Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra

Nom original	(ca) Eusebi Bertrand i Serra (es) Eusebio Bertrand y Serra
Biografia
Naixement	22 desembre 1877 Barcelona
Mort	4 juny 1945 (67 anys) Barcelona
Diputat a Corts
13 maig 1907 – 6 abril 1923 ← Ferran Puig-Mauri i Gisbert – Joan Dagas i Puigbó → Circumscripció electoral: Districte electoral de Puigcerdà
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, polític
Partit	Lliga Regionalista Solidaritat Catalana
Família
Fills	Manuel Bertrand i Mata
Pare	Manuel Bertrand i Salsas
Premis (1913)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola

Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - 4 de juny de 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen rossellonès.

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Salsas i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d'Eusebi Serra i Clarós, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei. Sota el seu mandat l'empresa va viure el seu moment de màxima esplendor, modernitzant i ampliant, fins a aconseguir el control de tot el procés productiu del cotó.

L'empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner. Tenia la raó social i el magatzem a Barcelona, i les fàbriques eren ubicades a Manresa (al carrer del Remei i a la barriada del Guix), a Sant Fruitós de Bages i a Barcelona (al barri de Sants). Existent des de l'any 1730, al segle xx primer pren el nom d'Eusebi Bertrand i Serra i des de finals del 1940, Tèxtils Bertrand Serra SA.

L'imperi Bertrand i Serra fou considerat l'any 1935 com l'empresa cotonera particular més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Certament hi havia empreses més grans, però no d'un sol propietari com era el seu cas.

En l'ordre polític, fou un dels fundadors, junt amb Prat de la Riba i Francesc Cambó, de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerdà en el període de 1907 a 1923. El 1923 va donar suport al cop d'Estat del general Primo de Rivera, tot i que no va tenir cap càrrec polític. En aquesta època construí el camp de golf i l'Hotel del Golf de Puigcerdà i aconseguí notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner. Del 1936 al 1939 es va establir a Sant Sebastià, amb la ciutat ocupada pels franquistes i col·laborà amb l'Asociación Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucció de les fàbriques afectades per la guerra.

En els primers anys del franquisme va ser encausat pel Tribunal Regional de Responsabilitats, va ser acusat de frau per estraperlo en la indústria tèxtil, encara que va ser absolt dels càrrecs. El 1939 el grup Bertrand va comprar una fàbrica a Manresa, anteriorment propietat del grup Pons i Enrich, i el 1943 van adquirir l'empresa Colònia Güell S.A. a Santa Coloma de Cervelló. Durant aquest període va passar per la precarietat econòmica degut al fort intervencionisme econòmic per part dels organismes de l'estat, i també pel sindicat vertical tèxtil de la Falange. Es disposava d'un nombre limitat de matèries primeres i d'energia elèctrica. Destaca la vaga de 1946 en temps de postguerra i amb el franquisme més dur i repressor. Aquest fet va desplaçar fins a Manresa el Governador Civil Bartolomé Barba Hernández, qui es va fer càrrec de les negociacions amb els obrers.

Adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques com la d'Ordis (Girona) i la Colònia Güell. La colònia va ser venuda el 1943 pels hereus de Güell a la família Bertrand i Serra.

Impulsà empreses financeres, presidí la Companyia Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Marítima SA, del Banco de España i del Banco Hispano Americano.

L'any 1910 va construir la granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, destinada a la producció de llet, i que fou considerada una instal·lació modèlica. Actualment encara conserva de manera intacta l'estructura interior, amb tot l'espai interior recobert amb ceràmica blanca i algun detall decoratiu en verd.

El 1914, a l'inici de la febre constructora de centrals hidroelèctriques, va adquirir una sèrie de concessions d'aprofitament hidroelèctric en el riu Noguera Pallaresa en associació amb el diputat per Sort Emili Riu i Periquet. Amb el temps aquestes concessions es convertirien en les centrals hidroelèctriques d'Esterri d'Àneu, Sant Maurici, Espot i Llavorsí.

Fou president del primer Saló de l'Automòbil de Barcelona.

Gran afeccionat a la música, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Els seus fills Joan Antoni i Mercè van costejar els estudis d'una jove, d'humil condició, però superdotada, Montserrat Caballé. El mecenatge era força usual dins la classe benestant de l'època.

En el món empresarial el succeí el seu fill Manuel Bertrand i Mata.