Extensible Application Markup Language

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Llenguatge d'etiquetatge extensible per a Aplicacions, XAML (eXtensible Application Markup Language) és un llenguatge declaratiu basat en XML que defineix els objectes i les seves propietats utilitzant esquemes XML i s'utilitza per crear i inicialitzar aplicacions fetes amb .NET.

El XAML s'utilitza per crear interfícies d'usuari de WPF, Silverlight, declarar els fluxos de treball de WF i per documents XPS; i tot i que va ser creat originalment per WPF pot ser utilitzar per crear qualsevol tipus d'arbres d'objecte. XAML simplifica la creació de la interfície d'usuari per a una aplicació. NET.

Sintaxi[modifica]

La sintaxi XAML se centra en la definició d'IU (Interfícies d'Usuari) separant la interfície d'usuari de la lògica en temps d'execució mitjançant arxius de codi subjacent i definicions de classes. Això no s'assembla a la majoria dels llenguatges, que són normalment llenguatges interpretats sense vinculació directa amb un sistema de tipus visual. Per tant, el codi XAML habilita un flux de treball independent entre la creació de la interfície d'usuari i la lògica d'una aplicació, a través d'eines potencialment diferents.

Requisits[modifica]

Per poder treballar amb XAML, hem de tenir instal·lat en el nostre equip el Framework .NET de Microsoft per fer aplicacions d'escriptori (actualment Framework 4 .NET) o Microsoft Silverlight per fer aplicacions web. I per poder modificar el XAML d'una forma visual un editor XAML que tingui una opció de vista en viu per exemple Microsoft Expression Blend o Kaxaml

Avantatges[modifica]

Tot el que pots fer en XAML també es pot fer en el codi, només és una altra manera de fer i inicialitzar objectes; depèn de l'usuari si vol declarar en XAML o escriure en codi. Els avantatges de crear en XAML són:

  • El codi XAML és curt i clar per a llegir
  • Separació de codi del dissenyador i la lògica
  • Eines de disseny gràfic com Expression Blend.
  • La separació de la lògica XAML i la interfície d'usuari li permet separar clarament els rols de dissenyador i desenvolupador.

Markup Extensions[modifica]

Les extensions de marcat són marcadors de posició dinàmica dels valors d'atribut en XAML. Resolen el valor d'una propietat en temps d'execució

Binding[modifica]

Per enllaçar els valors de les propietats.

StaticResource[modifica]

Recerca d'una operació d'entrada de recursos.

DynamicResource[modifica]

Actualització automàtica de les operacions de recerca d'una entrada de recursos.

TemplateBinding[modifica]

Per enllaçar una propietat d'una plantilla de control a una propietat de dependència del control.

x:Static[modifica]

Resoldre el valor d'una propietat estàtica.

x:Null[modifica]

Tornar null.

Exemples[modifica]

<Window x:Class="UsoWPF.Window1"
 xmlns="http://schemas.microsoft.com/winfx/2006/xaml/presentation"
 xmlns:x="http://schemas.microsoft.com/winfx/2006/xaml"
 Title="Window1" Height="300" Width="300">
 <Grid>
 <TextBlock Width="120" Text="Visca Lleida" Height="25"/>
 </Grid>
</Window>

Enllaços externs[modifica]