Evangelicalisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Església evangèlica a Rússia.
Baptisteri a l'església pentecostal (Pingstförsamlingen) a Västerås, a Suècia, 2018.

L'evangelicalisme, el cristianisme evangèlic o el protestantisme evangèlic és un moviment dins del cristianisme protestant que promou que l'essència de l'⁣evangeli consisteix en la doctrina de la salvació per la gràcia a través de la sola fe en l'expiació de Jesucrist.[1][2][3] Els evangèlics creuen en la centralitat de la conversió o en l'⁣experiència de tornar a néixer quan es rep la salvació, en l'autoritat de la Bíblia com la revelació de Déu a la humanitat i en la difusió del missatge cristià. Hi ha uns 630 milions de fidels a tot el món.[4]

L'adhesió a la doctrina de l'església de creients és una característica comuna de la definició d'una església evangèlica en el sentit específic.[5][6]

Una de les definicions acceptades de l'evangelicalisme és la proposta per l'historiador David Bebbington.[7] Bebbington apunta quatre aspectes distintius de la fe evangèlica: conversionisme, biblicisme, crucicentrisme (i resurrecció de Jesús) i activisme que, segons ell, formen un quadrilàter de prioritats que són la base de l'evangelicalisme.[8] [9]

La principal distinció entre esglésies evangèliques i esglésies protestants històriques, tot i tenir un origen similar, és la doctrina de l'⁣església de creients, encara que hi ha una “veta evangèlica” més àmplia en el protestantisme.[5] Les esglésies protestants tenen predominantment una teologia liberal mentre que les esglésies evangèliques tenen predominantment una teologia conservadora, fonamentalista o moderada.[10][11]

Etimologia[modifica]

Edició del 2013 de la Passion Conferences, un festival de música a Geòrgia Dome a Atlanta (Geòrgia), Estats Units.

La paraula evangèlic té les seves arrels etimològiques en el llatí tardà evangelĭcus, que deriva del grec εὐαγγελικός euangelikós, i en els seus orígens, va ser utilitzada només com a adjectiu derivat de la paraula «evangeli». En l'actualitat, el terme «engloba esglésies i creients hereus de la tradició cristiana instituïda per la reforma protestant del segle XVI i els seus posteriors avivaments»,[12] de manera que inclou la majoria de les confessions de fe d'inspiració cristiana excepte l'Església Catòlica, les Esglésies ortodoxes autocèfales i l'Església Copta.[13]

Aquest moviment es deriva essencialment de la Reforma radical anabaptista del segle xvi i la doctrina de l'⁣església de creients. Els principals moviments evangèlics són Esglésies baptistes, pentecostals i el moviment carismàtic. L'evangelisme també és present de manera més àmplia en altres branques protestants. Algunes denominacions cristianes evangèliques s'agrupen en l'Aliança Evangèlica Mundial.[14]

Durant la reforma, els teòlegs protestants van acollir el terme en referència al que ells anomenaven «la veritat de l'evangeli». Martí Luter es referia a l'evangelische Kirche ('Església evangèlica') per distingir els protestants dels catòlics.[15][16] El terme «evangèlic» es continua utilitzant actualment com a sinònim de protestant tradicional. Això es reflecteix en els noms de denominacions com l'⁣Església evangèlica a Alemanya (una unió d'Esglésies luteranes i calvinistes) i l'⁣Església evangèlica luterana als Estats Units.[17]

Orígens[modifica]

El moviment evangèlic va guanyar gran impuls als segles segle xviii i segle xix amb el que es coneix com el Primer i Segon Gran Despertar, al Regne Unit i Amèrica del Nord, respectivament.[18] Els seus orígens se solen traçar fins al metodisme anglès, l'⁣Església de Moràvia (en particular, la teologia del seu bisbe, Nicolaus Ludwig von Zinzendorf) i el pietisme luterà. Entre els líders i principals figures del moviment evangèlic hi ha John Wesley, George Whitefield, Jonathan Edwards, Charles Spurgeon, John Stott, Martyn Lloyd-Jones,[19][20] William J. Seymour i Billy Graham.[21]

Creences[modifica]

Cada església té una confessió de fe particular i comú si és membre d'una denominació cristiana.[22]

L'Aliança Evangèlica Mundial fundada per les organitzacions evangèliques de 21 països, a la primera assemblea general a Woudschoten (Zeist) als Països Baixos el 1951 va establir una confessió de fe comuna.[23][24] Però aquesta confessió de fe és resumida, ja que cada denominació cristiana evangèlica té particularitats teològiques.

Malgrat els matisos en els diversos moviments evangèlics, existeix un conjunt similar de creences per als moviments adherits a la doctrina de l'⁣Església de creients, sent els principals Anabaptisme, Esglésies baptistes i Pentecostalisme.[25][26][27][28][29][30]

El cristianisme evangèlic reuneix diferents moviments de teologia evangèlica, les principals són conservadora fonamentalista o moderada i liberal.[31][32]

En els moviments cristians evangèlics que s'adhereixen a la doctrina de l'⁣Església de creients, l'excomunió és utilitzada com a últim recurs per les denominacions i esglésies per als membres que no es volen penedir de creences o comportaments en desacord amb la confessió de fe de la comunitat.[33][34] El vot dels membres de la comunitat pot restaurar una persona que se n'ha penedit.

