Experiment de Griffith
L'experiment de Griffith, que fou conduït el 1928 per Frederick Griffith, fou un dels primers experiments que suggeriren que els bacteris eren capaços de transferir informació genètica a través del procés de transformació bacteriana.[1][2]
Els descobriments de Griffith van ser seguits per investigacions a finals dels anys 30 i principis dels 40 que van aïllar l'ADN com a material que comunicava aquesta informació genètica.[3]
Griffith usà dues soques de pneumococ amb les quals infectà ratolins, una soca tipus III-S (smooth, llís) i l'altra un tipus II-R (rough rugós). La soca III-S es recobreix ella mateixa amb una càpsula bacteriana de polisacàrids que la protegeix del sistema immunitari de l'hoste, resultant en la mort de l'hoste, mentre que la soca II-R no disposa d'aquesta càpsula protectora i és rebutjada pel sistema immunitari de l'hoste, i, per tant, és menys virulenta.
En l'experiment de Griffith els bacteris de la soca virulenta III-S foren morts per calor i les restes foren afegides en un cultiu de la soca II-R. En afegir les restes de bacteris III-S morts a bacteris II-R vius, aquests darrers aconseguien la capacitat de matar el ratolí en ésser-li inoculats. De la sang dels ratolins morts per aquesta barreja, Griffith fou capaç d'aïllar ambdues soques de pneumococs III-S i II-R. Griffith conclogué que algun "principi de transformació" s'havia després de les restes de bacteris de la soca virulenta III-S morta i havia convertit els bacteris II-R en bacteris virulents III-S.
Avui en dia, es coneix que el "principi transformant" de Griffith és l'ADN de la soca bacteriana III-S. Mentre que els bacteris havien estat morts, l'ADN sobrevisqué al procés d'escalfament i fou transferit a la soca II-R. L'ADN de la soca III-S contenia els gens implicats en la formació de la càpsula de polisacàrids. Equipat amb aquest joc de gens la soca inicial II-R estava protegida del sistema immunitari de l'hoste i podia matar a l'hoste. La natura exacta del principi transformant fou verificada pels experiments d'Avery, McLeod i McCarty i per Hershey i Chase.
Referències
[modifica]- ↑ Lorenz, M G; Wackernagel, W «Bacterial gene transfer by natural genetic transformation in the environment». Microbiological Reviews, 58, 3, 9-1994, pàg. 563–602. DOI: 10.1128/mr.58.3.563-602.1994.
- ↑ Downie, A. W. «Pneumococcal Transformation – A Backward View Fourth Griffith Memorial Lecture». Microbiology, 73, 1, 1972, pàg. 1–11. DOI: 10.1099/00221287-73-1-1. ISSN: 1465-2080.
- ↑ Avery, Oswald T.; MacLeod, Colin M.; McCarty, Maclyn «STUDIES ON THE CHEMICAL NATURE OF THE SUBSTANCE INDUCING TRANSFORMATION OF PNEUMOCOCCAL TYPES : INDUCTION OF TRANSFORMATION BY A DESOXYRIBONUCLEIC ACID FRACTION ISOLATED FROM PNEUMOCOCCUS TYPE III». Journal of Experimental Medicine, 79, 2, 01-02-1944, pàg. 137–158. DOI: 10.1084/jem.79.2.137. ISSN: 0022-1007.
Bibliografia
[modifica]- Deichmann, UTE Historical Studies in the Physical and Biological Sciences, 34, 2004, pàg. 207–32. DOI: 10.1525/hsps.2004.34.2.207.
- Fruton, Joseph S.. Proteins, enzymes, genes: the interplay of chemistry and biology. New Haven, Conn: Yale University Press, 1999. ISBN 978-0-300-07608-0.
- Morange, Michell A history of molecular biology. Cambridge: Harvard University Press, 1998. ISBN 978-0-674-00169-5.
- Lehrer, Steven. Explorers of the Body: Dramatic Breakthroughs in Medicine from Ancient Times to Modern Science. United States: iUniverse, 2006. ISBN 978-0-595-40731-6.
- Fry, Michael. Landmark Experiments in Molecular Biology. Elsevier-Academic Press, 2016. ISBN 9780128020746.