Exèrcit del Brasil

Exèrcit del Brasil
*Exército Brasileiro*
Tipus	exèrcit de terra
Fundació	1822
País	Brasil
Branca	Forces Armades del Brasil
Arma	Exèrcit
Part de	Forces Armades del Brasil
Unitats subordinades	Brazilian Army Aviation Command , Eastern Military Command , Northern Military Command , Amazon Military Command , Northeastern Military Command , Planalto Military Command , Western Military Command , divisió militar, independent infantry brigade , Parachute Infantry Brigade i light jungle infantry battalion
Mida	220,000 homes
Quarter general	Brasília
Comandants
Comandant	Edson Leal Pujol
Guerres i batalles
	Guerra d'Independència; Guerra dels Farrapos; Guerra Gran (Uruguai); Guerra de Paraguai; Primera Guerra Mundial; Segona Guerra Mundial; UNEF; UNIFIL
Cultura militar
Lema	Braço forte, mão amiga
Himne	Himne Nacional del Brasil
Marxa	Canção do Exército
Lloc web	[Exercito brasileiro Lloc web oficial]

L'Exèrcit Brasiler (en portuguès Exército Brasileiro) és una de les tres branques de les Forces Armades del Brasil responsable per la defensa de la pàtria, el compliment de les lleis, de l'ordre i dels poders constitucionals. L'Exèrcit és el responsable de dur a terme les operacions de combat terrestres. El seu comandant en cap és el president de la República (en aquest cas la presidenta Dilma Rousseff). En l'estructura governamental, l'Exèrcit està enquadrat en el Ministeri de Defensa, al costat de l'Armada i la Força Aèria.^[1]

Història[modifica]

Període colonial[modifica]

La història de l'Exèrcit Brasiler comença oficialment amb la creació de l'estat brasiler després de la Independència del Brasil, tanmateix mobilitzacions de brasilers per a fer la guerra ja existien des de la colonització del Brasil, sent les primeres les efectuades contra les temptatives de colonització francesa, a les dècades de 1550 i de 1610. En el període colonial, a la Batalla de Guararapes, durant la invasió holandesa del Brasil, els efectius portuguesos eren formats majoritariamente per brasilers.

Durant el període colonial, el rei D. Manuel I va manar organitzar expedicions militars amb la finalitat de protegir els dominis portuguesos a Amèrica. A mesura que la colonització avançava a Pernambuco i Saõ Vicente, les autoritats militars colonials i les bases de l'organització defensiva de les colònies van començar a ser construïdes per a fer front a l'ambicions dels francesos, anglesos i holandesos. El 1548 el rei João III va resoldre crear un govern general amb seu a Bahia. Les primeres intervencions militars van ser l'expulsió dels francesos de l'Estat de Rio de Janeiro, i de Maranhão, el 1615. A mesura que s'avançava cap a l'interior del país, a través d'un ampli moviment d'expansió territorial, en el segle xvii, i en el segle xviii, es va fer imperativa la defensa del territori conquerit. Les forces expedicionáries de caràcter militar van iniciar la utilització de la població local, particularment a l'Estat de São Paulo, per part dels capitans, en recerca de riqueses o de l'esclavització dels natius indis.

La Batalla dels Guararapes, fou un episodi decisiu de la Insurrecció Pernambucana. La guerra contra els holandesos, en el segle xvii, per primera vegada va mobilitzar grans efectius, i particularment va començar a haver un sentiment de defensa nacional, independentment de la influència de la corona. La primera Batalla de Guararapes (19 d'abril de 1648) marca l'inici de l'organització de l'exèrcit colonial com força genuïnament brasilera formada per blancs locals, liderats per André Vidal de Negreiros, indis, liderats per Felipe Camarão, negres i mulats, liderats per Henrique Dies. En aquesta època, seguint el model d'organització de l'Exèrcit Portuguès implementat en la Restauració de la Independència de Portugal l'any 1640, les forces terrestres del Brasil colonial adopten l'organització en tres línies que es mantindrà fins ben entrat el segle xix. Al llarg del segle xviii el Brasil colonial va tenir seriosos problemes fronterers principalment a l'extrem sud del país. En aquella època, eren freqüents els xocs entre els portuguesos-brasilers i els hispano-parlants, a més la força terrestre va haver d'afrontar l'amenaça de les revoltes dels indis i dels esclaus negres. A l'inici de l'anomenada Guerra Fantàstica, el marquès de Pombal va intentar organitzar de forma més professional l'Exèrcit Portuguès, que havia estat abandonat després d'un llarg període de pau. Amb aquest objectiu, contracta el comte Guilherme de Schaumburg-Lippe, un militar alemany, que va venir per ajudar-lo amb diversos oficials estrangers. Entre aquests, es trobava el general João Henrique Böhm que immediatament és enviat al Brasil, amb l'objectiu de reorganizar les forces locals i comandar-les en la defensa de les fronteres del Sud. Des de la metropolis portuguesa, Böhm porta fins a tres regiments d'infanteria (Estremoz, Moura, i Bragança), que després de combatre en les guerres del Sud, acabaran per quedar-se permanentment a Brasil. En la reorganizació promoguda per Böhm es van construir casernes, cases d'armes, fortificacions i hospitals. La guarnició de Rio de Janeiro va passar a ser un centre de preparació per a les tropes que havien de lluitar al sud.