Miracles[modifica]

Imposició de les mans per a la curació a l'església Living Streams International Church, Acra, Ghana, 2018.

Per a la majoria dels cristians evangèlics, la inerrància bíblica «assegura» que els miracles descrits a la Bíblia són certs, continuen sent rellevants i poden ser presents a la vida del creient.[35][36] Les curacions, els èxits acadèmics o professionals, el naixement d'un nen després de diversos intents, el final d'una addicció, etc., serien exemples tangibles de la intervenció de Déu amb la fe i la pregària, per l'⁣Esperit Sant.[37] A la dècada de 1980, el moviment neo-carismàtic va tornar a emfatitzar els miracles i la curació per la fe.[38] A certes esglésies, hi ha un lloc especial reservat per a curacions amb imposició de les mans durant el culte o per a campanyes d'evangelització.[39][40] La curació per la fe o la curació divina es considera una herència de Jesucrist adquirida per la seva mort i resurrecció.[41]

Organitzacions[modifica]

L'Església evangèlica local és l'organització que representa l'Església universal i és vista pels evangèlics com el cos de Jesucrist.[42] Ella és responsable de l'ensenyament i les ordenances, és a dir, el baptisme del creient i la comunió.[43] Moltes esglésies són membres d'una denominació nacional i internacional per a una relació cooperativa en organitzacions comunes, per a la missió i àrees socials, com ara ajuda humanitària, escoles, instituts teològics i hospitals.[44] Algunes denominacions són membres d'una aliança nacional de l'⁣Aliança Evangèlica Mundial, un intent d'unir les diverses Esglésies.[45]

Ministeris[modifica]

Seminari teològic baptista a Hong Kong, afiliat a la Convenció Baptista d'Hong Kong, 2008.

La gestió de l'Església està assegurada pels ministeris evangèlics que són principalment els diaca, cantor, evangelista i pastor.[46] També poden estar presents altres ministeris, com l'⁣ancià amb funcions similars a les de pastor.[47] A diverses comunitats, l'església està dirigida per un consell de gent gran, amb un fort èmfasi en la col·legialitat.[48] Quan hi ha pastor, només és un dels membres del consell, sense autoritat superior. El ministeri de bisbe amb una funció de supervisió sobre les esglésies a escala regional o nacional és present en totes les denominacions cristianes evangèliques, fins i tot si els títols de president del consell o supervisor general s'utilitzen principalment per a aquesta funció.[49][50] El terme bisbe es fa servir explícitament en certes denominacions.[51] En algunes esglésies del moviment nova reforma apostòlica, hi ha cinc ministeris; els d'⁣apòstol, profeta, evangelista, pastor, professor.[52]

La capacitació de ministres es porta a terme en una escola bíblica per un període que va des d'un any (certificat) a quatre anys (llicenciatura o màster) en teologia evangèlica.[53] Els ministres es poden casar i tenir fills.[54] El pastor generalment s'ordena en una cerimònia anomenada “consagració pastoral”.[55][56][57]

Algunes denominacions evangèliques autoritzen oficialment el ministeri pastoral de dones a les esglésies.[58] El ministeri femení es justifica, entre altres passatges bíblics, pel fet que Maria Magdalena va ser elegida per Jesús per anunciar la seva resurrecció als apòstols.[59] La primera dona baptista que va ser pastora consagrada és la nord-americana Clarissa Danforth en la denominació Baptista del lliure albir el 1815.[60] Posteriorment, també es van dur a terme altres ordenacions de pastores en diverses denominacions. El 1882, a les Esglésies Baptistes Americanes EE. UU.[61] En les Assemblees de Déu dels Estats Units, en 1927.[62] El 1965, a la Convenció Baptista Nacional, EE. UU.[63] El 1969, a la Convenció Baptista Nacional Progressista.[64] En 1975, a l'Església Quadrangular,[65] en 1996 a l'Església de Déu Ministerial de Jesucrist Internacional.

Culte[modifica]

Espectacle sobre la vida de Jesús durant un servei a l'Església de la ciutat, afiliada a la Convenció Batista Brasilera, a São José dos Campos, 2017.

