Europa Democràcia Esperanto

Europa Democràcia Esperanto
	(esperanto) Eŭropo – Demokratio – Esperanto
Dades
Tipus	partit polític ; Aliança política europea
Ideologia	Esperantisme, drets lingüístics
Història
Creació	2003
Governança corporativa
Seu	París;
Seu	Estrasburg (França);
Parlament Europeu (2024)	0 / 720
Lloc web	e-d-e.org

Europa Democràcia Esperanto (EDE) (en esperanto: Eŭropo – Demokratio – Esperanto) és una llista electoral que participa en les eleccions europees. El programa principal del partit és la introducció de l'esperanto com a llengua oficial de la Unió Europea amb la fi de promoure la unitat lingüística de la Unió, segons les conclusions d'un informe de François Grin.^[1]

Amb el nom d'Europa Démocràcia Esperanto, el partit participà per primera vegada en unes eleccions a les Eleccions al Parlament Europeu de 2004, a França. La seva branca alemanya, Europa – Demokratie – Esperanto, no aconsiguí recollir les 4000 firmes necessàries per participar en les eleccions a Alemanya (la candidatura es veié afectada per un començament tardà).

El principal objectiu del partit és la promoció de l'esperanto a la UE. A mitjà termini, pretén implantar l'ensenyament de l'esperanto a les escoles a escala paneuropea, i a llarg termini, pretén l'adopció de l'esperanto per part de la UE com a llengua oficial. Per fer realitat aquest objectiu, EDE aspira a presentar llistes de candidats en tots els països de la UE per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009.

Debat dintre del moviment esperantista

Mentre que la majoria de les institucions d'esperanto, com ara l'Associació Universal d'Esperanto, són políticament neutres per estatut i en la pràctica, s'ha obert un debat sobre la neutralitat d'EDE.^[2] Específicament, es tracta de la qüestió de si altres polítiques podrien relacionar-se amb l'esperanto a través d'EDE. L'escriptor esperantòfon alemany Ulrich Matthias argumenta que, guanyant suport almenys a Alemanya, EDE s'identificaria amb posicions centristes amb visió humanista, pacifista i defensora del medi ambient, i també oposada a l'"hegemonia nord-americana".

Sent l'esperanto considerat per molts esperantoparlants com un moviment mundial, hi ha qui tem que defensant la causa de l'esperanto a la UE redueixi l'esperanto a un assumpte europeu i afecti el progrés de la llengua fora d'Europa.

Resultats electrorals

EDE presentà llistes a set dels vuit grans districtes electorals de França^[3] i aconseguí al voltant del 0,15% dels vots a les Eleccions europees del 13 de juny del 2004. La seva branca alemanya, Europa–Demokratie–Esperanto, no va aconseguir recollir les 4000 signatures necessàries per participar en les eleccions a Alemanya (la candidatura es va veure afectada per un començament tardà).

EDE va presentar llistes en les eleccions de 2009 en els vuit grans districtes electorals francesos i a Alemanya, aconseguint millorar els seus resultats.

Igual que en la eleccions al Parlament Europeu de 2009, el moviment Europe - Liberté va participar en les eleccions de 2014 en les llistes d'Europa Democràcia Esperanto.^[4] Aquest cop el partit només es va presentar a França.^[5]

Circumscripció	Cap de llista 2004	Vots 2004	% 2004	Cap de llista 2009	Vots 2009	% 2009	Cap de llista 2014	Vots 2014	% 2014
Illa de França	Georges Kersaudy	5.789	0,21%	Elisabeth Barbay	3.294	0,12%	Laure Patas d'Illiers	4.531	0,15%
Est	Bruno Schmitt	5.336	0,24%	Fabien Tschudy	4.325	0,20%	Geneviève Martin	4.712	0,19%
Oest	Denis-Serge Clopeau	4.926	0,19%	Bert Schumann	4.215	0,17%	Lyse Bordage	4.388	0,16%
Sud-Oest	Thierry Saladin	3.687	0,15%	Raymond Faura	3.975	0,15%	Monique Juy	4.714	0,16%
Sud-Est	Christian Garino	2.559	0,09%	Christian Garino	4.286	0,15%	Monique Arnaud	5.898	0,18%
Massís Central-Centre	Jean-Paul Tonnieau	2.174	0,15%	Farhad Daneshmand	2.633	0,20%	Marcelle Provost	3.404	0,23%
Nord-Oest	Bertrand Hugon	788	0,03%	Jacques Borie	4.680	0,19%	Christine Pieters	5.023	0,18%
Ultramar				Jacques Etienne	1.537	0,44%	Monique Fillat	939	0,33%
França (Total)		25.259	0,15%		28.945	0,17%		33.609	0,18%
----				Reinhard Selten	11.772	0,045%
Alemanya (Total)					11.772	0,045%

També es va presentar en algunes circumscripcions a les eleccions legislatives franceses de 2012 amb el següent resultat

Jérémy Bizet^[6] - Onzena circumscripció de'Yvelines - 0,90 %
Robert Baud^[7] - Primera circumscripció de l'Alta Garona - 0,32 %

Referències

↑ «El Esperanto, lengua oficial de Europa, ya!» (en castellà). Arxivat de l'Avaaz.org original el 2016-03-03. [Consulta: 13 octubre 2013].
↑ Politika agado por Esperanto
↑ "Cinq minutes de conjugaison pour parler l'européen" Les Échos n° 19175 du 09 Juin 2004 • page D.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.europe-liberte.com/^{[Enllaç no actiu]}
↑ Résultats par départements, régions, circonscriptions
↑ ^{[enllaç sense format]} http://bizet2012.over-blog.com/
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.facebook.com/photo.php?fbid=353401748047308&set=o.275737965783001&type=3&theater

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Europa Democràcia Esperanto

(esperanto) Pàgina oficial d'EDE
Web oficial francesa Arxivat 2005-09-05 a Wayback Machine.
Ede frança Arxivat 2005-08-29 a Wayback Machine.
Europa Democrática Ahora

[1] «El Esperanto, lengua oficial de Europa, ya!» (en castellà). Arxivat de l'Avaaz.org original el 2016-03-03. [Consulta: 13 octubre 2013].

[Politika_agado_por_Esperanto-2] Politika agado por Esperanto

[3] "Cinq minutes de conjugaison pour parler l'européen" Les Échos n° 19175 du 09 Juin 2004 • page D.

[4] {[enllaç sense format]} http://www.europe-liberte.com/^{[Enllaç no actiu]}

[5] Résultats par départements, régions, circonscriptions

[6] {[enllaç sense format]} http://bizet2012.over-blog.com/

[7] {[enllaç sense format]} http://www.facebook.com/photo.php?fbid=353401748047308&set=o.275737965783001&type=3&theater

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]