Exèrcit Popular de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesExèrcit Popular de Catalunya
Tipus unitat militar
Data de lleva 6 de desembre de 1936
Dissolució maig del 1937
Localització Catalunya
País Espanya
Estructura 3 Divisions regulars
* 9 regiments d'infanteria
* 3 regiments d'artilleria
* 3 grups de cavalleria
* 3 agrupacions d'enginyers
*1 grup d'intendència
*1 grup de sanitat
6 Divisions de milicians
* antiga Columna Ascaso
* antiga Columna Marx
* antiga Columna Durruti
* antiga Columna Macià-Companys
* antiga Columna Volant Catalana
Comandants
Comandant coronel Guillem de la Peña i Cusí
coronel José Eduardo Villalba Rubio
comandant Eduardo Medrano Rivas
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola
Modifica dades a Wikidata

L'Exèrcit Popular de Catalunya fou un exèrcit creat per la Generalitat de Catalunya el 6 de desembre de 1936.[1]

El 24 d'octubre de 1936 la Generalitat de Catalunya dissolia el Comitè Central de Milícies Antifeixistes amb l'objectiu de reorganitzar les forces militars a Catalunya i militaritzar les unitat paramilitars milicianes.

L'Exèrcit Popular de Catalunya estava format per 9 regiments d'infanteria, 3 regiments d'artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d'enginyers, un grup d'intendència i un grup de sanitat, agrupant les forces del front que ocupaven l'Aragó.

Les forces foren distribuïdes en tres divisions, cadascuna de les quals sota les ordres dels coronels Guillem de la Peña i Cusí, José Eduardo Villalba Rubio i el comandant Eduardo Medrano Rivas.[2] El gener de 1937 es va afegir una quarta divisió, i en lloc de numeració conservaven els noms de les columnes de les que s'originaven: Ascaso, Marx, Durruti i Macià-Companys.

L'exèrcit es va suprimir i les seves unitats foren integrades en l'Exèrcit Popular de la República pels fets de maig de 1937, i les divisions es van numerar de la 26 a la 30: Els anarcosindicalistes formaren les divisons 25, 26 i 28, la Columna Carles Marx del PSUC va formar la 27a Divisió, el POUM la 29, i la Columna Macià-Companys d'ERC i Estat Català, la 30.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pere Carbonell i Fita, Tres nadals empresonats: 1939-1943, p.182
  2. Michael Alpert, El ejército popular de la República, 1936-1939, p. 86
  3. Pelai Pagès, La contribució de Catalunya a la Guerra d'Espanya i les relacions amb la República espanyola, p.105

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Portal

Portal de la història militar de Catalunya