Eutanàsia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'eutanàsia (del grec euthanasia, 'bona mort') és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. Sovint es tracta de persones que sofreixen d'una malaltia dolorosa i terminal per a la qual no hi ha cap remei. El mot prové del grec ευ (bo) i θάνατος (mort).[1]

Definicions[modifica]

Són diverses les definicions d'eutanàsia que s'han donat al llarg de la història.

  • La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) la defineix com aquella acció per evitar sofriment insuportable o la prolongació artificial de la vida d'un malalt.[3]
  • Per l'Associació Mèdica Mundial (AAM), l'eutanàsia és l'acte deliberat de posar fi a la vida d'un pacient, per voluntat pròpia o petició dels familiars i no impedeix que el metge respecti la decisió del pacient a seguir el procés natural de la mort.[4]
  • L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la defineix com a “mort sense sofriment” o “mort dolça, sense dolor” i distingeix entre l’eutanàsia activa –quan és provocada– i l’eutanàsia passiva –quan és conseqüència de la no aplicació dels mitjans per a perllongar la vida–, sempre referida a “una persona que té una malaltia en fase terminal o (que) es troba en un estat d’inconsciència irrecuperable”.[5][6]

Tipus d'eutanàsia[modifica]

Per una banda, el context anglosaxó defensa dos tipus d'eutanàsia, la passiva i l'activa. Per altra banda, l'Organització Médica Colegial espanyola i altres institucions no accepten els termes eutanàsia "activa i"passiva". Els darrers defensen una eutanàsia directa i indirecta.[7]

Eutanàsia directa[modifica]

Consisteix a anticipar la mort de la persona en casos de malaltia incurable. Aquesta es pot classificar en activa o passiva.

  • Activa: Fa referència a l'acció de provocar la mort, de forma indolora, a petició de la persona afectada en cas de malaltia incurable.
  • Passiva: No implica la voluntat d'anticipar la mort. Fa referència a una mort per omissió, és a dir, se suspenen totes aquelles intervencions terapèutiques per no allargar la vida, però es mantenen les bàsiques per evitar el patiment i mantenir la màxima qualitat de vida possible.

Eutanàsia indirecta[modifica]

Aquesta té com a objectiu alleugerir el símptomes associats a la malaltia i utilitza intervencions terapèutiques que tenen com a efecte secundari la mort. Per exemple, la utilització de morfina i altres fàrmacs.

Història[modifica]

Sota la influència de l'església catòlica,[8] segons la qual el sofriment tant com la vida i la mort és un do diví al qual l'home no pot intervenir, a molts estats occidentals, l'eutanàsia activa va ser criminalitzada i és considerada com a assistència il·legal al suïcidi.

Després de la Segona Guerra Mundial, el descobriment dels excessos immorals del programa nazi d'exterminar persones que segons la ideologia racista haurien tingut una vida no mereixedora de vida, que de més, podria contaminar el patrimoni genètic ari però executat contra la voluntat dels primers interessats va enverinar el debat sobre el dret a morir dignament. Vers la fi del segle xx, a Europa a poc a poc la mentalitat va evolucionar i diversos moviments cívics van començar a actuar per al dret individual de decidir sobre la seva mort. Els Països Baixos van descriminalitzar l'eutanàsia activa el 2000. El mateix anys a Catalunya «s'aprovà al Parlament una proposició de llei sobre el testament vital o de voluntats anticipades, un document en què un ciutadà major d'edat informa el metge del tractament que desitja rebre en cas de patir una malaltia o un accident que li impedeixin expressar personalment la seva voluntat final.»[1]

Actualment, al món, hi ha 5 estats on l’eutanàsia activa està legalitzada: Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia. En altres estats s’accepta només l’eutanàsia passiva (amb els matisos propis de la legislació de cada país): Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Per la seva banda, Suïssa és un cas particular: la seva legislació no preveu l’eutanàsia però sí que autoritza el suïcidi assistit (es procura la medicació apropiada al pacient, però aquest s’ho pren voluntàriament sense intervenció mèdica directa). I en altres països, existeixen situacions intermiges com el dret dels malalts terminals a refusar tractaments que els allarguin la vida. O, com als Estats Units o Austràlia, on la legislació favorable es dóna només en algun dels seus territoris o estats federats.[9]

Legislació als Països Catalans[modifica]

Com és sabut, els Països Catalans es troben sotmesos a diferents ordres jurídics segons el territori a què ens referim. Així, Andorra té la seva pròpia legislació nacional, a Catalunya Nord s’aplica la legislació francesa, a l’Alguer la italiana, i a la resta de territoris la legislació espanyola o l’autonòmica corresponent.

