Eva Canel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Agar María Joaquina Infanzón y Canel  30 gener 1857 Cuaña (província d'Astúries) | ||
| Mort | 2 maig 1932 (75 anys) l'Havana (Cuba) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, periodista, actriu | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Eva Canel Ibo Maza Sofía de Burgos Fray Jacobo Beata de Jaruco Clara Mont | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Eloy Perillán y Buxó | ||
.jpg?lang=ca)
Eva Canel (castellà: Agar Eva Infanzón y Canel) (Cuaña, 30 de gener de 1857 - l'Havana, 2 de maig de 1932) va ser una escriptora, periodista i colona espanyola que es va assentar a Cuba.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 30 de gener de 1857 en la localitat asturiana de Coaña. Filla d'Epifania Canel i Uría i del metge Pedro Infanzón. A l'edat de tres anys es va quedar orfe de pare, mort en un naufragi causat per uns pirates, i es va traslladar amb la seva mare a Madrid.[2][3] Complerts els quinze anys, va començar a treballar com a actriu i va conèixer Eloy Murri i Buxó, director d'una revista satírica anomenada La Broma, amb qui es va casar aquell mateix any.[1] L'any 1874 el seu marit va ser desterrat per publicar un pamflet que la censura va considerar inconvenient i va haver de marxar a Bolívia, deixant-la com a directora de la revista.[1] Un any després, Canel va viatjar a Amèrica per a reunir-se de nou amb ell i va començar a col·laborar a El Ferrocarril, una revista publicada a La Paz que dirigia Murri.[3] Al gener de 1875, la parella es va traslladar a Buenos Aires i va fundar El Petróleo, on ella va començar a dedicar-se de ple al periodisme.[4] En 1876, el matrimoni va decidir traslladar-se de nou, aquesta vegada a Lima, on va fundar Las Noticias i va col·laborar amb diversos diaris com El Comercio i El Perú Ilustrado. A Lima va néixer l'únic fill de la parella, anomenat Eloy com el pare.[2]
Arran de la Guerra del Pacífic entre el Perú i Xile, Canel i la seva família van tornar de nou a Espanya i es va establir a Barcelona. No obstant això, després Murri se'n va anar a Cuba, on va morir l'1 de març de 1889, i on Canel s'hi va traslladar poc després. A Cuba, va tractar de cercar feina en dos diaris, Diario de la Marina i Unión Constitucional, però cap dels dos no va acceptar la seva sol·licitud. Per això l'any 1891, la periodista va fundar a l'Havana la seva pròpia revista setmanal La Cotorra. Órgana política- satírica y libérrima. Semanario político que no sabe tirar al sable y no se bate más que a picotazos. Aquesta publicació, de tipus satíric i pamfletari, es va mantenir fins a l'any 1893.[5]
Després de passar vuit anys a Cuba, va tornar a Espanya al finalitzar la Guerra d'Independència cubana i es va instal·lar de nou a Madrid. No obstant això, l'any 1899 va tornar a Buenos Aires on va començar el seu apogeu literari, escrivint tres novel·les, donant nombroses conferències i col·laborant amb diversos diaris.[6] A més, es va fer amb la propietat d'una impremta i va fundar les revistes Kosmos, el 1904, i Vida Española, el 1907.[3]
Canel, devota cristiana, inicialment s'hauria mostrat afí al republicanisme i les idees democràtiques del seu marit. No obstant això, va acabar sent partidària del conservadorisme i del carlisme. L'any 1899, durant la seva estada a Buenos Aires, va arribar a rebre una dedicatòria autògrafa de Carles de Borbó i Àustria-Este i la seva dona Berta.[7]
El 15 de juliol de 1905 va fer una dissertació en la funció de gala del Teatro Español de General Villegas, a la província de Buenos Aires, en el marc de les festes per la inauguració de l'Hospital de Caridad. L'escriptora va dissertar sobre "La Caritat" i va ser llargament ovacionada.