El culte a les esglésies evangèliques es veu com un acte d'adoració a Déu a la vida de l'Església.[66] No hi ha litúrgia, ja que la concepció de l'adoració és informal.[67] En general, les esglésies evangèliques són administrades o dirigides per un pastor. El culte conté dues parts principals, la lloança (música cristiana) i el sermó, acompanyada de la comunió periòdica.[68][69][70][71] Durant el culte, generalment hi ha una guarderia per a nadons.[72] Nens i joves reben una educació adaptada, escola dominical, en una sala a part.[73]

Per als evangèlics, hi ha tres significats interrelacionats del terme adoració. Es pot referir a viure un “estil de vida agradable i centrat en Déu”, accions específiques de lloança a Déu i un servei públic d'adoració. La diversitat caracteritza les pràctiques d‟adoració evangèlica. Els estils d'adoració litúrgica, contemporània, carismàtica i sensibles al cercador es poden trobar entre les esglésies evangèliques. En general, els evangèlics tendeixen a ser més flexibles i experimentals amb les pràctiques d'adoració que les principals esglésies protestants.[74]

Les principals festes cristianes celebrades pels evangèlics són Nadal, Pentecosta (per la majoria de les denominacions evangèliques) i Pasqua per a tots els creients.[75][76][77]

Llocs de culte[modifica]

Edifici de Chumukedima Ao Baptist Church a Chumukedima, Kohima, afiliada al Concili de l'Església Baptista de Nagaland (Índia).

Els llocs de culte s'acostumen a anomenar "edificis d'església" o "temples".[78][79][80] En algunes megaesglésies, a vegades s'usa la paraula "campus".[81][82] L'arquitectura dels llocs de culte es caracteritza principalment per la sobrietat.[83][84] La creu llatina és uno de los únics símbols espirituals que generalment es poden veure en l'edifici d'una església evangèlica per identificar el lloc.[85][86] Alguns cultes es celebren en teatres, escoles o sales d'usos múltiples llogades els diumenges.[87][88][89] A causa de la seva interpretació del segon dels Deu manaments, els evangèlics no tenen respresentacions religioses com escultures, icones o pintures als seus llocs de culte.[90][91] Generalment hi ha un baptisteri en l'escenari de l'auditori, que també s'anomena santuari, o en una sala separada, pels baptismes per immersió.[92][93]

En alguns països del món que apliquen xaria o el comunisme, les aprovacions governamentals pel culte són complexes per als evangèlics.[94][95][96] A causa de la presència de persecució de cristians, s'han desenvolupat esglésies domèstiques.[97] Per exemple, hi ha moviments evangèlics de les esglésies domèstiques Xina.[98] Les reunions tenen lloc a cases particulars, en secret i de manera "il·legal".[99]

Educació[modifica]

Les esglésies evangèliques han participat a establir escoles primàries i secundàries.[100] També van permetre el desenvolupament de diversos col·legis bíblics, colleges i universitats als Estats Units durant el segle xix.[101][102] S'han establert altres universitats evangèliques a diversos països del món.[103]

El Consell de Col·legis i Universitats Cristianes va ser fundat el 1976 pel Christian College Consortium, una organització universitària cristiana evangèlica nord-americana, sota el nom Coalition for Christian Colleges.[104][105] El 1999 tenia 94 escoles membres i va canviar el seu nom pel de Consell de Col·legis i Universitats Cristianes.[106] El 2021, CCCU tenia 180 membres a 21 països.[107] 150 estaven als Estats Units i Canadà i 30 en altres 18 països.

L'Associació Internacional d'Escoles Cristianes va ser fundada el 1978 per 3 associacions nord-americanes d'escoles cristianes evangèliques.[108] Diverses escoles internacionals s'han unit a la xarxa.[109] El 2021, tenia 23.000 escoles a 100 països.[110]

El Consell Internacional per a l'Educació Teològica Evangèlica té els seus orígens en un projecte de xarxes regionals d'institut teològic evangèlics a la dècada de 1970.[111] En 1980, va ser fundat oficialment per la Comissió Teològica de l' Aliança Evangèlica Mundial.[112] El 2015, tindria 1000 escoles membres a 113 països.[113]

Ajuda humanitària[modifica]

Un dels avions de Samaritan's Purse utilitzats per al transport d'emergència de necessitats bàsiques i treballadors humanitaris a Birmingham, Anglaterra, 2019.

A la dècada de 1940, als Estats Units, el neo-evangelicalisme va desenvolupar la importància de la justícia social i les accions humanitàries a les esglésies evangèliques.[114][115] La majoria de les organitzacions cristianes evangèliques humanitàries es van fundar a la segona meitat del segle xx.[116] Entre aquelles amb la majoria dels països socis, hi ha la fundació de World Vision International (1950), Samaritan's Purse (1970), Mercy Ships (1978), Prison Fellowship International (1979), International Justice Mission (1997).[117] Segons el sociòleg Sébastien Fath, les esglésies cristianes evangèliques i les ONG que donen suport estan desenvolupant l'esperit empresarial humanitari internacional, les polítiques del qual estan tenint cada vegada més en compte.[118]

Estadístiques[modifica]

D'acord amb les xifres de l'Aliança Evangèlica Mundial, el 2015 hi havia 600 milions d'evangèlics a tot el món.[119]

Segons un estudi de Pew Forum, la xifra el 2011 era de 285 milions, que representaven el 13,1 % de la població total de cristians i el 4,1 % de la població mundial.[120] Aquestes xifres no inclouen les Esglésies evangèliques del moviment pentecostal ni les del moviment neopentecostal (o carismàtic), els membres del qual són uns 584 milions de persones. L'estudi estableix que la categoria d'evangèlics no s'ha de considerar com una categoria separada de les categories de pentecostals i carismàtics, ja que alguns creients es consideren a si mateixos en ambdós moviments, i la seva Església està afiliada a una associació evangèlica.