Estat espanyol[modifica]

La primera vegada que el Codi Penal va plantejar-se la regulació de l'eutanàsia a Espanya va ser l'any 1995. L'article 143 del Codi Penal diu:[10][11][12]

  • Hi haurà pena de presó de 2 a 5 anys de duració als que ajudin amb actes necessaris el suïcidi d'una persona.
  • El que indueixi el suïcidi d'un altre serà castigat amb pena de presó de 4 a 8 anys.
  • Hi haurà pena de presó de 6 a 10 anys si la cooperació d'un individu arribés a provocar la mort de la persona
  • La pena inferior 1 o 2 graus serà aplicada aquelles persones que cooperin activament amb actes necessaris i directes a la mort d'una persona, per petició expressa, en el cas que la víctima tingués alguna malaltia terminal o símptomes associats que provoquessin sofriment permanent.

No obstant, però, que aquesta regulació està en procés de canviar. En efecte, el 17 de desembre del 2020 el Congrés de Diputats espanyol va aprovar –198 vots a favor, 138 en contra (PP, Vox i UPN), i 2 abstencions– la proposició de llei que despenalitza l’eutanàsia. Ara falta acabar la tramitació parlamentària perquè pugui entrar en vigor: en els primers mesos del 2021 haurà de ser debatuda i eventualment aprovada pel Senat. En cas de prosperar, convertiria Espanya en el quart estat europeu a legalitzar-la, i en el sisè del món a fer-ho.[13][14]

Estat francès[modifica]

A l’estat francès, l’eutanàsia activa segueix prohibida, tot i que en l’anomenada llei Leonetti [15] admet, per primer cop, l’eutanàsia passiva. Aquesta llei autoritza al metge a aturar o a reduir el tractament de perllongació de la vida, a demanda del pacient (o de la seva persona de confiança si aquest no es troba en situació d’expressar-se), i prèvia informació al pacient del risc de mort en cas de retirada de l’esmentat tractament.[16]

Tot i així, a l’estat francès, el debat sobre si legalitzar o no l’eutanàsia segueix ben viu. El 2018 un llarg informe del Consell d’Estat sobre la futura llei de la bioètica, analitza el tema i s’oposa –amb diferents arguments– a la legalització.[17] Al mateix temps, 156 diputats van signar un manifest favorable.[18] A més, diferents casos mediàtics han anat provocant intensos debats als mitjans. No obstant, en el projecte de llei relativa a la bioètica que el 2020 i 2021 es troba en fase de debat parlamentari, no inclou el tema del final de la vida, de manera que per ara seguirà sent la llei Leonetti l’encarregada de regular aquest aspecte.[19]

Andorra[modifica]

A Andorra, l’eutanàsia no està legalitzada; però sí que es reconeix el dret del pacient a rebutjar el tractament proposat “encara que comporti un greu perill per a la seva vida”, rebuig que ha de ser respectat pels professionals sanitaris i que no ha de condicionar la continuïtat assistencial del pacient amb tractaments alternatius o pal·liatius. Així ho estableix l’article 13 de la Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.[20] Una decisió que qualsevol ciutadà pot expressar per endavant a través del document de voluntats anticipades (DVA).[21][22][23]

Itàlia[modifica]

