Evald Hermaküla
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1941  Jõelähtme (Estònia) |
| Mort | 16 maig 2000 (58 anys) Tallinn (Estònia) |
| Causa de mort | suïcidi |
| Sepultura | Metsakalmistu |
| Formació | Universitat de Tartu |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, director de teatre, actor |
| Família | |
| Cònjuge | Kaie Mihkelson |
| Fills | Hannes Hermaküla |
| Premis | |
  | |
Evald Hermaküla (Jõelähtme, 6 de desembre de 1941 - Tallinn, 16 de maig de 2000) va ser un actor i director estonià.[1]
Hermaküla va néixer al poble de Maardu a la parròquia de Jõelähtme. El 1965 es va graduar en geologia a la Universitat de Tartu. El 1965 també va acabar els seus estudis al Teatre Vanemuine de Tartu. Des del 1962 va ser actor i des del 1969 director d'escena al teatre Vanemuine. També va dirigir i va aparèixer com a actor de pel·lícules i televisió.[1]
Hermaküla es va suïcidar penjat el 16 de maig de 2000 al parc Kadriorg de Tallinn, als 58 anys. Va ser enterrat al cementiri del bosc de Tallinn.[2] En el moment de la seva mort, estava casat amb l'actriu Kaie Mihkelson.[2]
Filmografia seleccionada
[modifica]- 1965: Me olime 18-aastased
- 1965: Mäeküla piimamees
- 1966: Tütarlaps mustas
- 1968: Libahunt
- 1970: Tuulevaikus
- 1985: Puud olid...
- 1985: Naerata ometi
- 1986: Saja aasta pärast mais
- 1986: Flamenc d'Õnnelind
- 1987: Ringhoov
- 1988: Doctor Stockmann. I part
- 1988: Doctor Stockmann. II part
- 1989: Regina
- 1990: Teenijanna
- 1991: Surmatants
- 1993: Õnne 13
- 1994: Victòria (Ühe armastuse lugu). I part
- 1994: Victòria (Ühe armastuse lugu). II part
- 1997: Febrer
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Evald Hermaküla - Eesti filmi andmebaas». efis.ee. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «"Pole tähtis, kui andekas ta oli. Ta oli lihtsalt üks inimene."». Eesti Päevaleht, 17-05-2000. [Consulta: 1r maig 2021].