Segons Sébastien Fath del CNRS (Centre Nacional per a la Recerca Científica), el 2016 hi havia 619 milions d'evangèlics al món, és a dir, 1 de cada 4 cristians,[121] i el 2017, al voltant de 630 milions, la qual cosa suposa un augment d'11 milions (les xifres inclouen els pentecostals).[4]

Controvèrsies[modifica]

Les ofrenes i el delme ocupen molt de temps als cultes.[122] Les col·lectes d'ofrenes són múltiples o separades en diversos cistells o sobres per tal d'estimular les contribucions dels fidels.[123][122] El 2023, les esglésies evangèliques nord-americanes que fan del delme una pràctica obligatòria i supervisada van ser demandades per tàctiques de pressió psicològica.[124][125]

Des de la dècada de 1970, diversos escàndols financers de malversació de fons han estat reportats a esglésies i organitzacions evangèliques.[126] El Consell Evangèlic per a la Responsabilitat Financera va ser fundat el 1979 per enfortir la integritat financera a les organitzacions i esglésies evangèliques que voluntàriament desitgen ser membres i sotmetre's a auditories comptables anuals.[127]

Algunes esglésies i organitzacions evangèliques han estat criticades per víctimes de violació i violència domèstica per portar en silenci casos d'abús per part de pastors o membres.[128] La manca de denúncia d'abusos a la policia sembla ser principalment present a esglésies que no són membres de denominació cristiana evangèlica, o afiliades a denominacions que atorguen gran importància a una gran autonomia de les esglésies.[129] L'organització evangèlica GRACE va ser fundada el 2004 pel professor baptista Boz Tchividjian per ajudar les esglésies a combatre abús sexual, abús psicològic i abús físic en organitzacions cristianes.

El 2018, el professor nord-americà Scot McKnight del Northern Baptist Theological Seminary va criticar les mega esglésies evangèliques per la feble relació de responsabilitat externa dels seus líders en no ser membres de denominació cristiana, exposant-los encara més a l'abús de poder.[130]

El fet que els evangèlics fan evangelisme i parlen sobre la seva fe en públic és sovint és quelcom criticat pels mitjans i associat amb un cert proselitisme.[131] Segons els evangèlics, la llibertat de culte i la llibertat d'expressió els permet parlar sobre la fe com qualsevol altra cosa.[132] Les pel·lícules cristianes produïdes per productores evangèliques nord-americanes també són regularment associat amb proselitisme.[133][134] Segons Sarah-Jane Murray, professora d'escriptura de guions a la Comissió de Cinema i Televisió Cristiana dels EUA. UU., les pel·lícules cristianes són obres d'art, no proselitisme.[135] Per a Hubert de Kerangat, gerent de comunicacions de Saje distribution, distribuïdor d'aquestes pel·lícules cristianes americanes a França, si les pel·lícules cristianes són "proselitistes", totes les pel·lícules ho són, ja que cada pel·lícula transmet un missatge, ja sigui que el espectador sigui lliure d'aprovar-ho o no.[136]

Referències[modifica]