A Itàlia –i per tant a l’Alguer– el tema de l’eutanàsia segueix sense estar legislat. Fins fa relativament poc es considerava que els articles 579 i 580 del Codi Penal italià la prohibien i condemnaven a qui ajudés a algú a morir. Però una important sentència de la Cort Constitucional del 25/9/2019 despenalitzà l’assistència al suïcidi si és a una persona que llur malaltia li causa “un patiment físic o psicològic” que considera “intolerable”, sempre que la persona sigui “totalment capaç de prendre decisions lliures i conscients”, i sempre que les “condicions i mètodes d’execució hagin estat verificats per una estructura pública del servei nacional de salut, després d’haver obtingut l’opinió del comitè d’ètica territorialment competent”. És a dir, accepta –en aquestes condicions– el suïcidi medicalment assistit. Per a dictar aquesta sentència, la Cort Constitucional es fonamenta amb la llei italiana del 2017 sobre el consentiment informat i les disposicions anticipades de tractament.[24][25]

Arran d’aquesta sentència, una proposta de llei específica està sent debatuda durant el 2019 i 2020 a les Comissions de justícia i d’afers socials del Parlament italià, tot i que de moment no ha arribat al ple de la Cambra i, per tant, no ha estat sotmesa a votació.[26][27]

Arguments[modifica]

L'eutanàsia ha estat i és un tema molt fràgil i discutit. Hi ha diversos elements a favor i altres en contra que s'utilitzen per defensar l'aprovació o no d'aquesta pràctica.[28]

Arguments a favor
  1. Principi d'autonomia: La part defensora d'aquesta pràctica té com argument principal el respecte a l'autonomia de la persona. Aquesta pot decidir com vol viure o no i la manera en com vol acabar la seva vida. Un dels principis bioètics és l'autonomia i el dret a decidir de l'individu.
  2. Qualitat de vida: Viure no assegura una vida amb qualitat de vida.
  3. Principi de beneficència: Sinònim de tenir compassió de les altres persones. Els tractaments i altres mesures s'apliquen per evitar dolor i altra simptomatologia. Tot i així, tot sovint no es poden controlar els signes i símptomes desencadenats per la malaltia.[28]
  4. Protecció dels drets humans
  5. Acció que pot evitar grans patiments a persones en situacions d'últims dies.
Arguments en contra
  1. Dificultat per establir límits per decidir el moment de l'eutanàsia.
  2. Vida com a valor inherent segons la religió
  3. Repercussions socials que es desencadenarien
  4. No mort digna de la persona
  5. La decisió es realitza en moments de depressió clínica i angoixa o a causa de trastorns cognitius i mentals[29]

Punts de vista religiosos[modifica]

Cristianisme[modifica]

Àmpliament en contra[modifica]

L'Església catòlica romana condemna l'eutanàsia i el suïcidi assistit com a moralment errònia. Afirma que, "l'eutanàsia intencionada, siguin quines siguin les seves formes o motius, és un assassinat. És contràriament greu a la dignitat de la persona humana i al respecte degut al Déu viu, al seu Creador". Per això, la pràctica és inacceptable dins de l'Església.[30] L'Església ortodoxa d'Amèrica, juntament amb altres esglésies ortodoxes orientals, també s'oposa a l'eutanàsia afirmant que s'ha de condemnar com a assassinat afirmant que, "l'eutanàsia és la cessació deliberada per posar fi a la vida humana".[31]

Moltes esglésies no catòliques dels Estats Units adopten una posició contrària a l'eutanàsia. Entre les esglésies protestants, l'Església Episcopal va aprovar una resolució el 1991 contra l'eutanàsia i el suïcidi assistit afirmant que és "moralment equivocat i inacceptable llevar una vida humana per alleujar el patiment causat per malalties incurables."[31] Altres esglésies protestants que s'oposen a l'eutanàsia. S'inclouen:

Parcialment a favor[modifica]

L'Església d'Anglaterra accepta l'eutanàsia passiva en algunes circumstàncies, però està fortament en contra de l'eutanàsia activa, i ha dirigit l'oposició contra el recent intent de legalitzar-la.[41] L'Església Unida del Canadà accepta l'eutanàsia passiva en algunes circumstàncies, però està en general contra l'eutanàsia activa, amb l'acceptació creixent d'ara en que l'eutanàsia activa s'ha legalitzat parcialment al Canadà.[42]

