Eva Bonnier
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1857 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 13 gener 1909 (51 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri Jueu del Nord d'Estocolm, kv E grav 1082 |
| Dades personals | |
| Formació | Royal Institute of Art (en)  école d'art d'August Malmström (en) Fruntimmersavdelningen vid Kungliga Akademien (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sufragi femení a Suècia |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | pintora |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Impressionisme |
| Participà en | |
| 1r març 1911 | Svenska konstnärinnornas exhibition (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | Albert Bonnier i Betty Bonnier (en) |
| Germans | Karl Otto Bonnier |
Eva Fredrika Bonnier (Estocolm, 17 de novembre de 1857-Copenhaguen, 13 de gener de 1909) fou una pintora i filantropa sueca.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascuda a Estocolm, era filla d'Albert Bonnier i Betty Rubenson, d'una destacada família d'editors. Eva Bonnier va estudiar pintura amb August Malmström i es va convertir en estudiant a la secció de dones de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts d'Estocolm el 1878.
Al costat d'una altra estudiant i amiga seva, Hanna Hirsch, va viatjar a París el 1883, i es va instal·lar a Montparnasse fins a l'any 1889. El seu quadre Música (1889) va ser guardonat amb un esment d'honor al Saló de París. Després del seu retorn a Suècia l'any 1889, instal·lada en un estudi al barri de Hamngatan, es va mantenir activa com a pintora fins a aproximadament l'any 1900. La majoria de les seves obres consistien en retrats, com el de Lisen Bonnier, la seva cunyada; el de l'industrial convalescent Hjalmar Lundbohm, el polític Moritz Rubenson, l'educador Carl Jonas Meijerberg o el poeta i becari Oscar Levertin. Està representada amb diverses de les seves obres al Nationalmuseum, a Estocolm.
Després de l'any 1900 Bonnier va cessar el seu treball com a artista i es va dedicar a la filantropia, que va fer possible gràcies a la riquesa que havia heretat. Va establir una fundació per a l'embelliment d'Estocolm que en els seus primers anys va finançar pintures i escultures per a institucions i llocs públics, com la Biblioteca Nacional de Suècia o la Universitat d'Estocolm, a més de diverses escoles de la ciutat. La fundació continua activa.
Eva Bonnier sofria depressions freqüents i finalment acabaria suïcidant-se l'any 1909.[1][2]
Obres destacades[modifica]
-
Autoretrat, 1886 (Bonnierska porträttsamling, Estocolm) -
Interior d'un estudi a París, 1886 (Nationalmuseum, Estocolm) -
Magdalena, 1887 (privat) -
Reflexió en blau, 1887 (Nationalmuseum) -
Modistes, 1887 (Vila Bonnier) -
La majordoma, 1890 (Nationalmuseum, Estocolm) -
Convalescent, 1890 (Lisen Bonnier) -
Julia Hasselberg, al voltant del 1906 (Museu Blekinge)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Hedberg, Thor. «Eva F Bonnier». Svenskt Biografiskt Lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva Bonnier |