  1. Oxford University. The Concise Oxford Dictionary of the Christian Church (en inmglés). Oxford University Press, 1978. ISBN 978-0-192-11549-2. 
  2. Principios y Prácticas de la Educación Cristiana: Una Perspectiva Evangélica. Wipf and Stock Publishers, 2002. ISBN 978-1-592-44033-7. 
  3. «Evangelicalismo y Neo-Pentecostalismo Independiente». A: Historia y misión del protestantismo hondureño. San José, Costa Rica: Visión Mundial Internacional, Oficina Regional, 1993. 
  4. 4,0 4,1 CNEF, Statistiques Globales 2017 Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine., lecnef.org, França, consultat el 19 de novembre de 2017.
  5. 5,0 5,1 Religioscope, Sébastien Fath, À propos de l’évangélisme et des Églises évangéliques en France – Entretien avec Sébastien Fath, religion.info, Francia, 3 de marzo de 2002
  6. Donald W. Dayton, The Variety of American Evangelicalism, Univ. of Tennessee Press, USA, 2001, p. 155
  7. Trueman, 2011, p. 14.
  8. Bebbington, 1993, p. 3.
  9. Harold Heie, A Future for American Evangelicalism: Commitment, Openness, and Conversation, Wipf and Stock Publishers, USA, 2015, p. 11-15
  10. Eric C. Miller, The Political Legacy of Progressive Evangelicals, religionandpolitics.org, USA, 27 de octubre de 2015
  11. Frederick Casadesus, Les évangéliques sont-ils tous protestants ?, reforme.net, Francia, 20 de octubre de 2005
  12. ; Cunial, Santiago «Derrota parlamentaria y reposicionamiento político de actores religiosos: el rechazo de la federación Alianza Cristiana de Iglesias Evangélicas de la República Argentina (ACIERA) a la ley de matrimonio igualitario». Sociedad y Religión: Sociología, Antropología e Historia de la Religión en el Cono Sur, XXII, 2012, pàg. 85-122.
  13. Tierra encantada: tratado de antropología religiosa de América Latina. Fondo Editorial PUCP, 2002. ISBN 978-8-481-64566-8. 
  14. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, Estados Unidos, 2015, p.Plantilla:Esd28, 90.
  15. Livingstone, Elizabeth A. The Oxford Dictionary of the Christian Church (en anglès). tercera. Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 583. ISBN 0-19-280290-9. 
  16. Gerstner, John H. «The Theological Boundaries of Evangelical Faith». A: The Evangelicals (en anglès). Nashville: Abingdon Press, 1975, p. 21-36. ISBN 0-687-12181-7. 
  17. Noll, 2004, p. 16.
  18. «Protestantes, evangélicos y pentecostales: aclaraciones conceptuales preliminares en un campo de investigación social». Folios, 36, 2012, pàg. 171-187. ISSN: 0123-4870.
  19. Mark Hutchinson, John Wolffe, A Short History of Global Evangelicalism, Cambridge University Press, Reino Unido, 2012, p.Plantilla:Esd12.
  20. An introduction to German pietism: Protestant renewal at the dawn of modern Europe (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2013, p. 279,280. ISBN 1421408309. 
  21. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, Estados Unidos, 2015, p.Plantilla:Esd18-19, 21.
  22. Timothy J. Demy Ph.D., Paul R. Shockley Ph.D., Evangelical America: An Encyclopedia of Contemporary American Religious Culture, ABC-CLIO, USA, 2017, p. 105
  23. Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, USA, 2004, p. 100
  24. Brian Stanley, The Global Diffusion of Evangelicalism: The Age of Billy Graham and John Stott, InterVarsity Press, USA, 2013, p. 73
  25. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 87 : Traducción: "Desde el siglo XVI, aquellos en el círculo cercano de las iglesias de los creyentes incluyen a los menonitas, hermanos, bautistas, amish y huteritas, por nombrar las principales subcategorías. En un desarrollo más moderno, (...) como los pentecostales, pueden considerarse a sí mismos iglesias de creyentes según esta definición ". Texto original en inglés : "From the 16th century, those in the close circle of the believer's churches include the Mennonites, Brethren, Baptists, Amish, and Hutterites, to name the major subcategories. In more modern development, (…) such as the Pentecostals, may consider themselves believer's churches by this definition."
  26. Darren T. Duerksen, William A. Dyrness, Seeking Church: Emerging Witnesses to the Kingdom, InterVarsity Press, USA, 2019, p. 45 : Traducción: "Iglesia de creyentes: A medida que nos volvemos hacia la temprana" Reforma radical "o movimiento anabautista (...) ampliamente visto en varias iglesias bautistas, pentecostales, comunitarias e independientes". Texto original en inglés : "The Believer's Church: As we turn to the early “radical Reformation” or Anabaptist movement (…) widely seen in various Baptist, Pentecostal, community, and independent churches."
  27. Michel Deneken, Francis Messner, Frank Alvarez-Pereyre, La théologie à l'Université: statut, programmes et évolutions, Editions Labor et Fides, Genève, 2009, p. 64 : Traducción: "Docencia en establecimientos evangélicos: (...) iglesias evangélicas que aman presentarse como "Iglesia de los creyentes", cuyos miembros son cristianos convencidos y comprometidos". Texto original en francés : "L’enseignement dans les établissements évangéliques : (…) les églises évangéliques aimant à se présenter comme des « Églises de professants », dont les membres sont des chrétiens convaincus et engagés."