Islam[modifica]

L'eutanàsia és un tema complex en la teologia islàmica; tanmateix, en general es considera contrari a la llei islàmica i als textos sants. Entre les interpretacions de l'Alcorà i el Hadit, la terminació precoç de la vida és un delicte, ja sigui per suïcidi o ajudant-se a suïcidar-se. Les diferents posicions sobre el cessament del tractament mèdic es barregen i es consideren una classe d'acció diferent de la terminació directa de la vida, especialment si el pacient pateix. El suïcidi i l'eutanàsia són dos delictes a gairebé tots els països de majoria musulmana.[43]

Judaisme[modifica]

En el judaisme hi ha molt debat sobre el tema de l'eutanàsia en la teologia, l'ètica i l'opinió general (sobretot a Israel i als Estats Units). L'eutanàsia passiva va ser declarada legal pel màxim tribunal d'Israel en determinades condicions i ha assolit certs nivells d'acceptació. L'eutanàsia activa continua sent il·legal, tot i que el tema està activament debatut sense un consens clar a través de perspectives legals, ètiques, teològiques i espirituals.

Budisme[modifica]

Hi ha molts punts de vista entre els budistes sobre la qüestió de l'eutanàsia, però molts són crítics amb el procediment.

Un valor important de l'ensenyament del budisme és la compassió. Alguns budistes utilitzen la compassió com a justificació de l'eutanàsia perquè la persona que pateix queda alleujada del dolor.[44] Tot i això, encara és immoral "emprendre qualsevol acció que tingui per objectiu destruir la vida humana, independentment de la qualitat del motiu de l'individu".[45]

En el budisme theravada, un laic recita diàriament una fórmula senzilla: "Em comprometo el precepte a abstenir-me de destruir els éssers vius."[46] Per als monjos budistes (bhikkhu) les regles s'expressen més explícitament. Per exemple, en el codi monàstic (Patimokkha), estableix:

"Si algun bhikkhu privés intencionadament un ésser humà de la vida, o cerqués un assassí per a algú, o lloés els avantatges de la mort, o incités a morir a algú. Se li diu (sic) "El meu bon home, de què et serveix aquesta trista i miserable vida?. La mort seria millor per a tu que la vida", o amb aquesta idea o propòsit en ment, o si de diverses maneres lloés els avantatges de la mort o incités a algú a morir, [aquest bhikkhu] estaria derrotat i ja no estaria en comunió [amb nosaltres]."[44][47]

Hinduisme[modifica]

Hi ha dos punts de vista hindús sobre l'eutanàsia. En ajudar a acabar amb una vida dolorosa, una persona està realitzant un bon acte i, per tant, compleix les seves obligacions morals. L'eutanàsia també pot ser acceptable si s'utilitza per motius desinteressats. D'altra banda, ajudant a acabar amb una vida, fins i tot una plena de patiments, una persona pertorba el temps del cicle de la mort i el renaixement. Això és dolent i els que participen en l'eutanàsia prendran el karma que queda del pacient. La mort és un procés natural i arribarà al seu moment.[48]

En els Vedes es diu clarament que l'home només té dos amics de confiança a la vida, el primer s'anomena Vidya (coneixement) i el segon es diu Mrityu (Mort). El primer és beneficiós i un requisit a la vida, i el segon és inevitable de vegades fins i tot inesperat. L'eutanàsia no és l'acte del pecat, sinó al fet de pertànyer al món el que fa que l'eutanàsia sigui vista com un acte de pecat. Fins i tot un Sannyasin o un Sannyasini si ho decideixen, se'ls permet acabar la seva vida amb l'esperança d'arribar a moksha, és a dir, a l'emancipació de l'ànima.

