Exèrcit Roig Japonès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióExèrcit Roig Japonès
日本赤軍
Dades base
Tipus entitat grup guerriller
Ideologia comunisme
Història
Fundació 1971
Dissolució 2002
Activitat
Membres 40
Organització i govern
Seu central 
Presidència Fusako Shigenobu
Modifica dades a Wikidata

L'Exèrcit Roig Japonès (日本赤軍, Nihon Sekigun[1]) és un grup armat terrorista fundat el 1971 al Líban per Fusako Shigenobu a partir d'elements de l'extrema esquerra japonesa que, malgrat la seva reduïda mida, va assolir especial protagonisme internacional durant els anys setanta[2] en realitzar una sèrie d'atemptats al costat del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina[3], abans de caure en una relativa inactivitat a partir de la dècada dels vuitanta.

El 1972 tres persones de l'Exèrcit Roig Japonés dispararen contra passatgers a l'aeroport Lod, a Tel Aviv (Israel), arribant, segons The Guardian, a matar 24 persones i ferir-ne 80[2] o, segons la BBC News, matar 26 persones i ferir-ne 78.[4]

El mes de febrer del mateix any es feren famosos perquè uns membres de l'Exèrcit Roig Japonés s'enfrontaren amb la policia que venia a rescatar una persona segrestada a un allotjament al centre turístic de Karuizawa, al nord de Tòquio.[1]

Entre el 1973 i 1977 van segrestar avions.[5]

El 1974 feren explotar bombes contra una seu de Mitsubishi Heavy Industries situada a Tòquio matant 8 persones.[6]

El 1987 un membre fou arrestat al Japó.[7]

El mes de març de l'any 2000 l'Estat del Líban expulsà membres de l'organització enviant-los al Japó pels càrrecs penals nipons. Deixà un membre en asil oficialment per assumptes de salut mentre que els periodistes de The Guardian afirmen que el motiu és per la seua reputació com a heroi entre alguns àrabs.[8]

La fundadora fou arrestada a Osaka, Japó, el mes de novembre de l'any 2000. Abans d'arrestar-la ella es féu passar per home i utilitzava un fals passaport. El jutge l'obligà a estar vint anys a la presó.[2]

L'any 2001 la fundadora va desfer l'organització.[2]

Posteriorment a la fi de l'organització la fundadora declarà que es penedia d'algunes accions de l'organització.[2]

Membres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Schilling, Mark «The final days of revolutionary struggle in Japan». Japan Times, 20-03-2008 [Consulta: 15 gener 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 McCurry, Justin «Founder of Japan's Red Army in final appeal for freedom». The Guardian, 13-12-2008 [Consulta: 15 gener 2017].
  3. Jenkins, 1974, p. 8.
  4. 4,0 4,1 «Japanese Red Army leader arrested». BBC News, 08-11-2000 [Consulta: 15 gener 2017].
  5. Zwerman; Steinhoff; Porta, 2000, p. 89.
  6. 6,0 6,1 «Death row inmate apologizes to victims of 1974 bombing». Japan Policy & Politics, 06-09-1999 [Consulta: 15 gener 2017].
  7. 7,0 7,1 «Ex-Red Army member Maruoka dies». Japan Times, 30-05-2011 [Consulta: 15 gener 2017].
  8. 8,0 8,1 «Red Army members expelled by Lebanon». The Guardian, 18-03-2000 [Consulta: 15 gener 2017].
  9. «Wanted radical Kunio Bando was in Philippines in 2000: sources.». Asian Political News, 03-03-2000 [Consulta: 15 gener 2017].

Bibliografia[modifica]