  28. Religioscope et Sébastien Fath, À propos de l’évangélisme et des Églises évangéliques en France – Entretien avec Sébastien Fath, religion.info, France, 3 mars 2002: Traducción: "El criterio de "Iglesia de los creyentes" permite definir más claramente lo que se llama stricto sensu de los evangélicos". Texto original en francés: "Le critère d’«Eglise de professants» permet plus nettement de cerner ce que l’on appelle stricto sensu des évangéliques"
  29. Donald M. Lewis, Richard V. Pierard, Global Evangelicalism: Theology, History & Culture in Regional Perspective, InterVarsity Press, USA, 2014, p. 40 : Traducción: "El movimiento misionero moderno es la muestra sobresaliente de la influencia del impulso teológico evangélico durante los últimos cuatro siglos". y 297: "Las tradiciones bautista y menonita son ejemplos de iglesias de creyentes". Texto original en inglés : "The modern mission movement is the outstanding exhibit of the influence of the evangelical theological impulse over the past four centuries". and 297: "The Baptist and Mennonite traditions are examples of believer's churches".
  30. Robert H. Krapohl, Charles H. Lippy, The Evangelicals: A Historical, Thematic, and Biographical Guide, Greenwood Publishing Group, USA, 1999, p. 11
  31. Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, USA, 2004, p. 172
  32. Peter Beyer, Religion in the Process of Globalization, Ergon, Germany, 2001, p. 261
  33. Donald F. Durnbaugh, The Believers' Church: The History and Character of Radical Protestantism, Wipf and Stock Publishers, USA, 2003, p. 32
  34. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 183
  35. Sébastien Fath, Du ghetto au réseau: Le protestantisme évangélique en France, 1800-2005, Édition Labor et Fides, Genève, 2005, p. 28
  36. James Innell Packer, Thomas C. Oden, One Faith: The Evangelical Consensus, InterVarsity Press, USA, 2004, p. 104
  37. Franck Poiraud, Les évangéliques dans la France du XXIe siècle, Editions Edilivre, Francia, 2007, p. 69, 73, 75
  38. George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christianity in the United States, Volume 5, Rowman & Littlefield, USA, 2016, p. 1069
  39. Cecil M. Robeck, Jr, Amos Yong, The Cambridge Companion to Pentecostalism, Cambridge University Press, UK, 2014, p. 138
  40. Béatrice Mohr y Isabelle Nussbaum, Rock, miracles & Saint-Esprit, rts.ch, Suiza, 21 de abril de 2011
  41. Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 212
  42. Robert Paul Lightner, Handbook of Evangelical Theology, Kregel Academic, USA, 1995, p. 228
  43. Robert Paul Lightner, Handbook of Evangelical Theology, Kregel Academic, USA, 1995, p. 234
  44. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Rowman & Littlefield, USA, 2021, p. 7, 173-174
  45. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, USA, 2015, p. 210
  46. Walter A. Elwell, Evangelical Dictionary of Theology, Baker Academic, USA, 2001, p. 778
  47. Walter A. Elwell, Evangelical Dictionary of Theology, Baker Academic, USA, 2001, p. 370
  48. Richard Alex Neff, Évangéliques en réseau: Trajectoires identitaires entre la France et les États-Unis, Editions L'Harmattan, Francia, 2016, p. 20
  49. John H. Y. Briggs, A Dictionary of European Baptist Life and Thought, Wipf and Stock Publishers, USA, 2009, p. 53
  50. William K. Kay, Pentecostalism: A Very Short Introduction, OUP Oxford, UK, 2011, p. 81
  51. Walter A. Elwell, Evangelical Dictionary of Theology, Baker Academic, USA, 2001, p. 171
  52. Karl Inge Tangen, Ecclesial Identification beyond Late Modern Individualism?: A Case Study of Life Strategies in Growing Late Modern Churches, BRILL, Leiden, 2012, p. 27
  53. Michel Deneken, Francis Messner, Frank Alvarez-Pereyre, La théologie à l'Université: statut, programmes et évolutions, Editions Labor et Fides, Genève, 2009, p. 61
  54. Sébastien Fath, Du ghetto au réseau: Le protestantisme évangélique en France, 1800-2005, Édition Labor et Fides, Genève, 2005, p. 55
  55. Sébastien Fath, Une autre manière d'être chrétien en France: socio-histoire de l'implantation baptiste, 1810-1950, Editions Labor et Fides, Genève, 2001, p. 578
  56. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 431
  57. Shane Clifton, Pentecostal Churches in Transition: Analysing the Developing Ecclesiology of the Assemblies of God in Australia, BRILL, Leiden, 2009, p. 134
  58. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, USA, 2015, p. 117
  59. Mark Husbands, Timothy Larsen, Women, Ministry and the Gospel: Exploring New Paradigms, InterVarsity Press, USA, 2007, p. 230
  60. Rosemary Skinner Keller, Rosemary Radford Ruether, Marie Cantlon, Encyclopedia of Women and Religion in North America, Volume 1, Indiana University Press, USA, 2006, p. 294
  61. Erich Geldbach, Baptists Worldwide: Origins, Expansions, Emerging Realities, Wipf and Stock Publishers, USA, 2022, p. 110
  62. Lisa Stephenson, Dismantling the Dualisms for American Pentecostal Women in Ministry, BRILL, Leiden, 2011, p. 46
