Exposicions itinerants del Museu Valencià d'Etnologia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les Exposicions Itinerants del Museu Valencià d'Etnologia (que es creá l'any 1982, obrint les seues portes, amb la primera mostra permanent l'any 1983[1]) són fruit del objectiu del museu de difondre el patrimoni etnologic valencià.[2]

Història[modifica]

Un dels plantejaments del Museu Valencià d'Etnologia és el aconseguir dur els continguts i experiències del museu més enllà del seu espai físic, apropar la cultura popular al poble, donant una projecció exterior als fons del muse i ajudant a rendibilitzar socialment aquestos fons.[2]

La idea de dur a terme exposicions itenerants sorgís de l'experiència que realitzà el museu amb una serie de mostres etnogràfiques en diferents municipis de la província de València al llarg de l'any 1998.[2]

Aquestes mostres tenien unes idees força:[2]

  • La participació de la comunitat. Amb les exposicions itinerants el museu tracta d'aporta els seus fons etnogràfics ( a més del guió, el disseny i l'assesorament organitzatiu necessari) a altres organització socials que s'impliquen en l'organització pràctica de l'esdeveniment, l'aprofitament comunicatiu de l'exposició, el segur de les peces i materials prestats, així com responsabilitzatse de la guàrdia i custòdia dels objectes i materials exposats.
  • La plasticitat de les formes i els temes. Aquestes característiques són imprescindibles per poder dur a terme una exposició que ha de saber adaptar-se a diferents espais físics, i que a més s'han de traslladar, muntar i desmuntar amb una certa freqüència.
  • La reciclabilitat de les experiències i materials elaborats. Amb aquesta idea força el que es tracta és de rendibilitzar els esforços, tant creatius, culturals, com econòmics que suposen dura a terme una exposició temporal a un museu.

D'aquesta manera, al llarg de més de vint anys, s'han produït més de trenta exposicions itinerants, que han sigut prestades quasi tots els municips de la província de València i a molts altres de la pròpia Comunitat Valenciana, fins i tot a municipis d'altres comunitats autònomes.[2][3]

Objectius[modifica]

Els objectius principals d'aquestes exposicions, que són, en alguns casos, versions adaptades de les temporals del museu,[4] dedicades a temes com el món de la pilota valenciana,[5] o com "Pasen y vean" o "Pobles abandonats, pobles en la memòria"; són difondre els treballs d'investigació i els fons del museu, dur els continguts museístics adaptas a persones que no podem visitar-lo, fomentar la participació del museu amb altres organitzacions socials i culturals, realitzar una sensibilització de la importància de preservar i recuperar el patrimoni etnològic valencià, ajudar a incrementar la curiositat per l'etnografia i amb això augmentar les visites al museu.[2]

En últim terme, la finalitat de les mateixes és portar continguts relacionats amb el propi museu a entitats locals i centres docents.[6][7][8][3]

Aquestes exposicions reuneixen certes característiques, d'una banda són versions reduïdes, en comparació amb exposicions permanents o temporals; de l'altra, tenen capacitat de viatjar, és a dir, estan dissenyades per poder ser traslladades d'un lloc a un altre sense gaire complicació, ni requeriments expositius, llevat d'un espai mínim i unes condicions de seguretat que s'exigeixen abans de realitzar la cessió de les mateixes.[4]

Estan pensades per a quatre tipus de circuits: provincial, autonòmic, nacional i internacional.[4][6][7][8][9]

Maletes Didàctiques[modifica]

A més la Unitat d'Exposicions Itinerants, el Museu compta també amb una proposta educativa a través de les Maletes Didàctiques, especialment dissenyades per ser utilitzades als centres educatius.[4]

El Museu Valencià d'Etnologia inicià l'ús de Maletes Didàctiques l'any 1997. Amb elles es vol respondre a la demanda dels centres educatius, i de certes institucions locals, per poder disposar del material didàctic dels museus més temps i dintre d'un horari diferent de l'escolar.[2]

Les Maletes Didàctiques són materials pedagògics prestats als centres educatius, que serveixen perquè es realitzen propostes relacionades amb la visita d'un museu, bé com a complement o com a substitut de la mateixa. Així, s'aconsegueix convertir l'aula en un espai que viatja, metafòricament, al museu.[10]

Així, les Maletes es presenten com a unitats portàtils de caràcter monogràfic, que s'utilitzen per desenvolupar una feina educativa dels museus, fora del museus. Estan preparades per a ser manipulades per part dels usuaris, per estimular l'activitat tant individual com col·lectiva.[2]

Els objectius d'aquestes maletes són:

  • D'una banda difondre els treballs d'investigació i els fons del museu.[2]
  • D'una altra, dur a terme activitats educatives fora del propi espai museístic, fomentant d'aquesta manera la participació i la relació del museu en els centres educatius i en les institucions locals, afovarint així, l'interés pel museu i les visites al mateix.[2]

Entre 1997 i l'any 2011, el Museu Valencià d'Etnologia ha realitzat tres maletes didàctiques:

