Exploració de la Lluna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969).

En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressò mundial va ser l'Apollo 11, una missió nord-americana que va portar per primera vegada homes a la superfície de la Lluna. L'astronauta nord-americà Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que, a les 03:56 (hora catalana) del 21 de juliol de 1969, posava el peu a la Lluna.

El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el 17 d'agost de 1958, quan la sonda nord-americana Pioneer 0 va explotar durant la fase de llançament. La primera missió que va aconseguir arribar a l'òrbita de la Lluna va ser la sonda soviètica Lunik 1, el gener de 1959.

Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la velocitat necessària per escapar de l'atracció gravitatòria de la Terra. A més, un cop la sonda havia estat llançada amb èxit, hi havia el problema de controlar la seva trajectòria en tot moment per evitar o bé que es perdés en l'espai o que acabés xocant contra la Lluna o la Terra.

Les missions lunars van ser una de les parts més importants del que es coneix com a «carrera espacial», la competició informal entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70, per aconseguir dominar el vol de coets i l'exploració espacial.

Les futures missions podrien tenir com a objectiu preparar el terreny per a una eventual colonització de la Lluna.

Missions EUA - URSS (1958 - 1976)[modifica]

  • Programa Pioneer (EUA, 1958-1960): el primer programa nord-americà d'exploració espacial. Les primeres sondes, entre el 1958 i el 1960, es van dedicar a l'exploració de la Lluna. La majoria van fallar durant la fase de llançament. No obstant això, la Pioneer 4 va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna el 4 de març de 1959.
  • Programa Lunik (o Lluna) (URSS, 1958-1976): el principal programa soviètic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment només n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un èxit. Les que fallaven ja durant la fase de llançament no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava número. Entre elles cal destacar:
    • Lunik 1 (1959), la primera sonda a sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
    • Lunik 2 (1959), la primera a impactar contra la Lluna.
    • Lunik 3 (1959), la primera a fotografiar la cara oculta de la Lluna.
    • Lunik 9 (1966), la primera en allunitzar suaument.
    • Lunik 10 (1966), la primera a entrar en òrbita al voltant de la Lluna.
    • Lunik 16 (1970), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfície lunar a la Terra.
    • Lunik 17 (1970) i Lunik 21 (1973), que van portar al Lunokhod 1 i al Lunokhod 2, els primers rovers lunars.
  • Programa Ranger (EUA, 1961-1965): sèrie de 9 sondes equipades amb càmeres de vídeo per enviar imatges de gran resolució de la superfície de la Lluna. Es llançaven contra la Lluna enviant imatges des de cada vegada més a prop fins a xocar contra la superfície. Les primeres van ser un fracàs, però les Ranger 7, 8 i 9 van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
  • Programa Lunar Orbiter (EUA, 1966-1967): sèrie de 5 sondes orbitals amb la missió de fotografiar tota la superfície lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades Apollo. Totes cinc van ser un èxit i es va fotografiar el 99% de la superfície del satèl·lit.
  • Programa Surveyor (EUA, 1966-1968): programa constituït per 7 sondes de superfície dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfície del satèl·lit. Dues es van estavellar contra la Lluna, però les Surveyor 1, 3, 5, 6 i 7 van ser un èxit.
  • Programa Zond (URSS, 1964-1970): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions científiques per a explorar Venus i Mart. Però de la 4 a la 8 (1968-1970) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La Zond 5 va ser la primera sonda a tornar de la Lluna amb éssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).

Missions no tripulades en el període 1990-2008[modifica]

Dibuix de la sonda Lunar Prospector de la NASA (1998).
  • Hiten (Japó, 1990): Constava de dos mòduls, la nau Hiten i la sonda orbital Hagoromo. La inserció orbital va ser correcta però el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada científica.
  • Clementine (EUA, 1994): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfície de la Lluna a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments científics gràcies als instruments que portava a bord. La missió va ser un èxit. Gràcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'aigua congelada.
  • Lunar Prospector (EUA, 1998): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnètic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composició de la superfície lunar i a detectar possibles dipòsits d'aigua als pols. La missió va ser un èxit.
  • Smart 1 (ESA, 2003): sonda orbital actualment operativa. El seu objectiu principal és provar els seus propulsors iònics alimentats per energia solar. Si la prova resulta positiva, aquesta i d'altres tecnologies es podrien implementar en missions futures. Objectius secundaris són recol·lectar dades sobre la composició de la Lluna, sobre com es va formar i sobre la possible presència d'aigua als pols.
  • Chandrayaan 1 (2008): L'Índia va fer el llançament d'una sonda orbital no tripulada, la Chandrayaan 1, l'any 2008.

Missions tripulades: programa Apollo[modifica]

Buzz Aldrin i el mòdul lunar de l'Apollo 11 a la Lluna (1969).

Les úniques missions tripulades que s'han enviat a la Lluna (i a qualsevol altre cos del sistema solar) són les del programa Apollo (1961-1975) de la NASA. De les 11 missions tripulades que formaven el programa (hi va haver també llançaments de prova no tripulats), dues (Apollo 7 i Apollo 9 no eren missions lunars sinó només vols de prova en òrbita terrestre), dues més (Apollo 8 i Apollo 10) tenien com a objectiu entrar en òrbita al voltant de la Lluna i retornar els seus tripulants sans i estalvis a la Terra:

Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunar, efectuar activitats extravehiculars per la superfície lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius excepte la missió Apollo 13, que degut a un problema durant el viatge d'anada es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra després d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.

Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la van ser les següents:

Des del 1972, no hi ha hagut més missions lunars tripulades.

Missions tripulades: programa Artemis[modifica]

El Programa Artemis[1] és un programa d'exploració lunar dirigit per la NASA en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA) que, en cas de tenir èxit, portarà l'ésser humà a la Lluna per primera vegada des de l'Apollo 17 el 1972. L'objectiu a llarg termini del programa és establir una base permanent a la Lluna per a facilitar posteriors missions a Mart. Els principals components del programa són el Space Launch System, o SLS (en català Sistema de Llançament Espacial), la nau espacial Orion, l'estació espacial Deep Space Gateway, o DSG, i els sistemes d'aterratge humà, incloent-hi el Starship HLS.

El Programa Artemis és una col·laboració d'agències espacials governamentals i agències privades, unides pels Acords Artemis. A data de 22 de juny del 2022, vint-i-un països han signat els acords, incloent-hi potències espacials emergents com Brasil, Corea del Sud i els Emirats Àrabs Units.

El Programa Artemis es va establir per primera vegada el 2017, tot i que molts dels seus components, tal com la nau espacial Orion es van desenvolupar durant l'anterior Programa Constellation (2005-2010). El primer llançament d'Orion estava programat pel 2016, però es va posposar al 2022 per a la missió Artemis I, sense tripulants. Aquesta es va enlairar amb èxit el 16 de novembre del 2022 a les 6:47 (UTC).[2]

Segons el pla proposat, la missió tripulada Artemis II s'enlairarà no abans de setembre del 2025; la missió tripulada d'aterratge lunar Artemis III tindrà lloc no abans de setembre del 2026; i, no abans del 2028, es produirà l'atracament d'Artemis IV amb la Deep Space Gateway, a part de posteriors missions i aterratges lunars addicionals.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exploració de la Lluna
  1. Dunbar, Brian. «Artemis-I», 29-01-2018. [Consulta: 30 octubre 2021].
  2. Kraft, Rachel. «Artemis I Liftoff». Artemis - Nasa Blogs. NASA. [Consulta: 2 desembre 2022].