Exclusions voluntàries a la Unió Europea
En general, la llei de la Unió Europea és vàlida en tots els vint-i-set estats membres de la Unió Europea. No obstant això, ocasionalment els estats membres negocien unes certes exclusions voluntàries (en anglès: opt-outs) de la legislació o els tractats de la Unió Europea, la qual cosa significa que no han de participar en unes certes àrees de política. En l'actualitat, tres estats compten amb aquestes exclusions: Dinamarca (quatre opt-outs), Irlanda (dues opt-outs) i Polònia (un opt-out). El Regne Unit tenia diverses clàusules d'exclusió abans que abandonessin la Unió.
Això és diferent de la cooperació reforçada, una mesura introduïda en el Tractat d'Amsterdam, per la qual es permet a un mínim de nou estats membres cooperar dins de l'estructura de la Unió Europea sense involucrar a altres estats membres, després que la Comissió Europea i una majoria qualificada hagin aprovat la mesura. Es distingeix a més del Mecanisme de Cooperació i Verificació i de suspensions permanents del cabal comunitari, l'aixecament del qual està condicionat al compliment d'uns certs punts de referència per part dels Estats membres afectats.
Actuals acords d'exclusió voluntària[modifica]
A partir de 2020, tres estats tenen clàusules d'exclusió voluntària formal en un total de cinc àrees de política.
-
Acord de Schengen – IrlandaEls estats membres de la UE que participenEls estats membres de la UE no participen però estan obligats a unir-seEstats membres de la UE amb una clàusula d'exclusió voluntàriaEstats no membres de la UE que participenEstats no membres de la UE que participen de factoEstats no membres de la UE amb una frontera oberta -
Unió Econòmica i Monetària – DinamarcaEstats membres de la UE que participenEls estats membres de la UE que estan en el ERMIIEstats membres de la UE no estan en el ERMII però estan obligats a unir-se a l'eurozonaEstats membres de la UE en el ERMII amb un opt-outEstats no membres de la UE que utilitzen l'euro amb un acord monetariEstats no membres de la UE que utilitzen l'euro unilateralment -
Defensa – DinamarcaEstats que participen en la PCSDEstat amb una clàusula d'exclusió voluntària de la PCSD -
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea – PolòniaEstats Membres de la CartaEstats amb opt-out de la Carta -
Espai de llibertat, seguretat i justícia - Dinamarca i IrlandaEstats que participen plenament en el AFSJEstat amb una opció d'exclusió voluntària que pot optar per entrar cas per cas en el AFSJEstat amb una clàusula d'exclusió voluntària de la AFSJ
Defensa – Dinamarca[modifica]
L'Acord d'Edimburg de 1992 incloïa una garantia a Dinamarca que no es veuria obligada a adherir-se a la Unió Europea Occidental, que s'encarregava de la defensa. A més, l'acord estipulava que Dinamarca no participaria en els debats ni estaria obligada a complir les decisions de la Unió Europea que tinguessin repercussions en matèria de defensa. El Tractat d'Amsterdam de 1997 incloïa un protocol que formalitzava aquesta exclusió de la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE (abreviat, en anglès, PCSD). En conseqüència, Dinamarca queda exclosa dels debats de política exterior amb implicacions en matèria de defensa i no participa en missions exteriors amb un component de defensa.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «EU - The Danish Defence Opt-Out». Danish Ministry of Defence. Arxivat de l'original el 22 de juny 2018. [Consulta: 12 abril 2014].