L'any 1914 va iniciar un viatge per Hispanoamèrica, però en arribar a Panamà va caure malalta i, tot i que al principi va voler acudir a una clínica estatunidenca, acabà tornant a Cuba, on va rebre l'ajuda del seu amic Antonio Díaz Blanco. Allí va continuar amb la seva tasca periodística i literària, fins que el 1924 el seu estat de salut va empitjorar i va començar a tenir crisis nervioses i una memòria cada vegada més deteriorada. Finalment, el 2 de maig de 1932 va morir i va ser enterrada al seu poble natal.[6]
Obra
[modifica]Les seves obres estan influenciades per diverses tendències: empra des de tècniques romàntiques fins a naturalistes.[8] De vegades, se li va negar l'autoria d'algunes d'elles o la hi van donar al seu marit, Eloy Murri Buxó.[2] Altres pseudònims amb els quals va signar van ser Beata de Jaruco, Fray Jacobo, Ibo Maza, Sofía de Burgos o Clara Mont.[9][5]
Novel·la
[modifica]- Manolín (1891)
- Trapitos al sol (1891)
- Oremus (1893), reeditada el 2022 per l'Editorial Espinas.[10]
- El agua turbia (1899)
Teatre
[modifica]- La mulata (1891)
- El indiano (1894)
- Fuera de la ley (1902)
- Agua de limón (1904)
- La abuelita (1905)
- De Herodes a Pilatos (1905)
- Uno de Baler (1907)
Altres gèneres
[modifica]- Cosas del otro mundo. Viajes, historias y cuentos americanos (1889)
- Magosto. Colección de tradiciones, novelas y conferencias asturianas (1894)
- Álbum de la Trocha. Breve reseña de una excursión feliz desde Cienfuegos a San Fernando, recorriendo la línea militar (1897)
- De América. Viajes, tradiciones y novelitas cortas (1899)
- Lo que vi en Cuba. A través de la isla (1916)
Premis i reconeixements
[modifica]L'any 1921 el papa Benet XV li va atorgar la Creu Pro Ecclesia et Pontifice. En 1929 la Sociedad Geográfica de Madrid la va nomenar Miembro Correspondiente, i el govern de Primo de Rivera li va concedir el Lazo de la Orden de Isabel La Católica i la Medalla de Oro de Ultramar.[11]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Recordando a Eva Canel». La Nueva España. [Consulta: 29 setembre 2008].
- 1 2 3 Kenmogne, Jean. «II. Vida familiar, carácter y personalidad». A: Una escritora asturiana en América: Eva Canel. Cuadernos hispanoamericanos, 1995. ISSN 0011-250X.
- 1 2 3 «Eva Canel en escritoras.com». Arxivat de l'original el 3 de octubre de 2008. [Consulta: 29 setembre 2008].
- ↑ Monguió, Luis. «Un periodista en verso en el Río de la Plata, 1874-75». A: Actas del VIII Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: 22-27 de agosto de 1983. Ediciones Istmo, 1986. ISBN 84-7090-163-X.
- 1 2 «Agar María Joaquina Infanzón Canel | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. [Consulta: 21 agost 2024].
- 1 2 Kenmogne, Jean. «II. Vida familiar, carácter y personalidad y III. Decadencia, homenajes y muerte». A: Una escritora asturiana en América: Eva Canel. Cuadernos hispanoamericanos, 1995. ISSN 0011-250X.
- ↑ Bocetos tradicionalistas. Barcelona: Biblioteca de La Bandera Regional, 1912, p. 106.
- ↑ Kenmogne, Jean. «V. Las obras de Eva Canel». A: Una escritora asturiana en América: Eva Canel. Cuadernos hispanoamericanos, 1995. ISSN 0011-250X.
- ↑ «Biblioteca Nacional de España».
- ↑ «Regresa del olvido Eva Canel, la primera feminista española» (en castellà). La Voz de Asturias, 01-04-2022. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Eva Canel en escritoras.com» (en castellà). escritoras.com. [Consulta: 1r desembre 2023].