Eutiques de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb «Eutiqui de Constantinoble».

Eutiques (Eutyches, Εὐτυχής) fou un prevere i abat de Constantinoble del segle V que va encapçalar el patit oposat a Nestori. Aquest predicava que hi havia en Crist dues persones o substàncies (?πσοστά σεις), una divina (Λόγος), i una humana (Jesús) amb un únic aspecte i unides no per naturalesa sinó per voluntat. Eutiques preconitzava que només hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana.[1] Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades.

Eutiques fou advertit dels seus errors teològics pel bisbe Eusebi de Dorilea i fou denunciat com herètic i es va convocar un sínode sota la presidència de Flavià bisbe de Constantinoble on les tesis d'Eutiques foren rebutjades tot i que Crisafi, un eunuc i cap del camarlencs de la cort, era proper de Diòscor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria, i amic d'Eutiques.[2]

L'eunuc va aconseguir que l'emperador Teodosi II es declarés oposat a la decisió del sínode i convoqués un concili general a Efes el 449, presidit per Diòscor d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o λῃστρικὴ σύνοδος) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermèdies van fracassar i va representar una victòria de l'església d'Alexandria.

Els derrotats van apel·lar al Papa Lleó I Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de Puteoli i tres llegats més) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgràcia i Pulquèria tornava a tenir el favor del seu germà, i després va morir Teodosi II el 450 i Pulquèria es va casar amb Marcià pel que va aconseguir la successió, es va poder fer un nou concili a Calcedònia el 451 amb presència de 630 bisbes, on Eutiques i Diòscor foren condemnats i la doctrina d'una persona i dues natures finalment acceptada.

Lleó I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques però no se sap si es va produir, ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de monofisites o eutiquians van seguir pertorbant per força temps la vida eclesiàstica i al segle VI van guanyar molts adeptes sota Jacob Baradeu bisbe d'Edessa (mort 588) del qual foren anomenats jacobites. Les esglésies copta i armènia corresponen a la doctrina eutiquiana o jacobita.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • R. L. Ottley, The Doctrine of the Incarnation, ii. 97 ff.
  • Adolf Harnack, History of Dogma, iv. passim
  • F. Loofs, Dogmnageschichte (4th ed., 1906), 297 ff.
  • article in Herzog-Hauck, Realencyk. für prot. Theol., with a full bibliography.
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • G. A. Bevan and P. T. R. Gray, "The Trial of Eutyches: A New Interpretation", Byzantinische Zeitschrift 101 (2009), 617-57.