Estructura i organització[modifica]

En temps de pau, les tropes de l'Exèrcit estan preparant-se contínuament en l'ocupació de situacions de conflicte o guerra. A més, són entrenades per a la protecció de les fronteres (tasca duta a terme conjuntament amb la Força Aèria) i portar aliments o serveis mèdics a punts aïllats, participant i coordinant campanyes socials i estudis, com els realitzats pel Centre Tecnològic de l'Exèrcit (CTEx).

Entre 1946 i 1985 l'Exèrcit brasiler es va dividir en quatre exèrcit de camp numerats. El Primer Exèrcit estacionat en Rio de Janeiro, l'antiga capital el que li va donar gran influència política. El Segon Exèrcit en São Paulo, la major ciutat del país. El Tercer Exèrcit estacionat en Porto Alegri, compartint fronteres amb Argentina i Uruguai (rivals tradicionals del Brasil) el que li va donar gran influencia polític-militar. El Quart Exèrcit estava estacionat en Recife. També hi havia dos comandos militars independents, el Comando Militar del Planalto (Comando Militar do Planalto - CMP), que comprenia el Districte Federal i l'Estat de Goiás, i el Comando Militar de la Regió Amazónica (Comando Militar dóna Amazônia - CMA). El 1964 dos terços de l'exèrcit brasiler estaven en el Tercer Exèrcit i el terç restant estava en la seva majoria en el primer.

L'1 de gener de 1986 es va reorganitzar l'exèrcit, i es va dividir en set comandos militars.

Comando Militar d'Occident (Comando Militar do Oest - OCM), el territori del qual abasta els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul i Rondônia. Cadascun dels set comandaments militars té la seva seu en una gran ciutat:
Comando Militar de l'Est (Comando Militar do Leste - CML), Rio de Janeiro.
Comando Militar del Sud-est (Comando Militar do Sud-est - CMSE), São Paulo.
Comando Militar del Sud (Comando Militar do Sul - CMS), Porto Alegre.
Comando Militar del Nord-est(Comando Militar do Nord-est - CMN), Recife.
Els OCM, Camp Gran, i CMP, Brasília, i CMA, de Manaus. La CP / RP i de la OCM són dirigits per generals de divisió (tres estels); els altres cinc estan encapçalats pels generals d'exèrcit (quatre estels). La CMSE es compon d'un sol Estat, São Paulo, i està a càrrec de la protecció de la base industrial del país.

Els canvis van ser instituïts com a part d'una campanya de modernització per fer que l'exèrcit millor preparat per a una ràpida mobilització. La reorganització es reflecteix la unitat geopolítica del Brasil a "ocupar la frontera" i la creixent importància de Brasília, l'Amazones, i oest de Brasil. En 1997 hi havia al voltant de Brasília, quatre brigades de la selva, i cinc batallons de la selva que s'estenien des d'Amapá a Mato Grosso do Sul.^[2]

L'Exèrcit Brasiler va tenir gran influència en la política del país durant el segle xx, com ser els moviments tenentistes, o el Cop Militar de 1964, que va resultar en 21 anys de dictadura militar. Actualment l'exèrcit compta amb 235.978 membres actius i aproximadament 1.740.000 en la Reserva.

Equipament[modifica]

Armes d'Infanteria[modifica]

Infanteria.

Soldat brasiler a Haití.