  63. Larry G. Murphy, J. Gordon Melton, Gary L. Ward, Encyclopedia of African American Religions, Routledge, Abingdon-on-Thames, 2013, p. LXXIV
  64. Erich Geldbach, Baptists Worldwide: Origins, Expansions, Emerging Realities, Wipf and Stock Publishers, USA, 2022, p. 111
  65. Lisa Stephenson, Dismantling the Dualisms for American Pentecostal Women in Ministry, BRILL, Leiden, 2011, p. 55
  66. Gerald R. McDermott, The Oxford Handbook of Evangelical Theology, Oxford University Press, Reino Unido, 2013, p.Plantilla:Esd311.
  67. Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, Reino Unido, 2004, p.Plantilla:Esd284.
  68. Bruce E. Shields, David Alan Butzu, Generations of Praise: The History of Worship, College Press, USA, 2006, p. 307-308
  69. Robert Dusek, Facing the Music, Xulon Press, USA, 2008, p. 65
  70. Gaspard Dhellemmes, Spectaculaire poussée des évangéliques en Île-de-France, lejdd.fr, Francia, 7 de junio de 2015
  71. Franklin M. Segler, Randall Bradley, Christian Worship: Its Theology and Practice, B&H Publishing Group, USA, 2006, p. 207
  72. Greg Dickinson, Suburban Dreams: Imagining and Building the Good Life, University of Alabama Press, USA, 2015, p. 144
  73. Jeanne Halgren Kilde, When Church Became Theatre: The Transformation of Evangelical Architecture and Worship in Nineteenth-century America, Oxford University Press, USA, 2005, p. 159, 170, 188
  74. Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, UK, 2004, p. 282–283 Bruce E. Shields, David Alan Butzu, Generations of Praise: The History of Worship, College Press, USA, 2006, p. 307-308 Robert Dusek, Facing the Music, Xulon Press, USA, 2008, p. 65 Gaspard Dhellemmes, Spectaculaire poussée des évangéliques en Île-de-France, lejdd.fr, France, June 7, 2015 Franklin M. Segler, Randall Bradley, Christian Worship: Its Theology and Practice, B&H Publishing Group, USA, 2006, p. 207
  75. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 402
  76. Daniel E. Albrecht, Rites in the Spirit: A Ritual Approach to Pentecostal/Charismatic Spirituality, A&C Black, UK, 1999, p. 124
  77. Walter A. Elwell, Evangelical Dictionary of Theology, Baker Academic, USA, 2001, p. 236-239
  78. D. A. Carson, Worship: Adoration and Action: Adoration and Action, Wipf and Stock Publishers, USA, 2002, p. 161
  79. Jeanne Halgren Kilde, Sacred Power, Sacred Space: An Introduction to Christian Architecture and Worship, Oxford University Press, USA, 2008, p. 193
  80. Harold W. Turner, From Temple to Meeting House: The Phenomenology and Theology of Places of Worship, Walter de Gruyter, Alemania, 1979, p. 258
  81. Justin G. Wilford, Sacred Subdivisions: The Postsuburban Transformation of American Evangelicalism, NYU Press, USA, 2012, p. 78
  82. Anne C. Loveland, Otis B. Wheeler, From Meetinghouse to Megachurch: A Material and Cultural History, University of Missouri Press, USA, 2003, p. 2
  83. Peter W. Williams, Houses of God: Region, Religion, and Architecture in the United States, University of Illinois Press, USA, 2000, p. 125
  84. Murray Dempster, Byron D. Klaus, Douglas Petersen, The Globalization of Pentecostalism: A Religion Made to Travel, Wipf and Stock Publishers, USA, 2011, p. 210
  85. Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christianity in the Global South, Volume 2, Rowman & Littlefield, USA, 2018, p. 32
  86. Anne C. Loveland, Otis B. Wheeler, From Meetinghouse to Megachurch: A Material and Cultural History, University of Missouri Press, USA, 2003, p. 149
  87. Annabelle Caillou, Vivre grâce aux dons et au bénévolat, ledevoir.com, Canadá, 10 de noviembre de 2018
  88. Helmuth Berking, Silke Steets, Jochen Schwenk, Religious Pluralism and the City: Inquiries into Postsecular Urbanism, Bloomsbury Publishing, UK, 2018, p. 78
  89. George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christianity in the United States, Volume 5, Rowman & Littlefield, USA, 2016, p. 1359
  90. Cameron J. Anderson, The Faithful Artist: A Vision for Evangelicalism and the Arts, InterVarsity Press, USA, 2016, p. 124
  91. Doug Jones, Sound of Worship, Taylor & Francis, Abingdon-on-Thames, 2013, p. 90
  92. William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 61
  93. Wade Clark Roof, Contemporary American Religion, Volume 1, Macmillan, UK, 2000, p. 49
  94. Erwin Fahlbusch, Geoffrey William Bromiley, The Encyclopedia of Christianity, Volume 4, Wm. B. Eerdmans Publishing, USA, 2005, p. 163
  95. Yves Mamou, Yves Mamou: «Les persécutions de chrétiens ont lieu en majorité dans des pays musulmans», lefigaro.fr, Francia, 20 de marzo de 2019
  96. Wesley Rahn, In Xi we trust - Is China cracking down on Christianity?, dw.com, Alemania, 19 de enero de 2018
  97. Allan Heaton Anderson, An Introduction to Pentecostalism: Global Charismatic Christianity, Cambridge University Press, UK, 2013, p. 104
  98. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, USA, 2015, p. 328
  99. Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christianity in the Global South, Volume 2, Rowman & Littlefield, USA, 2018, p. 364