Casos mediàtics[modifica]

Al llarg de la història hi ha hagut casos mediàtics en relació a l'eutanàsia. Alguns d'ells són:

  • Ramón Sampedro (1943-1998): Va quedar tetraplègic als 25 anys. Va demanar de forma judicial i legal l'eutanàsia activa que va ser rebutjada. Una de les seves frases més conegudes era "Sóc un cap sense cos". Finalment, va morir per intoxicació per cianur de potassi.[49]
  • Chantal Sébire (1955-2008): En aquest cas, Chantal Sébire, presentava una forma de càncer incurable. A conseqüència, va demanar al govern francès l'eutanàsia. Aquest va rebutjar la seva petició i 24 hores després va aparèixer morta a casa seva. Va morir a causa d'una intoxicació per barbitúrics.[50]
  • Brittany Maynard (1984-2014): Aquesta jove de 29 anys que va ser diagnosticada d'un tumor cerebral irreversible.[51] La jove va manifestar el seu desig de morir, utilitzant les xarxes socials, i va esmentar el dia i mes de la seva mort. Darrerament, les xarxes socials van mostrar un gran suport a la noia. Aquest cas ha despertat una gran polèmica, sobre eutanàsia, als Estats Units, lloc en el qual només està permesa en 3 estats. La jove va decidir traslladar-se a Oregon estat en el qual hi ha la Llei de mort digna. Finalment, va morir l'1 de novembre de 2014 tal com ella havia escollit.[52]
  • David Goodall (1914-2018): Científic botànic australià i defensor del dret a l’eutanàsia, als seus 104 anys i sense patir cap malaltia greu va decidir que volia morir degut al deteriorament de les seves condicions de vida. Davant la negativa de les autoritats australianes de permetre-li dur a terme un suïcidi assistit, va viatjar a Suïssa on es va injectar un medicament letal i morí, donant el seu cos a la ciència.[53] Aquest, pròpiament seria un cas de suïcidi assistit, però que ha plantejat mediàticament la falta d'una legalització de l'eutanàsia on poder-se acollir.
  • María José Carrasco (1958-2019): Malalta greu d’esclerosi múltiple, a Madrid, va demanar a la seva parella, Ángel Hernández, que l’ajudés a suïcidar-se, cosa a la qual ell finalment va accedir, tot fent-ho públic i plantejant la necessitat d’una llei reguladora. La fiscalia va acabar demanant sis mesos de presó tot manifestant que seria favorable a un indult. El judici s’ha de celebrar el 2021.[54] Com en el cas de Goodall, es tractaria tècnicament d'un suïcidi assistit com a recurs davant la inexistència de formes legals d'eutanàsia.

Conceptes relacionats[modifica]

