Eutiques de Constantinoble

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Eutiqui de Constantinoble.
Infotaula de personaEutiques de Constantinoble
Biografia
Naixement 378 (Gregorià)
Mort 454 (Gregorià) (75/76 anys)
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Teòleg
Període Imperi romà
Altres
Condemnat per heretgia
Modifica les dades a Wikidata

Eutiques (Eutyches, Εὐτυχής) fou un prevere i abat de Constantinoble del segle V que va encapçalar el patit oposat a Nestori. Aquest predicava que hi havia en Crist dues persones o substàncies (?πσοστά σεις), una divina (Λόγος), i una humana (Jesús) amb un únic aspecte i unides no per naturalesa sinó per voluntat. Eutiques preconitzava que només hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana.[1] Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades.

Eutiques fou advertit dels seus errors teològics pel bisbe Eusebi de Dorilea i fou denunciat com herètic i es va convocar un sínode sota la presidència de Flavià bisbe de Constantinoble on les tesis d'Eutiques foren rebutjades tot i que Crisafi, un eunuc i cap del camarlencs de la cort, era proper de Diòscor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria, i amic d'Eutiques.[2]

L'eunuc va aconseguir que l'emperador Teodosi II es declarés oposat a la decisió del sínode i convoqués un concili general a Efes el 449, presidit per Diòscor d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o λῃστρικὴ σύνοδος) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermèdies van fracassar i va representar una victòria de l'església d'Alexandria.

Els derrotats van apel·lar al Papa Lleó I Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de Puteoli i tres llegats més) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgràcia i Pulquèria tornava a tenir el favor del seu germà, i després va morir Teodosi II el 450 i Pulquèria es va casar amb Marcià pel que va aconseguir la successió, es va poder fer un nou concili a Calcedònia el 451 amb presència de 630 bisbes, on Eutiques i Diòscor foren condemnats i la doctrina d'una persona i dues natures finalment acceptada.

Lleó I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques però no se sap si es va produir, ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de monofisites o eutiquians van seguir pertorbant per força temps la vida eclesiàstica i al segle VI van guanyar molts adeptes sota Jacob Baradeu bisbe d'Edessa (mort 588) del qual foren anomenats jacobites. Les esglésies copta i armènia corresponen a la doctrina eutiquiana o jacobita.

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • R. L. Ottley, The Doctrine of the Incarnation, ii. 97 ff.
  • Adolf Harnack, History of Dogma, iv. passim
  • F. Loofs, Dogmnageschichte (4th ed., 1906), 297 ff.
  • article in Herzog-Hauck, Realencyk. für prot. Theol.
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • G. A. Bevan and P. T. R. Gray, "The Trial of Eutyches: A New Interpretation", Byzantinische Zeitschrift 101 (2009), 617-57