Explosió Armeria El Gato en Alacant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentExplosió Armeria El Gato en Alacant
Data 31 juliol 1943
Localització Alacant
Estat Espanya
Morts 17
Ferits 123
Modifica les dades a Wikidata

La Explosió de l'Armeria «el Gato» en la ciutat d'Alacant [1] va esdevindre el 31 de juliol de 1943, amb 17 víctimes mortals i 123 ferits.

Crònica del succés[modifica]

Era dissabte, l'últim dia del calorós mes de juliol de 1943, i a les 11 del matí amb la gent caminant pels carrers del centre turístic de la ciutat o gaudint en la próxima platja del Postiguet, es va produir un baluern mortal com a preludi de la tragèdia que s'havia desencadenat. L'armeria propietat d'Alfredo Llopis que estava situada en el número 30 del cèntric carrer Rafael Altamira, cantó amb el carrer Capità Meca (en l'actualitat María Josefa Agreda y Muñoz) i prop a l'Ajuntament d'Alacant havia explosionat per un incendi ocorregut a l'interior de la botiga per causes desconegudes. Va matar a 17 persones en total: vianants —com el xiquet Artiaga—, residents de la zona, també perquè tenien una botiga prop com els tres germans Carbonell, o perquè eren funcionaris de l'Ajuntament com és el cas dels ferits, i alguns moririen dies després; exemplar el 2n cap de la Policia Local Miguel González Ortiz, a conseqüència dels seus actes en servei després de l'explosió. Les labors de desenrunament van ser dirigides per l'arquitecte Félix de Azúa i Gruart, el tècnic municipal vinculat al centre de la ciutat.

Els familiars dels morts van ser indemnitzats, així com els 123 ferits i els afectats en els seus béns o drets mitjançant la Comissió pro Damnificats constituïda a aquest efecte presidida per l'alcalde Román Bono Marín amb el regidor Manuel Montesinos Gómiz, com a secretari. En total es va disposar de 380.014 pessetes i 58 cèntims, inclosos els donatius efectuats per particulars, entitats privades com el Reial Club de Regates d'Alacant o el Casino i publiques com Ajuntaments de tota la província, col·legis professionals, la Fàbrica de Tabacs o la Cambra de Comerç.[2]

Conseqüències urbanístiques per a l'entorn[modifica]

Immediates: l'edifici que va albergar l'armeria va desaparèixer en una massa de runes, els contigus —seriosament afectats— van haver de ser derruïts, el mateix que els edificis pròxims començant pel que albergava la Audiència Provincial d'Alacant des de finals de 1885 (originalment seu del Reial Consolat del Mar, del segle xviii) i la seua contigua línia d'edificis amb porxades —entre els quals estava la Casa Bojoni[3] dels hereus de la comtessa d'Almodóvar (n. 9) o el d'un antic alcalde[4] d'Alacant Ramón Campos Puig (n. 10)— amb façana posterior al carrer nomenat aleshores Capità Meca, que van haver de ser demolits. Millor sort va tindre l'edifici d'enfront de l'armeria a la seua façana principal, la Casa Juan que fou lloc de la família paterna[5] de l'insigne Jordi Juan i Santacília, i la seua contigua, la Casa Ansaldo[6] de Balbina Gómiz, filla i mare d'alcaldes, que sí van poder ser reconstruïdes malgrat els danys. L'explosió també va afectar lleument la façana del Palau de l'Ajuntament i amb major gravetat a la torre del rellotge, i edificis particulars dins d'un arc traçat des de la Rambla de Méndez Núñez fins al convent de les Monges de la Sang, passant per la cocatedral de Sant Nicolau de Bari; en menor mesura darrere de l'armeria en direcció carrer de Sant Ferran i l'esplanada d'Espanya.

A més, va propiciar que els tècnics municipals plantejaren una reordenació de la plaça de l'Ajuntament (aleshores del 18 de Juliol) que, mediatament, va passar de tindre planta triangular a tenir-la quadrangular; també va desaparèixer l'antic carreró de Roger, integrat majorment en un nou edifici que fou de la Cambra de Comerç durant quasi seixanta anys,[7] i es va traçar el nou passatge de Cilleros al costat de l'actual Audiència Provincial. També es van rebre donatius en espècie o servicis, mostra de la solidaritat de les empreses alacantines.

El projecte definitiu de la nova plaça de l'Ajuntament[modifica]

El projecte d'ordenació que va guanyar el concurs d'àmbit espanyol[8] fou aprovat per l'Ajuntament[9] presidit per Bono en agost de 1944 realitzat pels arquitectes Miguel López González —tècnic municipal— i Manuel Muñoz Monasterio, però amb modificacions. L'únic edifici de la nova plaça que va quedar fora d'aqueix projecte fou la Casa Ansaldo, la reconstrucció de la qual fou encarregada pels hereus propietaris a l'arquitecte Juan Vidal i Ramos[10] qui va finalitzar en 1952, edifici que amb la reordenació va deixar de ser el número 1 de la plaça de l'Ajuntament per a convertir-se en el 19 del carrer de Rafael Altamira. La realització completa del plan va culminar en 1960 durant la regidoria de Agatángelo Soler Llorca (també damnificat), encara que poc després es va ampliar el Consistori mitjançant l'adquisició de l'edifici confrontant a la torre del rellotge: el palauet del comte de Casa Rojas (títol provinent d'Andalusia entroncat amb famílies alacantines), —lamentablement derruït— on es va construir un edifici d'oficines d'acord amb l'estil definit per a la nova plaça.

Referències[modifica]

  1. La Verdad d'Alacant “Explosió d'una armería en juliol de 1943” per Emilio Chipont (17/04/1982)
  2. El Mundo “75 de l'explosió de «El Gato»”, per Ismael Belda
  3. La Ciudad Nueva. La construcción de la ciudad de Alacant en la primera mitad del siglo XIX (1990) Juan Calduch Ed Ajuntament d'Alacant i Generalitat Valenciana ISBN 84-505-9379-4
  4. Diari Informació reportatge “Cinc generacions de Ramon Campos”
  5. Nobiliario Alicantino (1966) edició comentada per Luis Mas i J. Mª Esquerdo. Publicacions de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant – VIII Dipòsit Legal A-234-1966
  6. Diari Información article de Diego Poyatos Mtnez, president que fou del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Inmobiliària 30/agost/2001
  7. Diari Información La seu de la Cambra va permetrà estalviar 300.000 euros per any a l'Ajuntament (2009)
  8. Revista Nacional de Arquitectura nº 43: “Ordenación y reforma de la plaza del dieciocho de julio en Alicante” (Julio de 1945) pels autors del projecte i Camilo Grau. Editat pel Consejo Superior de Arquitectos ISSN 0211-3376
  9. “Alicante en el Franquismo” (1992-94) dr Vicente Ramos Pérez Gràfiques Vidal Leuka ISBN ISBN 84-604-96-09-0
  10. ABC- delegació d'Alacant: “L'Ajuntament ampliará les seues dependencies en una mançana” per Santiago Córcoles (21/01/1999)

Bibliografia[modifica]

  • “Memoria y Cuentas relacionadas con el siniestro ocurrido el día 31/07/1943 en la calle R. Altamira de esta ciudad al producirse incendio con explosiones en la casa nº 30” document públic realitzat per la Comissió Especial Pro Damnificats. Editat per l'àrea de Beneficència i Sanitat de l'Ajuntament d'Alacant. Gràfiques Garcia Alacant 1944.
  • Arxiu Municipal d'Alacant
  • Biblioteca Hemeroteca Azorín

Enllaços externs[modifica]