  • Aigua, terra i foc: la terrisseria. Es tracta d'una maleta de tipus manpulatiu que dóna a conèixer el treball del terrisser d'una manera lúdica i fomentant la participació. Amb ella es pretén donar una idea clara dels objectes de fang, els seus usos i utilitats, i de l'evolució dels objectes ceràmics al llarg de la història.[2]
  • L'hort de la natura: ús tradicional de les plantes. Aquesta maleta consta, d'una banda, d'una part expositiva que tracta d'introduir els participants en el món de l'etnobotànica, així com en l'ús medicinal de certes plantes; d'altra banda du un sistema multimèdia interactiu, així com una ludoteca que consta de quatre jocs diferents i quatre unitats per traure partit educatiu als jocs. També presenta un taller per preparar remeis senzills i poder crear un herbari per part dels participants.[2]
  • Nosaltres els déus. Aquesta maelta didàctica creada pel Museu Valencià d'Etnologia (2003-2004), fou traspassada al Museu de Prehistòria de València, junt la divisió de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions.[2]

Llista de mostres etnogràfiques i exposicions itinerants[modifica]

Títol Tipus Any Imatge
El cicle del cereal: del gra al pà.[11] Mostra etnogràfica desembre 1986-juny 1993
Dos oficis d'antany: fusteria i ferreteria. Mostra etnogràfica
Objectes viscuts, objectes per a recordar. Mostra etnogràfica
Col·leccions del Museu d'Etnologia de València. Mostra etnogràfica
Objectes de la cuina rural. Mostra etnogràfica
Màquines d'altres temps. Mostra etnogràfica
El món escolar. Mostra etnogràfica 1998
El Museu d'Etnologia de Louisiana. Mostra etnogràfica
Objectes viscuts objectes per a recordar. Exposició itinerant
L'Arqueologia, el rescat del passat. Exposició itinerant
Sons de València i el món. Exposició itinerant
El mundo de Ana Frank. Exposició itinerant
Pumby: la fantasía infinita. Exposició itinerant
El món escolar. Exposició itinerant
Boomerang Echos of Australia. Exposició itinerant
La cara dels altres. Exposició itinerant des de 2012
Toca madera. Exposició itinerant
Fotografies de boda: testimoni públic d'una història íntima. Exposició itinerant
Ventalls. Exposició itinerant
El Marroc en el record. Exposició itinerant
Les rutes del Cid. Exposició itinerant
El granerer. Exposició itinerant
La infància de l'endret i del revés. Exposició itinerant
Imatges de l'interior: fotografia australiana de frontera. 1890-1940. Exposició itinerant
Solidària. Exposició itinerant
Xiquets i xiquetes del món, xiquets i xiquetes i el seu món. Exposició itinerant
El comerç del fred. Exposició itinerant
Una finestra al món. Exposició itinerant
Les dones en la Prehistòria. Exposició itinerant des de 2015
Pasen y vean. Exposició itinerant des de 2006
Pobles abandonats. Pobles en la memòria. Exposició itinerant
Festes Valencianes: Tradició i Cultura. Exposició itinerant
Comarques en blanc i negre. Exposició itinerant de de 2011
La Setmana Santa Marinera. Creences vora la mar. Exposició itinerant des de 2012

Referències[modifica]

  1. Grau Gadea, Santiago; Marín Jarque, Andrés. La instalación expositiva permanente "la ciudad vivida": un instrumento para el cambio (en valencià). 1a. ed. en castellano. [Valencia]: Museu Valencià d'Etnografia, 2011, p. 94-109. ISBN 9788493834777. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Alcántara Benavent, Juan Antonio. Exposicions itinerants i maletes didàctiques del Museu Valencià d'Etnologia (en valencià). València: Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 26-35. ISBN 9788493834760. 
  3. 3,0 3,1 LaInformacion «El Museu d'Etnología inicia el nuevo curso con exposiciones itinerantes y conferencias» (en es-es). La Información.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Exposicions itinerants al web del museu
  5. Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9.  pg. 41
  6. 6,0 6,1 «Las exposiciones itinerantes de los museos de la Diputació recorren las comarcas valencianas» (en es). [Consulta: 28 juny 2018].
  7. 7,0 7,1 «Ajuntament de Benicarló - Exposición "Fiestas Valencianas" del Museo Valenciano de Etnología» (en es). [Consulta: 28 juny 2018].
  8. 8,0 8,1 «34.000 personas han visitado las exposiciones itinerantes del Museu Valencià d’Etnologia» (en es). elperiodic.
  9. Press, Europa «Cultura.- Más de 34.000 personas han visitado las exposiciones itinerantes del Museu Valencià d'Etnologia» (en es-es). europapress.es, 07-01-2015.
  10. Herrero Pérez, María. DISEÑO DE UNA MALETA DIDÁCTICA: EL CUERPO, EL ARTE Y LA IDENTIDAD TRABAJO FIN DE GRADO MAESTRA EN EDUCACIÓN INFANTIL (Tesi) (en castellà). FACULTAD DE EDUCACIÓN DE PALENCIA UNIVERSIDAD DE VALLADOLID, p. 56. 
  11. Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 38.

Bibliografia[modifica]

  • Museu Valencià d'Etnologia. [València]: Museu Valencià d'Etnologia : Pentagraf, 2011, p. 361. ISBN 978-84-938347-6-0.