Eva Mameli Calvino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEva Mameli Calvino
Eva mameli.jpg
Biografia
Naixement (es) Giuliana Luigia Evelina Mameli
12 febrer 1886
Sàsser
Mort 31 març 1978 (92 anys)
Sanremo
Formació Universitat de Càller
Universitat de Pavia
Activitat
Ocupació Naturalista, periodista, botànica i micòloga
Ocupador Universitat de Càller
Obra
Abreviació d'autor en botànica Calvino
Família
Cònjuge Mario Calvino
Fills Italo Calvino
Floriano Calvino
Modifica les dades a Wikidata

Eva Mameli Calvino (en el registre Giuliana Luigia Evelina Mameli) (Sàsser, 12 de febrer de 1886 - Sanremo, 31 de març de 1978) va ser una botànica, naturalista i acadèmica italiana. Mare de l'escriptor Italo Calvino. Va ser professora de botànica a la Universitat de Càller, activa a l'Estació Experimental de Floricultura de Sanremo i, per la seva tasca de protecció dels ocells, és considerada la primera i única dona del moviment de conservació de la natura d'entreguerres.

Biografia[modifica]

Nascuda a Sàsser, els seus pares van ser Giovanni Battista Mameli, coronel dels carabinieri i Maria Maddalena Cubeddu, que van tenir cinc fills, tres nois i dues noies. El seu germà gran va ser el físic Efisio Mameli. En jubilar-se el pare van anar a viure a Càller, on Eva va fer els estudis secundaris, que va acabar el 1903 i aquell mateix any va inscriure's a la Universitat de Càller, on el 1905 va obtenir un diploma en física i matemàtica, que habilitava per a l'ensenyament d'aquestes matèries a les escoles. Després de la mort del seu pare, ella i la seva mare van traslladar-se a Pavia, on el seu germà, Efisio Mameli, era professor de química a la Universitat de Pavia, en la qual es va matricular Eva per estudiar ciències naturals. El 1907 va obtenir la llicenciatura en aquesta àrea i va continuar la seva carrera com a investigadora, fent d'ajudant voluntària en el laboratori de criptogàmia de la Universitat. Al mateix temps va diplomar-se a l'Escola de Magisteri d'aquella ciutat. Va dedicar-se a l'ensenyament de les ciències naturals en escoles secundàries alhora que continuava la seva activitat de recerca a la Universitat. El 1915 esdevé professora de botànica de la Universitat de Pavia, essent la primera dona que a Itàlia ensenya aquesta disciplina a la universitat, tot i que no va aconseguir un lloc de treball fix.[1][2] El primer curs que va impartir va ser sobre "la tècnica microscòpica aplicada a l'estudi de les plantes medicinals i industrials" i demostra la seva preparació i l'interès que tenia per la ciència aplicada.[3]

Durant la Primera Guerra Mundial, Mameli seguia treballant en el laboratori, però el ritme de la recerca va baixar i el 1915 va inscriure's com a infermera, dedicació que va mantenir fins al final de la guerra; a Pavia va prestar serveis d'infermera voluntària a la unitat de malalts de tifus de l'hospital de reserva Ghislieri de Pavia.[4] Per aquesta tasca, el 1919 va rebre un medalla de plata de la Creu Roja, i el 1923 una altra medalla i un certificat de mèrit. En acabar la guerra la seva producció científica va augmentar de nou. El 1920 l'Accademia dei Lincei li va concedir un premi en metàl·lic per la seva recerca en ciències naturals. Tanmateix, el mateix any, quan va presentar-se a un concurs per a una plaça a la Universitat de Càller, no la va aconseguir.[2]

El 1920 va casar-se amb Mario Calvino, agrònom i botànic de Sanremo que aleshores treballava a Cuba, on dirigia l'Estación Experimental Agronómica de Santiago de las Vegas, prop de l'Havana. L'abril d'aquell any, Calvino va tornar a Itàlia per participar en un congrés de botànica i va anar a visitar Mameli, de qui coneixia el treball per les seves publicacions. Calvino estava reorganitzant el centre cubà de recerca que dirigia i buscava un botànic expert en genètica per a l'estudi de les plantes tropicals. En conèixer personalment Eva Mameli, va demanar-li que es casés amb ell i que acceptés dirigir el departament de botànica de l'Estació de Santiago de las Vegas. Calvino va tornar de seguida a Cuba i la parella va casar-se per poders. Ella va viatjar després a Cuba, on van repetir el casament.[2][3]

Des de Cuba, el 1921 Mameli va provar de nou d'obtenir una plaça en una universitat italiana, però novament no ho va aconseguir. Tot i això, el 1924 va començar a preparar els documents necessaris per tornar a provar-ho. Mentrestant, el 1923 va néixer Italo, el primer fill de la parella Mameli-Calvino. Després del seu casament, Mameli va signar els articles científics com a Eva Mameli Calvino, afegint el cognom del seu marit al seu propi cognom.[2]