  • Suïcidi assistit: Aquest concepte fa referència a l'acció d'una persona, amb una malaltia irreversible, per posar fi a la seva vida. Aquesta acció es realitza amb l'ajuda d'una altra persona que li facilita fàrmacs o altres substàncies per posar fi a la seva vida.
  • Ortotanàsia: Aquest concepte fa referència al fet de no alterar el curs de la mort, és a dir, a utilitzar tractaments per disminuir la simptomatologia i sofriment però sense avançar la mort.[55]
  • Distanàsia: Concepte, antònim de ortotanàsia, que fa referència a la prolongació de la vida de la persona. Hi ha vida però no qualitat de vida.[55]
  • Sedació terminal: Tractament emprat en situacions d'últims dies en pacients pal·liatius per disminuir el nivell de consciència de la persona i evitar patiment físic, psicològic i emocional. S'utilitza quan ja no hi ha res a fer. Aquesta acció es duu a terme amb consentiment explícit, implícit o delegat.[56]
  • Obstinació terapèutica: Acció que consisteix a utilitzar tractaments i mesures que no tenen benefici ni suposen cap millora per la persona amb una malaltia irreversible i amb pronòstic de mort.[57]
  • Medicina pal·liativa: És l'especialitat mèdica que centra les seves intervencions i cuidats a persones amb malalties terminals.[1] Les cures pal·liatives són les atencions, cures i tractaments mèdics i tractaments farmacològics que es donen als malalts en fase avançada i malaltia terminal amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir que el malalt estigui sense dolor.[58]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Eutanàsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Eutanàsia» (en castellà). Associació Catalana d'Estudis Bioètics. [Consulta: 19 març 2015].
  3. «Eutanasia» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 19 març 2015].
  4. «Declaración de la AAM sobre eutanasia» (en castellà). [Consulta: 19 març 2015].
  5. «Eutanàsia». DCVB. [Consulta: 22 gener 2021].
  6. «Eutanàsia». DIEC. [Consulta: 22 gener 2021].
  7. Macià Gómez, Ramon «Eutanasia: Concepto legal». , 2008.
  8. Declaratio de euthanasia del 5 de maig de 1980(llatí), web del vaticà, consultat el 17 de febrer de 2012
  9. «El mapa de la eutanasia en el mundo: legal en seis países» (en castellà). RTVE, 17-12-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  10. «Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal» (en castellà). Noticias Jurídicas. [Consulta: 22 gener 2021].
  11. «Eutanàsia, suïcidi assistit i cures pal·liatives: la mort digna encara pot implicar una pena de presó». El Diari de la Sanitat, 09-05-2018. [Consulta: 22 gener 2021].
  12. «Eutanàsia i suïcidi assistit» (en castellà). Asociación federal: derecho a morir dignamente. [Consulta: 24 març 2015].
  13. «Proposición de Ley Orgánica de regulación de la eutanasia» (en castellà). Boletín Oficial de las Cortes Generales núm.46-6, 17-12-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  14. «El Congreso aprueba la ley de eutanasia con amplia mayoría y el rechazo de PP y Vox» (en castellà). RTVE, 17-12-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  15. Llei núm.2005-370 del 22 d’abril del 2005, reforçada per la llei núm.2016-87 del 2 de febrer del 2016 (JORF núm. 0028, del 3/2/2016).
  16. «Loi n° 2016-87 du 2 février 2016 créant de nouveaux droits en faveur des malades et des personnes en fin de vie» (en francès). Légifrance. [Consulta: 22 gener 2021].
  17. «Révision de la loi de bioéthique : quelles options pour demain ? (Étude à la demande du Premier ministre), étude adopté le 28/6/2018.» (en francès). Conseil d'État. [Consulta: 22 gener 2021]. «Per a consultar el text íntegre, clicar a "Consulter l'étude".»
  18. «Plus de 150 députés appellent à légiférer sur l’euthanasie» (en francès). Le Parisien, 28-02-2018. [Consulta: 22 gener 2021].
  19. «Projet de loi relatif à la bioéthique (SSAX1917211L)» (en francès). Légifrance, 19-01-2021. [Consulta: 22 gener 2021].
  20. «Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica». BOPA núm.75/2017, 22/11/2017. [Consulta: 22 gener 2021].
  21. «El document de voluntats anticipades». Govern d’Andorra, Departament de Salut. [Consulta: 22 gener 2021].
  22. «S’aprova el Reglament que regula el funcionament del Registre Nacional de Voluntats Anticipades». Govern d’Andorra. [Consulta: 22 gener 2021].
  23. «Govern dona llum verd a l'eutanàsia passiva amb intervenció mèdica». Diari d'Andorra, 07-03-2019. [Consulta: 22 gener 2021].
