Exili espanyol a Mèxic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les primeres onades de refugiats espanyols de la Guerra Civil van arribar a Mèxic en els vaixells Sinaia, Ipanema i Mexique. Els historiadors estimen que Mèxic va acollir a prop de 25.000 refugiats espanyols entre 1939 i 1942, gran part durant el govern del President Lázaro Cárdenas. D'aquests refugiats s'estima que la "immigració intel·lectual" o d'"elit", es conformava d'aproximadament un 25% del total. Es destaca també que en major nombre van arribar a més: "competents obrers i camperols", així com militars, marins i pilots, homes d'Estat, economistes i homes d'empresa.

Primers Grups[modifica]

Però va ser des del 1937 que van començar a arribar els primers grups, al voltant de cinc-cents nens convidats per les autoritats mexicanes per protegir-los dels desastres de la guerra, i una trentena d'intel·lectuals per als qui es va fundar la famosa Casa d'Espanya a Mèxic, per poder realitzar investigacions i treballar en la seva especialitat lluny del conflicte.

D'acord amb la doctora Clara Lida: "Va ser Daniel Cosío Villegas -encarregat de negocis a Portugal- qui va tenir la idea que Mèxic havia d'acollir a científics i intel·lectuals espanyols, perquè continuessin les seves activitats, mentre la República Espanyola lluitava contra el feixisme i es decidia el futur d'Espanya i en previsió que la República fos derrotada".

Els refugiats van ajudar a crear "La Casa d'Espanya a Mèxic", avui anomenada "El Colegio de México" i el "Fons de Cultura Econòmica", així com a reforçar el professorat de la "UNAM" i l'"IPN".

L'exili espanyol va enriquir al continent americà amb l'arribada de filòsofs com María Zambrano, els poetes León Felipe, Luis Cernuda i Juan Rejano, narradors com Francisco Ayan i Max Aub, els qui van allunyar amb bon humor la pena del desterrament.

Llei de Memòria Històrica[modifica]

Aproximadament uns 25 mil ciutadans mexicans segons dades de l'Associació d'Exiliats Espanyols, podran adquirir la nacionalitat espanyola gràcies a la Llei de Memòria Històrica, una ambiciosa i complexa norma que aspira a reconèixer i ampliar els drets dels qui van patir la Guerra Civil (1936-1939) i la repressió de la dictadura de Francisco Franco (1939-1975).

La llei que està vigent des del 28 desembre 2008 regula l'obtenció de la nacionalitat per als fills i néts dels emigrants i exiliats de la Guerra Civil i el franquisme. Podran adquirir la nacionalitat espanyola els fills de pares o mares nascuts a Espanya i que actualment viuen a l'estranger, així com els néts de persones que van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola com a conseqüència de l'exili.

Bibliografia[modifica]

  • Hemerografia de l'exili espanyol a Mèxic, 1939-1950]
  • Palacios-Rios. M. & J.A. Carrillo E. 2007. Faustino Miranda, un botànic espanyol apassionat per la Flora Mexicana. CIBIO-Institut d'Ecologia, A.C. Espanya-Mèxic. 193 pp.[1]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «NOVEDADES».