El 1925, els Calvino decideixen tornar a Itàlia, tot i que el govern de Mussolini havia derivat cap al feixisme. Per una banda, ella encara tenia esperances de poder obtenir una plaça a la universitat, després que en el concurs de 1924, al qual havia participat des de Cuba, en quedés segona. Per altra banda, el seu marit dirigiria la nova Estació Experimental de Floricultura "Orazio Raimondo", a Sanremo. Un cop instal·lats allà, problemes econòmics en el nou centre a causa de la fallida del banc local van fer que el sou de Calvino fos inferior al que en principi havia de rebre i el pressupost per al centre era també inferior. Com que la seva casa -Villa Margherita- tenia moltes habitacions, en llogaven cinc i per allà van passar investigadors italians i estrangers.[2]

El 1926, Mameli finalment va obtenir una plaça a la Universitat, però no era un lloc fix i va ser nomenada professore non stabile de botànica de la Universitat de Càller i directora del Jardí Botànic de la mateixa universitat. De tota manera hi va treballar poc temps, perquè va tenir permisos per absentar-se per raons familiars i de salut. El 1927 va néixer el seu segon fill, Floriano (que seria geòleg), i ella va sol·licitar un permís a la seva universitat per treballar a l'Estació Experimental de Sanremo. No va obtenir el permís demanat i va abandonar la seva carrera professional a la universitat per entrar a treballar a l'Estació Experimental. Des de 1930 la seva recerca va centrar-se en la millora genètica de flors ornamentals.[2]

Tot i que Mario Calvino s'havia afiliat al partit de Mussolini pensant que això li reportaria inversions del govern a l'Estació Experimental, que podria ampliar-se, no va ser així. Tanmateix, quan Itàlia es projectava com a país colonial va participar en estudis sobre plantes tropicals i subtropicals de valor econòmic. Durant la Segona Guerra Mundial els seus fills van unir-se als partisans. El pare va ser detingut per tal que proporcionés informació de l'amagatall dels fills i d'altres partisans. Les SS i soldats feixistes van simular la seva execució davant d'Eva, però la parella es va mantenir forta i no van revelar la informació que els volien treure.[2]

El 1951 mor Mario Calvino i Eva Mameli Calvino el succeeix com a directora de l'Estació Experimental fins al 1958, en què es jubila però continua amb una vida molt activa. Va morir a Sanremo el 31 de març de 1978. Els seus fills, Italo i Floriano, van donar a la Biblioteca Municipal de Sanremo el "Fons Mario Calvino i Eva Mameli Calvino", constituït per unes 12.000 publicacions entre llibres, revistes, opuscles, documents diversos i nombroses fotografies.[3]

Publicacions[modifica]

La primera d'una llarga sèrie de publicacions (més de 200) es remunta a 1906 i era el resultat de la recerca que va dur a terme al Jardí Botànic de Càller sobre el gènere Fumària. El 1907, el mateix any que va obtenir la llicenciatura en ciències naturals, va publicar la primera part de Sulla flora micologica della Sardegna (Atti dell'Istituto botanico di Pavia, s.2, XIII[1907], pp. 153-175) i l'any següent en va publicar una segona part.[1] Les seves publicacions van tractar primer de liquenologia, micologia i fisiologia vegetal i més endavant de genètica aplicada a les plates ornamentals, fitopatologia i floricultura. El 1911, amb Gino Pollacci, un investigador més gran del seu laboratori, va publicar un article sobre la relació entre l'assimilació de nitrogen atmosfèric per les plantes madurades amb nitrogen combinat, que va ser comentat a la revista Nature. Aquest article i d'altres sobre el mateix tema que va publicar en solitari encara se citaven a la literatura científica unes dècades més tard a causa de l'impacte que van tenir en l'agricultura.[2] El treball que va dur a terme a l'Estació Experimental de Floricultura de Sanremo per a la millora de plantes de flor ornamentals i per a l'aclimatació de plantes com ara clavells, gladiols o lliris va quedar reflectit en nombroses publicacions.[3]

El 1930 va fundar, amb el seu marit, la Societat Italiana d'Amics de les Flors i la revista Giardino Fiorito, que van dirigir de 1931 a 1947. En articles diversos també va tractar de la protecció dels ocells. Va col·laborar en l'Enciclopèdia italiana i l'Enciclopèdia de l'agricultura. Entre les seves publicacions també n'hi ha de dedicades als noms de les flors (I fiori nelle diverse lingue: denominazione dei fiori coltivati più comuni nelle lingue italiana, francese, inglese, tedesca, spagnuola, Sanremo, 1937) i la seva etimologia (Dizionario etimologico dei nomi generici e specifici delle pinate da fiori ed ornamentali, Sanremo 1972). A la mort del seu marit, en va escriure una biografia: Mario Calvino 1875-1951 (Roma, 1952).[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mamèli Calvino, Giuliana Eva nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 11 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Govoni, Paola «The Making of Italo Calvino: Women and Men in the ‘Two Cultures’ Home Laboratory» (en en). (Auto)Biography, Gender, and Genre, pàg. 187–222.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Mameli Calvino Eva Giuliana — Scienza a due voci». [Consulta: 11 febrer 2019].
  4. Secci, M. Cristina «Eva Mameli y Mario Calvino: una presencia soslayada en el México revolucionario». Literatura mexicana, 26, 2, 2015-12, pàg. 53–66. DOI: 10.19130/iifl.litmex.26.2.2015.788. ISSN: 0188-2546.