Ezcurrita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralEzcurrita
Fórmula química Na2B5O7(OH)3·2H2O
Epònim Juan Manuel de Ezcurra Tradueix
Localitat tipus mina Tincalayu (Mina Boroquímica), Salar del Hombre Muerto, Departament de Los Andes, Salta, Argentina
Classificació
Categoria borats
Nickel-Strunz 10a ed. 6.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed. 6.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed. V/J.05
Dana 26.5.5.1
Heys 9.1.7
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 8,598(2) Å; b = 9,570(2) Å; c = 6,576(2) Å; α = 102,75°; β = 107,5°; γ = 71,51°
Simetria 1 - pinacoide
Color incolor
Exfoliació perfecta - excel·lent en {110}, bona en {100}, regular en {126}, dolenta en {110}{101}
Tenacitat fràgil
Duresa 3 a 3,5
Lluïssor vítria, sedosa
Diafanitat transparent
Densitat 2,053 g/cm3 (mesurada); 2,049 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,468 nβ = 1,507 nγ = 1,529
Birefringència δ = 0,061
Angle 2V mesurat: 73°, calculat: 72°
Dispersió òptica relativament feble r > v
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1957
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'ezcurrita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de Juan Manuel de Ezcurra (1900-1970), director de la Compañia Productora de Boratos SA.[1]

Característiques[modifica]

L'ezcurrita és un borat de fórmula química Na2B5O7(OH)3·2H2O. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls prismàtics que són fibrosos o aplanats, moderadament estriats i allargats al llarg de [001], que es poden doblegar, de fins a 7,5 cm; també en forma de masses intercrescudes, escindibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs va de 3 a 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ezcurrita pertany a "06.EB - Inopentaborats" juntament amb els següents minerals: larderellita, probertita, tertschita i priceïta.

Formació i jaciments[modifica]

L'ezcurrita va ser descoberta a la mina Tincalayu (Mina Boroquímica), al Salar del Hombre Muerto (Salta, Argentina) formada probablement a partir de solucions derivades de la deshidratació del bòrax en un dipòsit discordant en limolites i gresos de platja plegats, associada amb bòrax, kernita i halita.[2] També ha estat trobada a la pegmatita Muiâne, a Alto Ligonha (Zambézia, Moçambic).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ezcurrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 «Ezcurrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

Galeria d'imatges