Expedició Guergué

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarExpedició Guergué
Primera guerra carlina
Expedició Guergué situat respecte País Valencià
Morella
Estella
Castelló
Terol
Saragossa
Pamplona
Osca
Lleida
Cantavella
Barcelona
Girona
Tarragona
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Principals combats entre agost i novembre de 1835
Data agost a novembre de 1835
Escenari Pirineus
Resultat Victòria liberal. Els carlins no aconsegueixen dominar un territori continu ni connectar els fronts català, navarrès i del Maestrat
Front Expedició Guergué
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) general Gurrea
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) general Conrad
Bandera de la Creu de Borgonya Juan Antonio Guergué
Modifica les dades a Wikidata

L'expedició Guergué fou l'intent de revitalitzar la guerra a Catalunya per part del comandament carlí amb l'entrada d'una columna procedent de Navarra sota el comandament del general Juan Antonio Guergué.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal.

A Catalunya els cabdills carlins, amb experiència militar de la guerra del Francès i la guerra dels Malcontents, disposaven de partides amb pocs efectius i estaven descoordinats, mal armats i sense un líder nat,[1] i la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès va ser sufocada pel capità general Llauder el 5 d'octubre.

A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i derrotat a la batalla de Calanda, a la mort afusellat de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[2]

Carnicer intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell però fou derrotat en l'acció de Maials.[3]

L'expedició[modifica]

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[4] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.[4]

Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc.[5]

A finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost[4], intentant entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,[6] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent, amb els setges de La Granadella[4] i Guimerà.[7]

El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla[8] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,[5] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.

Conseqüències[modifica]

La guerra de guerrilla va continuar a Catalunya fins al 1837, amb la presa de Berga i l'arribada de l'Expedició Reial, que van permetre ocupar un territori continu.[9]

Referències[modifica]

  1. Grau, 2007, p. 13-15.
  2. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  3. Grau, 2007, p. 35.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Condado Madera, 2002, p. 35.
  5. 5,0 5,1 «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 5 setembre 2015].
  6. Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127. 
  7. Condado Madera, 2002, p. 36.
  8. Condado Madera, 2002, p. 37.
  9. Grau, 2007, p. 15.

Bibliografia[modifica]