Fàbrica Dardé
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pau, 97 i Hort de Sant Pau, 1 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La fàbrica Dardé era un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau i de l'Hort de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desaparegut. Es tractava d'una tipologia semblant a la veïna Estruch: un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos situat a la cantonada, i alineat amb aquest, la quadra de planta baixa, tres pisos i golfes amb façana al carrer de l'Hort de Sant Pau. Al pati d'illa, on s'hi accedia per un estret passadís, hi havia dues naus en forma de «7» invertit i un safareig.[1][2]
Història[modifica]
El notari Josep Dardé[3][4][5] va constituir la societat J. Dardé, J. Cabañes i F. Oliveras per a explotar-ne les instal·lacions i llogar-les a diversos industrials, i el 1843 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 24 CV,[6] substituïda el 1869 per una de 40 CV segons el projecte de l'enginyer industrial Camil Julià i Vilasendra.[7][2]
El 1847, hi vivia el fabricant Joan Aloy i Esteve,[8] que hi tenia un establiment de blanquejament de teixits[9] i una filatura de cotó, compartint les instal·lacions amb Ramon Paradell.[10] Posteriorment hi hagué altres industrials del ram com Fèlix Aloy,[11] Casamitjana germans,[12] Bartomeu Castellarnau i Mascaró[13] (fill d'Ignasi Castellarnau i Vidal i Paula Mascaró),[14][15] Francesc Torrescasana i Carbonell,[16] Rivera i Escudé,[17] Salvador Sagrera i Martorell[18] (vegeu casa-fàbrica Sagrera) i Domènec Olivella i Cia.[19]
A la mort de Dardé, la fàbrica va passar a mans del seu deixeble i hereu, el també notari Esteve Tramullas,[20][21] i el 1885 va patir un atemptat amb explosius:[22] «Dicen de Barcelona que el domingo á las cinco de la mañana estalló una bomba cargada con dinamita en la escalera de una fábrica de la calle de San Pablo, propiedad de D. Esteban Tramullas, derribando un gran trozo de escalera, abriendo en la pared una brecha enorme y no dejando en la casa un cristal sano. Ignórase quién fué el autor de tan bárbara hazaña.»[23]
El 1905 se'n va declarar un incendi al primer pis, on van acudir tres dotacions de bombers.[24][25] Finalment, la fàbrica va ser enderrocada el 1957 per a l'arranjament dels jardins de Sant Pau del Camp.[26]
Referències[modifica]
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 181, 247.
- ↑ 2,0 2,1 Tatjer, 2011, p. 719.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 298.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 28-5-1872.
- ↑ «Escritura de los bienes de Ruperto Santaló y Vinyals, 1a parte». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ Raveux, 2005, p. 181.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2089 bis C.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 516.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 115, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 139.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 141.
- ↑ AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, 28-4-1875.
- ↑ «Escritura de convenio y transacción de varios censos en la calle Nou de la Rambla de las hermanas Massana hacia Alejandro de Bacardí de Janer». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1861, p. 178.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 269.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 274.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 254, 269, 274, 285.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 235, 443.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 428.
- ↑ Monsó Dilla, Jordi. Universitat de Barcelona (tesi doctoral). Política d’ordre públic i repressió durant la Restauració (1875-1898), 2012, p. 164.
- ↑ El Siglo Futuro, 28-10-1885, p. 3.
- ↑ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona, 1905, p. 217.
- ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 04-03-1905, p. 2.
- ↑ «Enderrocar un edifici del carrer Sant Pau 97». Q143 Negociat d'obres públiques 693/1957. AMCB.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 578-580. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Tatjer, Mercè «La construcción de los espacios industriales: el caso de Barcelona» (en castellà). Técnica e ingeniería en España, vol. 6 (El Ochocientos: de los lenguajes al patrimonio), 2011, pàg. 697-739.
Enllaços externs[modifica]
- «Església de Sant Pau del Camp». Fons Cuyàs, Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.