  100. Kevin M. Taylor, American Evangelicals and Religious Diversity: Subcultural Education, Theological Boundaries, and the Relativization of Tradition, Information Age Publishing, USA, 2006, p. 34
  101. James Findlay, Agency, Denominations, and the Western Colleges, 1830-1860 dans Roger L. Geiger, The American College in the Nineteenth Century, Vanderbilt University Press, USA, 2000, p. 115
  102. Timothy J. Demy Ph.D., Paul R. Shockley Ph.D., Evangelical America: An Encyclopedia of Contemporary American Religious Culture, ABC-CLIO, USA, 2017, p. 206
  103. Mark A. Noll, The New Shape of World Christianity: How American Experience Reflects Global Faith, InterVarsity Press, USA, 2009, p. 45
  104. George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christian Education, Volume 3, Rowman & Littlefield, USA, 2015, p. 348
  105. Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 190
  106. CT, Why Christian Colleges Are Booming, christianitytoday.com, USA, 26 de abril de 1999
  107. Council for Christian Colleges & Universities, About, cccu.org, USA, consultado el 8 de junio de 2021
  108. George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christian Education, Volume 3, Rowman & Littlefield, USA, 2015, p. 819
  109. Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 40
  110. ACSI, Where does ACSI work?, acsi.org, USA, consultado el 8 de junio de 2021
  111. George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christian Education, Volume 3, Rowman & Littlefield, USA, 2015, p. 645
  112. Bernhard Ott, Understanding and Developing Theological Education, Langham Global Library, UK, 2016, p. 23
  113. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, USA, 2015, p. 170
  114. Daniel Silliman, World Vision Helped Evangelicals Become Social Activists—Within Limits, christianitytoday.com, USA, 2 de agosto de 2019
  115. David P. King, God's Internationalists: World Vision and the Age of Evangelical Humanitarianism, University of Pennsylvania Press, USA, 2019, p. 47, 121
  116. Brian Steensland, Philip Goff, The New Evangelical Social Engagement, Oxford University Press USA, USA, 2014, p. 242-243
  117. Wendy Murray Zoba, The Beliefnet Guide To Evangelical Christianity, Three Leaves Press, USA, 2005, p. XX
  118. Sébastien Fath, Dieu XXL, la révolution des mégachurches, Édition Autrement, Paris, 2008, p. 42, 116.
  119. Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, Estados Unidos, 2015, p.Plantilla:Esd5.
  120. «Global Christianity. A Report on the Size and Distribution of the World's Christian Population» (en anglès). Pew Research Center, 2011. Arxivat de l'original el 5 d'agost de 2013. [Consulta: 31 octubre 2016].
  121. Loup Besmond de Senneville, la-croix.com, Dans le monde, un chrétien sur quatre est évangélique, Francia, 25 de enero de 2016.
  122. 122,0 122,1 Serge Alain Koffi, Prolifération des églises évangéliques en Côte d’Ivoire: Le réveil du business spirituel (ENQUÊTE), connectionivoirienne.net, Costa de Marfil, 04 de abril de 2021
  123. Yannick Fer, Le système pentecôtiste de gestion de l'argent : Entre illusion subjective et rationalité institutionnelle, Congrès de l'association française de sociologie (AFS), Francia, 2011, p. 7-8
  124. Leonardo Blair, International Churches of Christ abused, pressured members financially to the point of suicide: lawsuit, christianpost.com, USA, 04 de enero de 2023
  125. AP, Celebrity-friendly megachurch Churchome accused of forcing employees to give 10% of pay in tithe Arxivat 2023-04-24 a Wayback Machine., abc7chicago.com, USA, 31 de marzo de 2023
  126. Michael J. Anthony, Introducing Christian Education: Foundations for the Twenty-first Century, Baker Academic, USA, 2001, p. 284
  127. Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 239
  128. Eliza Griswold, Silence Is Not Spiritual: The Evangelical #MeToo Movement, newyorker.com, USA, 15 de junio de 2018
  129. The Associated Press, Evangelicals confront sex abuse problems in #MeToo era, nationalpost.com, Canadá, 17 de agosto de 2018
  130. James Wellman Jr., Katie Corcoran, Kate Stockly, Éloi Ficquet, High on God: How Megachurches Won the Heart of America, Oxford University Press, UK, 2020, p. 212
  131. Jean-Paul Willaime et Flora Genoux, "Pour les évangéliques, l'idée reste qu'être croyant, cela doit se voir", lemonde.fr, Francia, 03 de febrero de 2012
  132. Loup Besmond de Senneville, Les protestants évangéliques revendiquent d’avoir le droit de dire leur foi, la-croix.com, Francia, 25 de enero de 2015
  133. Barry Hertz, Miracles from Heaven: Religious film has an insulting and forced message, theglobeandmail.com, Canadá, 18 de abril de 2014
  134. Nick Schager, Film Review: ‘Overcomer’, variety.com, USA, 22 de agosto de 2019
  135. Carl Hoover, Has Hollywood finally found religion? Faith-based films here to stay, wacotrib.com, USA, 18 de abril de 2014
  136. Thomas Imbert, SAJE Distribution : rencontre avec ce distributeur centré sur la foi, allocine.fr, Francia, 9 de enero de 2019

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evangelicalisme