Explosió nuclear a gran altitud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Altitud explosions nuclears són el resultat de proves d'armes nuclears. Moltes d'aquestes proves es van realitzar a altituds elevades pels Estats Units i la Unió Soviètica entre 1958 i 1962. Proves posteriors es van plasmar en un programa del Departament de Defensa, el Programa 437.[1]

Generació EMP[modifica]

El fort pols electromagnètic (EMP) que resulta té diversos components. En els primers dècims de nanosegons, aproximadament una dècima part del rendiment de l'arma apareix com a potents rajos gamma amb energies d'un a tres mega-electrons volts (MeV). Els rajos gamma penetren a l'atmosfera i xoquen amb molècules d'aire, dipositant la seva energia per produir enormes quantitats d'ions positius i electrons de retrocés (també coneguts com electrons de Compton). Els impactes creen electrons Compton d’energia MeV que després s’acceleren i s’espiren al llarg de les línies del camp magnètic terrestre. Els camps i corrents elèctrics transitoris resultants que generen emissions electromagnètiques de radiofreqüència de 15 a 250 megahertzs (MHz, o quinze milions a 250 milions de cicles per segon). Aquesta EMP a gran altitud es produeix entre 30 i 50 quilòmetres (18 i 31 milles) per sobre de la superfície de la Terra.[2]

L'artefacte esclata a una altitud de 400 km EMP: els raigs gamma colpegen l’atmosfera entre 20 i 40 km d’altitud, expulsant electrons que després són desviats lateralment pel camp magnètic terrestre.

Inconvenients[modifica]

Starfish Prime va produir un cinturó de radiació artificial a l'espai que aviat va destruir tres satèl·lits (Ariel, TRAAC i Transit 4B van fracassar després de travessar el cinturó de radiació, mentre que Cosmos V, Injun I i Telstar 1 van patir una degradació menor, a causa d’alguns danys causats per la radiació a les cèl·lules solars, etc.). La taxa de dosi de radiació va ser d’almenys 0,6 Gy / dia quatre mesos després del Starfish Prime per a un satèl·lit o una càpsula amb tripulació ben blindats en una òrbita circular polar terrestre, cosa que va causar preocupació a la NASA pel que fa als seus programes d’exploració espacial amb tripulació.No obstant això, hi ha problemes amb les armes nuclears traslladades a escenaris de proves i desplegament. A causa del gran radi associat als esdeveniments nuclears, era gairebé impossible evitar danys indiscriminats a altres satèl·lits, inclosos els propis.[3]

Diferències respecte a les proves atmosfèriques[modifica]

Els efectes visuals d’una explosió a gran altitud o basada en l'espai poden durar més que les proves atmosfèriques, de vegades superen els 30 minuts. Calor del tret de l'Operació Dominic, a una altitud de 50 quilòmetres (31,5 km) mi), va ser sentit pel personal de terra a l'atoló de Johnston, i aquesta prova va provocar cremades de retina a dos efectius del que no portaven les ulleres de seguretatEn general, els efectes nuclears a l'espai (o a grans altituds) tenen una visualització qualitativament diferent. Tot i que una explosió nuclear atmosfèrica té un núvol característic en forma de bolet, a grans altituds i les explosions espacials tendeixen a manifestar un "núvol" esfèric, que recorda altres explosions basades en l'espai fins a ser distorsionades pel camp magnètic terrestre i les partícules carregades resultants de l'explosió. poden travessar hemisferis per crear una pantalla auroral que ha portat al documentalista Peter Kuran a caracteritzar aquestes detonacions com a "les bombes de l'arc de Sant Martí".[4]

Proves soviètiques a gran altitud[modifica]

Els soviètics van detonar quatre proves a gran altitud el 1961 i tres el 1962. Durant la crisi dels míssils cubans a l'octubre del 1962, tant els Estats Units com l'URSS van detonar diverses explosions nuclears a gran altitud com a forma de sacsejar el sabre.[5]

Els pitjors efectes d’una prova soviètica a gran altitud es van produir el 22 d’octubre de 1962, a les proves nuclears del projecte soviètic K (proves ABM System A) un cap de míssils kt va detonar a prop de Dzhezkazgan a 290 km d'altitud. L’EMP va fondre 570 quilòmetres de línia telefònica aèria amb una intensitat mesurada de 2.500 A, van iniciar un incendi que va cremar la central elèctrica de Karaganda i va apagar 1.000 km de cables delèctrics soterrats entre Tselinograd i Alma-Ata.[6]

L'any següent es va aprovar el Tractat de prohibició parcial de proves, que va posar fi a les proves nuclears atmosfèriques i exo-atmosfèriques. El tractat sobre l'espai exterior de 1967 va prohibir l'estacionament i l'ús d'armes nuclears a l'espai. El Tractat de prohibició integral de proves nuclears de 1996 prohibeix tota mena d’explosions nuclears; ja sigui per sobre o sota terra, sota l'aigua o a l'atmosfera.[7]

Llista d’explosions nuclears a gran altitud[modifica]

La bola de foc i l’aurora de residus creats per la prova Starfish Prime, tal com es veu des d’un avió KC-135 als 3 minuts.
El Starfish Prime flaix com es veu a través de fortes nuvolades des d'Honolulu, a 1.300 km de distància.

