Evaristo Martín Freire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEvaristo Martín Freire
Biografia
Naixement 29 juny 1904
Piedrabuena
Mort 17 agost 1972 (68 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
13 de maig de 1946 – 7 de desembre de 1951
Apartat Administració local
Escudo de la provincia de Ciudad Real.svg  President de la Diputació de Ciudad Real
gener de 1943 – 9 d'octubre de 1951
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Las Palmas
9 d'octubre de 1951 – 20 de juliol de 1954
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil d'Alacant
20 de juliol de 1954 – 20 de maig de 1958
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de La Corunya
20 de maig de 1958 – 6 de març de 1966
Dades personals
Formació Universidad Central
Activitat
Ocupació Farmacèutic
Partit FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Evaristo Martín Freire (Piedrabuena (Ciudad Real, 29 de juny de 1904 - Madrid, 17 d'agost de 1972) va ser un polític espanyol, president de diputació i governador civil durant el franquisme.[1]

Trajectòria[modifica]

Nasqué en una família d'alcaldes i grans propietaris agrícoles i ramaders. Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat Central de Madrid en 1919, doctorant-se al mateix centre el 1926. A la seva tornada a Ciudad Real, va adquirir una farmàcia que era el centre de la vida política de la ciutat.[2]

En 1931 començà a militar al Partit Agrari, que després formaria part de la CEDA. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre de vacances a Portugal, i les seves propietats a Ciudad Real foren expropiades per les autoritats republicanes. Aleshores es va allistar voluntari a l'exèrcit de Francisco Franco i en acabar la guerra civil espanyola havia assolit el grau de capità. Es fa afiliar a FE de las JONS i de febrer de 1940 a juliol de 1941 en fou cap provincial a Ciudad Real. El gener de 1943 fou nomenat president de la Diputació de Ciudad Real i procurador en Corts el 1946. Va mantenir ambdós càrrecs fins desembre de 1951.[3] Deixà el càrrec quan fou nomenat governador civil de la província de Las Palmas. Durant el seu mandat va tenir enfrontaments amb les autoritats dels cabildos. En 1954 deixà el càrrec quan fou nomenat governador civil de la província d'Alacant.[4][5] Durant el seu mandat va mantenir males relacions amb l'oligarquia alacantina. Va ocupar el càrrec fins 1958, quan fou nomenat governador civil de la província de La Corunya. Durant els vuit anys que es va mantenir en aquest càrrec va promoure la concentració parcel·lària i va instal·lar a La Corunya la refineria de Petronor (actual Repsol). Deixà el càrrec el 1966, quan l'aleshores ministre d'informació Manuel Fraga Iribarne el va nomenar Secretari General de la Junta d'Informació i Turisme i Educació Popular. En febrer de 1972, ja substituït Fraga per Alfredo Sánchez Bella, va presentar la seva dimissió. Va morir a Madrid el 17 d'agost de 1972.

Referències[modifica]