Eutanàsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'eutanàsia (del grec euthanasia, 'bona mort') és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. Sovint es tracta de persones que sofreixen d'una malaltia dolorosa i terminal per a la qual no hi ha cap remei. El mot prové del grec ευ (bo) i θάνατος (mort).[1]

Definicions[modifica | modifica el codi]

Són varies les definicions d'eutanàsia que s'han donat al llarg de la història.

  • La Real Acadèmia Espanyola (RAE) la defineix com aquella acció per evitar sofriment insuportable o la prolongació artificial de la vida d'un malalt.[3]
  • Per l'Associació Mèdica Mundial (AAM), l'eutanàsia és l'acte deliberat de posar fi a la vida d'un pacient, per voluntat pròpia o petició dels familiars i no impedeix que el metge respecti la decisió del pacient a seguir el procés natural de la mort.[4]

Tipus d'eutanàsia[modifica | modifica el codi]

Per una banda, el context anglosaxó defensa dos tipus d'eutanàsia, la passiva i l'activa. Per altra banda, l'Organització Médica Colegial espanyola i altres institucions no accepten els termes eutanàsia "activa i"passiva". Els darrers defensen una eutanàsia directa i indirecta.[5]

Eutanàsia directa[modifica | modifica el codi]

Consisteix en anticipar la mort de la persona en casos de malaltia incurable. Aquesta es pot classificar en activa o passiva.

  • Activa: Fa referència a l'acció de provocar la mort, de forma indolora, a petició de la persona afectada en cas de malaltia incurable.
  • Passiva: No implica la voluntat d'anticipar la mort. Fa referència a una mort per omissió, és a dir, es suspenen totes aquelles intervencions terapèutiques per no allargar la vida, però es mantenen les bàsiques per evitar el patiment i mantenir la màxima qualitat de vida possible.

Eutanàsia indirecta[modifica | modifica el codi]

Aquesta té com a objectiu alleugerir el símptomes associats a la malaltia i utilitza intervencions terapèutiques que tenen com efecte secundari la mort. Per exemple, la utilització de morfina i altres fàrmacs.

Història[modifica | modifica el codi]

De color blau les zones en les quals és legal l'eutanàsia directe activa, en verd l'eutanàsia directe passiva, en groc el suïcidi assistit legal, en vermell eutanàsia il·legal i en negre zones en les quals hi ha conflicte de decisió.

Sota la influència de l'església catòlica,[6]segons la qual el sofriment tant com la vida i la mort és un do diví al qual l'home no pot intervenir, a molts estats occidentals, l'eutanàsia activa va ser criminalitzada i està considerada com a assistència il·legal al suïcidi.

Després de la Segona Guerra Mundial, el descobriment dels excessos immorals del programa nazi d'exterminar persones que segons la ideologia racista haurien tingut una vida no mereixedora de vida, que de més, podria contaminar el patrimoni genètic ari però executat contra la voluntat dels primers interessats va enverinar el debat sobre el dret a morir dignament. Vers la fi del segle XX, a Europa a poc a poc la mentalitat va evolucionar i diversos moviments cívics van començar a actuar per al dret individual de decidir sobre la seva mort. Els Països Baixos van descriminalitzar l'eutanàsia activa el 2000. El mateix anys a Catalunya «s'aprovà al Parlament una proposició de llei sobre el testament vital o de voluntats anticipades, un document en què un ciutadà major d'edat informa el metge del tractament que desitja rebre en cas de patir una malaltia o un accident que li impedeixin expressar personalment la seva voluntat final.»[1]

Legislació[modifica | modifica el codi]

La primera vegada que el Codi Penal va plantejar-se la regulació de l'eutanàsia a Espanya va ser l'any 1995. L'article 143 del Codi Penal diu:[7]

  • Hi haurà pena de presó de 2 a 5 anys de duració als que ajudin amb actes necessaris el suïcidi d'una persona.
  • El que indueixi el suïcidi d'un altre serà castigat amb pena de presó de 4 a 8 anys.
  • Hi haurà pena de presó de 6 a 10 anys si la cooperació d'un individu arribes a provocar la mort de la persona
  • La pena inferior 1 o 2 graus serà aplicada aquelles persones que cooperin activament amb actes necessaris i directes a la mort d'una persona, per petició expressa, en el cas que la víctima tingues alguna malaltia terminal o símptomes associats que provoquessin sofriment permanent.

Arguments[modifica | modifica el codi]

L'eutanàsia ha estat i és un tema molt fràgil i discutit. Hi ha diversos elements a favor i altres en contra que s'utilitzen per defensar l'aprovació o no d'aquesta pràctica.[8]

Arguments a favor[modifica | modifica el codi]

  1. Principi d'autonomia: La part defensora d'aquesta pràctica té com argument principal el respecte a l'autonomia de la persona. Aquesta pot decidir com vol viure o no i la manera en com vol acabar la seva vida. Un dels principis bioètics és l'autonomia i el dret a decidir de l'individu.
  2. Qualitat de vida: Viure no assegura una vida amb qualitat de vida.
  3. Principi de beneficència: Sinònim de tenir compassió de les altres persones. Els tractaments i altres mesures s'apliquen per evitar dolor i altre simptomatologia. Tot i així, tot sovint no es poden controlar els signes i símptomes desencadenats per la malaltia.[8]
  4. Protecció dels drets humans
  5. Acció que pot evitar grans patiments a persones en situacions d'últims dies.