Entre les més notòries:[2]

  • Operació Fishbowl
  • Projecte Highwater
  • Sospites que la bola de foc d'Ekaterinburg fou una explosió nuclear a gran altitud[8]


Missió Data Rendiment Altitud
USA Hardtack I - Atoll de Johnston, Oceà Pacífic
Yuca 28 d'abril de 1958 1,7 26,2
Teca 1 d'agost de 1958 3,8 76,8
taronja 12 d'agost de 1958 3,8 34
USA Argus - Oceà Atlàntic Sud
Argus I 27 d'agost de 1958 1,7 200
Argus II 30 d'agost de 1958 1,7 240
Argus III 6 de setembre de 1958 1,7 540
USSR - proves de 1961 - Kapustin Yar
Prova núm. 88 6 de setembre de 1961 10,5 22,7
Prova núm115 6 d'octubre de 1961 40 41,3
Prova núm. 127 27 d'octubre de 1961 1,2 150
Prova núm. 128 27 d'octubre de 1961 1,2 300
USA - Dominic I - (Operació Fishbowl) - Atoll Johnston, Oceà Pacífic
Bluegill 3 de juny de 1962 fracassat
Bluegill Prime 25 de juliol de 1962 fracassat
Bluegill Double Prime 15 d'octubre de 1962 fracassat
Bluegill Triple Prime 26 d'octubre de 1962 410 50
Estrella de mar 20 de juny de 1962 fracassat
Starfish Prime 9 de juliol de 1962 1,4 400
Escac i mat 20 d'octubre de 1962 7 147
Peix rei 1 de novembre de 1962 410 97
USSR - Projecte K - Kapustin Yar
Prova núm. 184 22 d’octubre de 1962 300 290
Prova núm. 187 28 d'octubre de 1962 300 150
Prova núm 195 1 de novembre de 1962 300 59

Pel·lícules governamentals dels EUA:

Referències[modifica]

  1. ↑ Loborev, Vladimir M. "Up to Date State of the NEMP Problems and Topical Research Directions, "Electromagnetic Environments and Consequences: Proceedings of the EUROEM 94 International Symposium, Bordeaux, France, 30 May - 3 June 1994, pp. 15-21
  2. ↑ Broad, William J. "Nuclear Pulse (I): Awakening to the Chaos Factor", Science. 29 May 1981 212: 1009–1012
  3. ↑ Defense Atomic Support Agency. 23 September 1959. Operation Hardtack Preliminary Report. Technical Summary of Military Effects. Report ADA369152 Arxivat 2013-06-20 a Wayback Machine.. pp. 346-350.
  4. ↑ hal-brodes-rand-reports
  5. ↑ Zak, Anatoly "The K Project: Soviet Nuclear Tests in Space, "The Nonproliferation Review, Volume 13, Issue 1 March 2006, pages 143-150 ~ db = all? content = 10.1080/10736700600861418
  6. ↑ United Nations Economic Commission for Europe, Committee on Environmental Policy. "Environmental Performance Reviews: Kazakhstan. (First Review.)". 2000. page 78. [1] Retrieved 2010.01.31
  7. ↑ Greetsai, Vasily N., et al. "Response of Long Lines to Nuclear High-Altitude Electromagnetic Premeu (HEMP)" IEEE Transactions on Electromagnetic Compatibility, Vol 40, No 4, November, 1998, ? tp = & arnumber = 736221 & isnumber = 15868
  8. ↑ «The flash light in Siberia, Nov 14, 2014 : a nuclear test in space // Le flash en Sibérie du 14/11/2014, un test nucléaire dans l'espace». assopyrophor.org, 16-08-2015. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2017. [Consulta: 16 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • ISBN 978-1-59-248389-1 A 21st Century Complete Guide to Electromagnetic Pulse (EMP) Attack Threats, Report of the Commission to Assess the Threat to the United States from Electromagnetic ... High-Altitude Nuclear Weapon EMP Attacks (CD-ROM)
  • ISBN 978-0-16-056127-6 Threat posed by electromagnetic pulse (EMP) to U.S. military systems and civil infrastructure: Hearing before the Military Research and Development Subcommittee - first session, hearing held July 16, 1997 (Unknown Binding)
  • ISBN 978-0-471-01403-4 Electromagnetic Pulse Radiation and Protective Techniques
  • ISBN 978-0-16-080927-9 Report of the Commission to Assess the Threat to the United States from Electromagnetic Pulse (EMP) Attack

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Explosió_nuclear_a_gran_altitud&oldid=32602492»