  24. «Sentenza 242/2019 (Decisione del 25/09/2019)» (en italià). Corte Costituzionale. [Consulta: 22 gener 2021].
  25. PASOLINI Caterina. «Eutanasia, caso dj Fabo, storica sentenza della Corte Costituzionale: aiuto al suicidio non sempre punibile» (en italià). La Repubblica, 25-09-2019. [Consulta: 22 gener 2021].
  26. «Proposta di legge d'iniziativa popolare "Rifiuto di trattamenti sanitari e liceità dell’eutanasia"» (en italià). Camera dei deputati. [Consulta: 22 gener 2021].
  27. «Proposta di legge: "Rifiuto di trattamenti sanitari e liceità dell'eutanasia"» (en italià). Camera dei deputati. [Consulta: 22 gener 2021]. «Text presentat a la Cambra el 13/9/2013»
  28. 28,0 28,1 «La eutanasia y sus argumentos» (en castellà). Revista de Estudios Médicos y Humanísticos. [Consulta: 24 març 2015].
  29. «Eutanasia: argumentos a favor y en contra» (en castellà). [Consulta: 24 març 2015].
  30. «How to Vote Catholic: Euthanasia and Assisted Suicide».
  31. 31,0 31,1 31,2 «The Orthodox Christian view on Euthanasia». Arxivat de l'original el 12 agost 2017.
  32. 32,0 32,1 «Assemblies of God (USA) Official Web Site – Medical: Euthanasia, and Extraordinary Support to Sustain Life». Arxivat de l'original el 14 agost 2017.
  33. «21. Selected Church Policies and Guidelines».
  34. «The Church of the Nazarene, Doctrinal and Ethical Positions». Arxivat de l'original el 8 novembre 2017.
  35. «Archived copy». Arxivat de l'original el 18 abril 2016. [Consulta: 28 març 2018].
  36. «What Are Christian Perspectives on Euthanasia and Physician-Assisted Suicide? - Euthanasia - ProCon.org». Arxivat de l'original el 15 agost 2017.
  37. «LCMS Views – Frequently Asked Questions – The Lutheran Church—Missouri Synod». Arxivat de l'original el 14 agost 2017.
  38. «General Synod Statements: Physician-Assisted Suicide – Reformed Church in America». Arxivat de l'original el 19 març 2017.
  39. «The Salvation Army International – Positional Statement: Euthanasia and Assisted Suicide». Arxivat de l'original el 14 agost 2017.
  40. «Southern Baptist Convention > Resolution on Euthanasia And Assisted Suicide». Arxivat de l'original el 9 octubre 2017.
  41. Why the Church of England Supports the Current Law on Assisted Suicide. Dr Brendan McCarthy Archbishops' Council Church House, London 2015
  42. Submission to The Special Joint Committee on Physician-Assisted Dying. Rev. Jordan Cantwell Moderator of The United Church of Canada. 2016
  43. Islamic Perspectives, Euthanasia (Qatl al-raḥma). Abulfadl Mohsin Ebrahim. Journal of the Islamic Medical Association of North America 2007 Volume 4.
  44. 44,0 44,1 Keown, Damien. “End of life: the Buddhist View,” Lancet 366 (2005): 953. SocINDEX with full text, EBSCOhost.
  45. Keown, Damien. “End of life: the Buddhist View,” Lancet 366 (2005): 954. SocINDEX with full text, EBSCOhost.
  46. This is the first of the Five Precepts. It has various interpretations.
  47. Thanissaro Bhikkhu (1994). Buddhist Monastic Code I: Chapter 4, Parajika Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine.. Retrieved 2007-11-11.
  48. «Religion & Ethics - Euthanasia». BBC. [Consulta: 14 febrer 2009].
  49. «Ramón Sampedro» (en castellà). AFDMD. [Consulta: 19 març 2015].
  50. «Chantal Sebiré» (en castellà). El mundo. [Consulta: 18 març 2015].
  51. Schwartz,, Rachel «29-YEAR-OLD WITH TERMINAL CANCER EXPLAINS DECISION TO END HER OWN LIFE». , 06-10-2014.
  52. «Brittany Maynard, ‘Death With Dignity’ Ally, Dies at 29» (en anglès). NY times, 03-11-2014. [Consulta: 19 març 2015].
  53. «Mor assistit a Suïssa el científic australià de 104 anys defensor de l'eutanàsia». Notícies324, 10-05-2018. [Consulta: 22 gener 2021].
  54. «La Fiscalía pide seis meses de prisión para el hombre que ayudó a morir a su mujer, enferma de esclerosis múltiple» (en castellà). El País, 28-10-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  55. 55,0 55,1 «Eutanasia, ortotanasia y distanasia» (en castella). Instituto de ciencias médicas y nutrición Salvador Zubirán. [Consulta: 24 març 2015].
  56. «Informe sobre l'eutanàsia i suïcidi assistit». , desembre 2005, pàg. 154.
  57. «Obstinació terapèutica» (en català). Termcat, Diccionari d'infermeria. [Consulta: 24 març 2015].
  58. «Medicina pal·liativa» (en català). enciclopèdia. cat. [Consulta: 26 març 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eutanàsia