Arguments en contra[modifica | modifica el codi]

  1. Dificultat per establir límits per decidir el moment de l'eutanàsia.
  2. Vida com a valor inherent segons la religió
  3. Repercussions socials que es desencadenarien
  4. No mort digne de la persona
  5. La decisió es realitza en moments de depressió i angoixa o a causa de trastorns cognitius i mentals[9]

Casos mediàtics[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història hi ha hagut casos mediàtics en relació a l'eutanàsia. Alguns d'ells són:

  • Ramón Sampedro: Va quedar tetraplègic als 25 anys. Va demanar de forma judicial i legal l'eutanàsia activa que va ser rebutjada. Una de les seves frases més conegudes era" Sóc un cap sense cos". Finalment, va morir per intoxicació per cianur potàssic.[10]
  • Chantal Sebiré: En aquest cas, Chantal Sebiré, presentava una forma de càncer incurable. A conseqüència, va demanar al govern francès l'eutanàsia. Aquest va rebutjar la seva petició i 24 hores després va aparèixer morta a casa seva. Va morir a causa d'una intoxicació per barbitúrics.[11]

Actualment, un cas molt conegut ha estat el de la jove Brittany Maynard de 29 anys va ser diagnosticada d'un tumor cerebral irreversible.[12] La jove va manifestar el seu desig de morir, utilitzant les xarxes socials, i va esmentar el dia i mes de la seva mort. Darrerament, les xarxes socials van mostrar un gran suport a la noia. Aquest cas ha despertat una gran polèmica, sobre eutanàsia, als Estats Units, lloc en el qual només està permesa en 3 estats. La jove va decidir traslladar-se a Oregon estat en el qual hi ha la Llei de mort digna. Finalment, va morir 1 de novembre de 2014 tal com ella havia escollit.[13]

Conceptes relacionats[modifica | modifica el codi]

  • Suïcidi assistit: Aquest concepte fa referència a l'acció d'una persona, amb una malaltia irreversible, per acabar amb la seva vida. Aquesta acció es realitza amb l'ajuda d'una altre persona que li facilita fàrmacs o altres substàncies per acabar amb la seva vida.
  • Ortotanàsia: Aquest concepte fa referència al fet de no alterar el curs de la mort, és a dir, a utilitzar tractaments per disminuir la simptomatologia i sofriment però sense avançar la mort.[14]
  • Distanàsia: Concepte, antònim de ortotanàsia, que fa referència a la prolongació de la vida de la persona. Hi ha vida però no qualitat de vida.[14]
  • Sedació terminal: Tractament empleat en situacions d'últims dies en pacients pal·liatius per disminuir el nivell de consciència de la persona i evitar patiment físic, psicològic i emocional. S'utilitza quan ja no hi ha res a fer. Aquesta acció es duu a terme amb consentiment explícit, implícit o delegat.[15]
  • Obstinació terapèutica: Acció que consisteix en utilitzar tractaments i mesures que no tenen benefici ni suposen cap millora per la persona amb una malaltia irreversible i amb pronòstic de mort.[16]
  • Medicina pal·liativa: És l'especialitat mèdica que centra les seves intervencions i cuidats a persones amb malalties terminals.[1] Les cures pal·liatives són les atencions, cures i tractaments mèdics i tractaments farmacològics que es donen als malalts en fase avançada i malaltia terminal amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir que el malalt estigui sense dolor.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Eutanàsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Eutanàsia» (en castellà). Associació Catalana d'Estudis Bioètics. [Consulta: 19/03/2015].
  3. «Eutanasia» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 19/03/2015].
  4. «Declaración de la AAM sobre eutanasia» (en castellà). [Consulta: 19/03/2015].
  5. Macià Gómez, Ramon. «Eutanasia: Concepto legal». , 2008.
  6. Declaratio de euthanasia del 5 de maig de 1980(llatí), web del vaticà, consultat el 17 de febrer de 2012
  7. «Eutanàsia i suïcidi assistit» (en castellà). Asociación federal: derecho a morir dignamente. [Consulta: 24/03/2015].
  8. 8,0 8,1 «La eutanasia y sus argumentos» (en castellà). Revista de Estudios Médicos y Humanísticos. [Consulta: 24/03/2015].
  9. «Eutanasia: argumentos a favor y en contra» (en castellà). [Consulta: 24/03/2015].
  10. «Ramón Sampedro» (en castellà). AFDMD. [Consulta: 19/03/2015].
  11. «Chantal Sebiré» (en castellà). El mundo. [Consulta: 18/03/2015].
  12. Schwartz,, Rachel. «29-YEAR-OLD WITH TERMINAL CANCER EXPLAINS DECISION TO END HER OWN LIFE». , 6 d'octubre 2014.
  13. «Brittany Maynard, ‘Death With Dignity’ Ally, Dies at 29» (en anglès). NY times, 3 novembre 2014. [Consulta: 19/03/2015].
  14. 14,0 14,1 «Eutanasia, ortotanasia y distanasia» (en castella). Instituto de ciencias médicas y nutrición Salvador Zubirán. [Consulta: 24/03/2015].
  15. «Informe sobre l'eutanàsia i suïcidi assistit». , desembre 2005, pàg. 154.
  16. «Obstinació terapèutica» (en català). Termcat, Diccionari d'infermeria. [Consulta: 24/03/2015].
  17. «Medicina pal·liativa» (en català). enciclopèdia. cat. [Consulta: 26/03/2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]