Vés al contingut

Eusebio Poncela Aprea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEusebio Poncela Aprea
Biografia
Naixement15 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2025 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
El Escorial (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEl Escorial Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, pintor, productor de cinema, actor de teatre, actor de televisió, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata - 2016 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0690303 TMDB (persona): 34629 Rottentomatoes: celebrity/eusebio_poncela Allmovie (artista): p57296 Modifica el valor a Wikidata

Eusebio Poncela Aprea (Madrid, 15 de setembre de 1945 - El Escorial, 27 d'agost de 2025) fou un actor, productor i guionista espanyol. Forjat en el teatre de les acaballes del franquisme, el seu treball en sèries d'èxit i la seva vinculació al cinema d'autor el convertiren en un dels actors més representatius de la Transició i els primers anys de la democràcia.

Inicis

[modifica]

Després de graduar-se en Art Dramàtic, comença a actuar en teatre a mitjan dècada de 1960. Debutà amb l'obra Mariana Pineda i és sobre les taules on triomfà plenament. Protagonitzà Romeo i Julieta, al costat de María José Goyanes; un dels seus primers èxits en el Teatro Español fou Marat-Sade en la companyia d'Adolfo Marsillach. A partir de 1970 compaginà la seva activitat teatral amb treballs en cinema i televisió; per a Estudio 1 protagonitza, entre d'altres, Los bandidos, de Schiller, amb Juan Diego i Marisa Paredes.

Intervingué en pel·lícules com Fuenteovejuna o La muerte del escorpión, alternant papers protagonistes i secundaris.

Arrebato

[modifica]

Despuntà en el setè art a partir d' Arrebato (1979), pel·lícula innovadora d'Iván Zulueta on el poder d'absorció de la heroïna corre paral·lel al poder hipnòtic de la imatge. És una pel·lícula de caràcter avantguardista, tant en la forma com en el seu contingut. S'estrena en el context de la moguda madrilenya i, malgrat el seu èxit, roman en l'ombra durant la dècada dels 90, fins a la seva reestrena l'any 2002 i la seva reedició en DVD.

Eusebio Poncela hi interpreta José Sirgado, un director de cinema de trenta i pocs anys que acaba de muntar la seva última pel·lícula. La seva addicció a l'heroïna fa que la seva perspectiva del món real sigui distorsionada, com en un somni. Encara que és seriós i de personalitat inestable, el seu caràcter millora en rebre els enregistraments de Pedro, amb qui comparteix la seva passió pel cinema.

Aquest mateix any protagonitzà Operación Ogro, dirigida per Gillo Pontecorvo.

L'èxit i Los gozos y las sombras

[modifica]

El gran èxit de popularitat li arribà amb el seu paper de Carlos Deza en la sèrie Los gozos y las sombras (1982), adaptació de l'obra literària de Gonzalo Torrente Ballester amb Charo López, Amparo Rivelles i Carlos Larrañaga en els altres papers principals. Anteriorment havia participat en Curro Jiménez i més tard, també per a TVE, protagonitzà Las aventuras de Pepe Carvalho.

Treball amb Pedro Almodóvar

[modifica]

En la dècada de 1980 es convertí en un actor popular del cinema espanyol. El 1986 participà en la pel·lícula Matador i l'any següent a La ley del deseo.

Matador i La ley del deseo

[modifica]

Matador realitzada el 1986, produïda per Andrés Vicente Gómez sota la direcció de Pedro Almodóvar va comptar amb les actuacions d'Eusebio Poncela com el comissari, Assumpta Serna, Antonio Banderas i Nacho Martínez. El crític Fernando Morales del periòdic El País va dir que era "Un dels més característics i apassionats melodrames d'Almodóvar".

La ley del deseo conta la història de Pablo (Eusebio Poncela), un director de cinema homosexual que coneix Antonio (Antonio Banderas) la nit de l'estrena d'una de les seves obres, la qual cosa portarà tràgiques conseqüències. Una escena coneguda, que va ser bastant polèmica en el seu moment, és la que mostra a Antonio mantenint sexe anal amb Pablo.

Pel·lícules destacades

[modifica]

Treballà amb directors com Carlos Saura (El Dorado), Imanol Uribe (El rey pasmado) i destacà a El arreglo o a Diario de invierno. El 1986 treballà amb Pilar Miró (Werther).

Argentina

[modifica]

Durant un temps desaparegué de l'escena espanyola i es traslladà a l'Argentina, on rep la crida d'Adolfo Aristarain per a interpretar Dante a Martín (Hache), que rebé excel·lents crítiques.[1] El 1993 participà com a protagonista en el vídeo clip Matador de la banda de rock argentina Los Fabulosos Cadillacs.[2]

Any 2001

[modifica]

En 2001 compartí protagonisme amb Ángela Molina a Sagitario, debut en la direcció de Vicente Molina Foix i intervingué a la minisèrie Viento del pueblo, biografia de Miguel Hernández a qui dona vida Liberto Rabal. Altres pel·lícules en les quals participà ja en el segle XXI foren Tuno negro, Remake, Los Borgia o Teresa, el cuerpo de Cristo.

Prosseguí la seva carrera en teatre, i participà en coproduccions com Intacto, junt amb Max von Sydow, per la qual fou candidat al Premi Goya com a millor actor, o l'argentina Hermanas, de Julia Solomonoff, que revisa l'abans i el després de la dictadura militar.

En 2004 rebé el Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez que cada any atorga el Festival Internacional de Cinema de Gijón.

En 2015, en la sèrie Carlos, Rey Emperador, interpretà al cardenal Cisneros, paper que havia interpretat anteriorment a la sèrie Isabel.[3] També aquest any apareix com Cisneros en un capítol de la primera temporada d'El Ministerio del Tiempo.

Filmografia

[modifica]

Obres de teatre

[modifica]

Televisió

[modifica]

Premis i candidatures

[modifica]
Premis Iris
AnyCategoriaSèrie de TVResultat
2016Millor actorCarlos, Rey EmperadorGuanyador
Premis Cóndor de Plata
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1998Millor actor secundariMartín (Hache)Guanyador
Premis Goya
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2001Millor actorIntactoNominat
Premis Sant Jordi[4]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1997Millor actor espanyolMartín (Hache)Guanyador
1983Millor actor espanyolEl arregloGuanyador
2017Premi especial a la trajectòria professionalGuanyador
Fotogramas de Plata
AnyCategoriaTreballResultat
1983Millor actor de cinemsEl arregloNominat
1982Millor intèrpret de televisióLos gozos y las sombrasNominat
Premis de la Unión de Actores
AnyCategoriaTreballResultat
2014Millor actor secundari de televisióIsabelNominat
Fantasporto
Premis ACE (Nova York)
Festival Internacional de Cinema de Gijón

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]