Soldats a la selva.

M964 FAP, versió local del FN FAL 50.41
M964, versió local del FN FAL 50.50
M964A1, versió local del FN FAL 50.63
IMBEL MD97, molt semblant al FN FAL però de calibre 5.56 × 45 mm NAT
IMBEL IA-2, fusell de combat
H&K G-36C (Brigada d'Operacions Especials).
FN Minimi SPW (Brigada d'Operacions Especials)
M4A1. (Brigada d'Operacions Especials)
AK-47(Norinco) (Brigada d'Operacions Especials)
Pistola H&K USP (Brigada d'Operacions Especials)
PGM Hécate II fusell de precision anti-material recentment adquirit
Pistola Glock 17 (Brigada d'Operacions Especials)
M972, versió local de la Beretta Modelo 12
M973, versió local de la M1911 però modificada al calibre 9 mm Parabellum
M975 versió local de la Beretta 92
Barrett M82A1. (Brigada d'Operacions Especials)
Heckler & Koch PSG1. (Brigada d'Operacions Especials)
PGM .338 MINI-HECATE (Brigada d'Operacions Especials)
H&K MSG-90 (Brigada d'Operacions Especials)
Heckler & Koch MP5 (Brigada d'Operacions Especials)
Lanzagranadas Milkor MGL Mk1 de 40 mm
Lanzagranadas M79 de 40 mm
Escopeta Remington 870 12 mm
FN MAG
FN M2HB

Armes antitancs[modifica]

Nom	Tipus	Quantitat	Origen
Carl Gustav M2 84mm	Arma antitancs	220	Regne de Suècia
ERYX	Arma antitancs	12	República Francesa
MILAN	Arma antitancs	20	República Francesa
Mectron MSS-1.2	Arma antitancs	400	República Federal del Brasil
ALAC - Arma Leve Anticarro	Arma antitancs	2000	República Federal del Brasil

Vehicles blindats[modifica]

Nom	Tipus	Quantitat	Origen
Leopard 1	Carro de combat	368	República Federal d'Alemanya
M60 Patton	Carro de combat	90	Estats Units d'Amèrica
EE-11 Urutu	Vehicle de combat d'infanteria	400	República Federal del Brasil
VBTP-MR Guarani	Vehicle de combat d'infanteria	200	República Federal del Brasil
EE-09 Cascavel	Vehicle de combat d'infanteria	600	República Federal del Brasil
M113B	Transport blindat de personal	580	Estats Units d'Amèrica
AV-VBL 4x4	Transport blindat de personal	30	República Federal del Brasil

Artilleria[modifica]

Nom	Tipus	Quantitat	Origen
Obús autopropulsat M109	Artilleria autopropulsada 155 mm	76	Estats Units d'Amèrica
Obús autopropulsat M108	Artilleria autopropulsada 105 mm	72	Estats Units d'Amèrica
ASTRES II	Llançacohets múltiple	20	República Federal del Brasil
ASTRES 2020	Llançacohets múltiple	30	República Federal del Brasil
Obús M101	Canó obús de 105 mm	320	Estats Units d'Amèrica
OTO Melara Mod. 56	Canó obús de 105 mm	72	República Italiana
L118	Canó obús de 105 mm	36	Regne Unit de la Gran Bretanya
M102	Canó obús de 105 mm	19	Estats Units d'Amèrica
M114	Canó obús de 155 mm	92	Estats Units d'Amèrica
Morter rallat de 120 mm	Morter	400	República Federal del Brasil
M30 107mm	Morter	200	República Federal del Brasil
Morter de 81mm	Morter	1000	República Federal del Brasil
Morter de 60mm	Morter	1000	República Federal del Brasil

Defenses antiaèries[modifica]

Nom	Tipus	Quantitat	Origen
Flakpanzer Gepard	Vehicle blindat antiaeri	36	República Federal d'Alemanya
Pantsir S1	Vehicle blindat antiaeri	18	Federació Russa
Bofors L/60	40 mm Canó antiaeri	100	Regne de Suècia
Bofors L/70	40 mm Canó antiaeri	24	Regne de Suècia
Oerlikon 35 mm	35 mm Canó antiaeri	38	Confederació Suïssa
9K38Igla	Míssil terra-aire	140	Federació Russa
RBS 70	Míssil terra-aire	16	Regne de Suècia