Títols Anys
Panathinaikos 4 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
CSKA Moscou 4 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Maccabi Tel Aviv 3 2003-04, 2004-05 i 2013-14
FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Olympiacos 2 2011-12 i 2012-13
Real Madrid CF 2 2014-15 i 2017-18
Anadolu Efes 2 2020-21 i 2021-22
Virtus Bologna 1 2000-01
Fenerbahçe 1 2016-17

Copa d'Europa (1958-2001)[modifica]

Equip Títols Anys
Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95
Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
CSKA Moscou 4 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Maccabi Tel Aviv 3 1976-77, 1980-81 i 2000-01
KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Panathinaikos 2 1995-96 i 1999-00
KK Bosna 1 1978-79
FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Olympiacos 1 1996-97
Virtus Roma 1 1983-84
Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Joventut Badalona 1 1993-94
CSP Limoges 1 1992-93
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
Virtus Bologna 1 1987-88

Total: Copa d'Europa i Eurolliga[modifica]

Equip Títols Anys
Real Madrid CF 10 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95, 2014-15 i 2017-18
CSKA Moscou 8 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Maccabi Tel Aviv 6 1976-77, 1980-81, 2000-01,[7] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Panathinaikos 6 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Olympiacos 3 1996-97, 2011-12 i 2012-13
Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Virtus Bologna 2 1987-88 i 2000-01
FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Anadolu Efes 2 2020-21 i 2021-22
FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
KK Bosna 1 1978-79
Virtus Roma 1 1983-84
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
CSP Limoges 1 1992-93
Joventut Badalona 1 1993-94
Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Fenerbahçe 1 2016-17

Palmarès per entrenadors (a partir de 2001)[modifica]

Entrenador Títols Anys
Zeljko Obradovic 5 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11, 2016-17
Ettore Messina 3 2000-01, 2005-06 i 2007-08
Pini Gershon 2 2003-04 i 2004-05
Pablo Laso 2 2014-15 i 2017-18
Dimitris Itoudis 2 2015-16 i 2018-19
Ergin Ataman 2 2020-21 i 2021-22
Svetislav Pešić 1 2002-03
Xavier Pascual 1 2009-10
Dušan Ivković 1 2011-12
Georgios Bartzokas 1 2012-13
David Blatt 1 2013-14

Història Final Four[modifica]

88-89 89-90 90-91 91-92 92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 20-21
CSKA Moscou 3r 4t 4t 3r 4t C SC C SC 3r SC 3r 4t 3r C 3r 4t C 4t
FC Barcelona 4t SC SC 4t SC SC 4t C 4t 3r C 3r 4t 3r SC
Panathinaikos 3r 3r C C SC C 3r C C C 4t
Maccabi Tel Aviv SC 3r SC C SF C C SC SC SC C
Olympiacos SC SC C 3r 4t SC C C SC SC
Real Madrid CF 4t C 4t 4t SC SC C 4t C 3r
Saski-Baskonia SC SC 3r 4t 4t 4t
Fenerbahçe 4t SC C SC 4t
Montepaschi Siena 3r 4t 3r 3r
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan C 4t 4t
FP Bologna 4t SF SC
AP Treviso SC 3r SF SC
Virtus Bologna C SC C SC
Efes Pilsen SK 3r 3r SC C
AEK Athinai SC SF
CSP Limoges 3r C 4t
KK Split C C C
Zalgiris Kaunas C 3r
Joventut Badalona SC C
Aris Salònica 3r 4t
VP Pèsaro 4t
Lokomotiv Kuban 3r
KK Olimpija 3r
Unicaja Màlaga 3r
PAOK Salònica 3r
Olimpia Milano 3r 3r
CB Estudiantes 4t
ASVEL 4t

C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista

La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague, amb final four (en fons obscur) i la EuroLeague, sense final four (en fons clar). La temporada 2019-20 es va anul·lar per la pandèmia de COVID-19.

FF C SC NF C/FF C/F Última FF Última final Últim títol Observacions
CSKA Moscou 19 4 3 12 21 57 2021 2019 2019 Més final four i més FF sense final
FC Barcelona 15 2 5 8 13'3 28'5 2021 2021 2010 Més subcampionats
Panathinaikos 11 6 1 4 55 86 2012 2011 2011 Més títols
Maccabi Tel Aviv 11 4 5 2 36 45 2014 2014 2014 Més subcampionats
Olympiacos 10 3 5 2 30 38 2017 2017 2013 Més subcampionats
Real Madrid CF 10 3 2 5 33 60 2019 2023 2023
Saski-Baskonia 5 1 4 0 2016 2005 Més FF sense títol
Fenerbahçe 5 1 2 2 25 33 2019 2018 2017
AP Treviso 4 2 2 0 2003 2003
Montepaschi Siena 4 4 2011 Més FF sense arribar mai a la final
KK Split 3 3 100 100 1991 1991 1991 Únic amb totes les FF guanyades (3)
Virtus Bologna 3 1 2 33 33 2002 2002 1998 (2001 SuproLeague)
CSP Limoges 3 1 2 33 100 1995 1993 1993
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 3 1 2 33 100 2010 1992 1992
Efes Pilsen SK 4 1 1 2 25 50 2021 2021 2021
Joventut Badalona 2 1 1 50 50 1994 1994 1994
Zalgiris Kaunas 2 1 1 50 100 2018 1999 1999
FP Bologna 2 1 1 0 2004 2004
Aris Salònica 2 2 1990
AEK Athinai 1 1 0 1998 (2001 SuproLeague) 1998 Únic amb 1 FF i finalista
VP Pèsaro 1 1 1991
Olimpia Milano 2 2 2021
CB Estudiantes 1 1 1992
PAOK Salònica 1 1 1993
KK Olimpija 1 1 1997
ASVEL 1 1 1997
Unicaja Màlaga 1 1 2007
Lokomotiv Kuban 1 1 2016

FF = Nombre de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals

Referències[modifica]

  1. «Marketing partners» (en anglès). euroleague.net.
  2. «Euroleague and Eurocup competition structures set for 2016-17» (en anglès). euroleague.net. Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 15 juny 2016].
  3. «The EuroLeague expansion confirmed with ASVEL's addition» (en anglès). eurohoops.net.
  4. «EuroLeague 2020-21 Teams» (en anglès). euroleague.net.
  5. «CSKA Moscow claims its seventh Euroleague crown after OT thriller» (en anglès). euroleague.net.
  6. «ECA Shareholders Executive Board announces decisions regarding 2019-20 and 2020-21 seasons» (en anglès). euroleague.net. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 16 juny 2020].
  7. La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurolliga de bàsquet