Eustaci de Luxeuil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Eustaqui».
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Eustaci de Langres, o
de Luxeuil
Luxeuil-les-Bains, Kreuzgang an der ehemaligen Klosterkirche.jpg
Restes de l'abadia de Luxueil
abat, confessor
Naixement Eustacius
ca. 560
Langres (Alt Marne, Xampanya-Ardenes)
Mort 23 de novembre de 615
Abadia de Luxueil (Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat)
Sepultura Abadia de Luxueil
Ocupació monjo
Orde Orde de Sant Columbà
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Luxueil
Festivitat 29 de març (a la diòcesi de Besançon), 2 d'abril (al Martirologi romà)
Fets destacables Segon abat de Luxueil
Iconografia Com a monjo amb hàbit negre; amb santa Fara
Modifica dades a Wikidata

Eustaci de Langres o de Luxeuil (Langres, Alt Marne, ca. 560 - Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat, 29 de març de 629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de Columbà i abat de Luxeuil. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu oncle Miet, bisbe de Langres li va donar una bona educació i el va posar al servei de Columbà quan aquest va arribar d'Irlanda. Expulsat Columbà de Borgonya per oposar-se a la reina Brunequilda, Eustaci el va seguir i anaren a Austràsia, on regnava Teodebert, i van predicar a la regió del Rin.

Eustaci es féu monjo a Luxeuil-les-Bains, abadia fundada per Columbà cap al 590. Aviat hi ocupà alguns càrrecs, i fou professor i director de l'escola monàstica, que era oberta a tothom, monjo o laic. El 611 esdevingué prior de Luxueil, ja que Columbà havia hagut d'abandonar el monestir. Hi establí el laus perenne (és a dir, el rés continu al cor).

El 614 visità Columbà a Bobbio i intentà convèncer-lo perquè tornés a Luxeuil, convidat pel nou rei Clotari II, però no va voler acceptar-ho. En 615, en morir Columbà, es convertí en el segon abat de Luxeuil, a més de fer missions d'evangelització a Baviera. En 627, al Concili de Mâcon, va defensar i fer aprovar la regla de l'Orde de Sant Columbà. Morí el 629 a Luxeuil, essent succeït per Valdebert de Luxeuil.

Llegenda de Santa Fara i Cagneric[modifica | modifica el codi]

Eustaci intervingué en el conflicte hagut entre Fara de Faremoutiers i el seu pare Cagneric, comte de Borgonya. La jove Fara volia fer-se monja, però el seu pare s'hi oposava, ja que la volia casar. Columbà l'havia batejat i hi havia desvetllat la vocació, i el pare havia promès respectar la voluntat de la filla, però canvià d'opinió. De sobte, el pare emmalaltí, perdé la vista i quedà en estat catatònic; la seva esposa, que hi veié un càstig per trencar la promesa feta, féu cridar Eustaci.

Eustaci digué a Cagnerico que seria guarit quan deixés la seva filla consagrar-se a Déu. Cagneric prometé llavors que respectaria la voluntat e Fara i, després de beneir-la, guarí recuperà la salut totalment. Guarit, Cagneric tornà a canviar d'idea i no volgué que Fara ingressés al monestir; llavors la jove abandonà casa seva i es refugià a l'església. Eustaci, assabentat, anà a l'església i posà el vel a la noia, després d'haver amonestat severament el seu pare. La jove visqué a Luxueil amb els seus germans, futurs sants Cagnoald i Faró, i fundà l'abadia de Faremoutiers, on establí l'orde columbanià femení.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jonàs de Bobbio. Vida de Sant Columbà, Bobbio, s. VII.
  • Dio è corazza dei forti. Testi del cristianesimo celtico (VI-X sec.), Ed. Il Cerchio, Rimini, 1998.
  • Archivum Bobiense, Rivista annuale degli Archivi storici Bobiensi (1979-2008), Bobbio