Edifici molt desfigurat, de caràcter fabril en el seu origen. La major part es desenvolupa en dues plantes, excepte un angle on arribava a les tres, rematades per una torre amb el nom de l'empresa i un rellotge. L'estil racionalista es manifesta en l'absència d'ornament i la volumetria simple, paraments blancs i finestres horitzontals. Actualment és arrebossat de color gris.[1]
Va ser projectada el 1931 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí per al fabricant de discos
Polydor. Després de la Guerra Civil, va allotjar el col·legi nacional a la planta baixa, i l'Ajuntament de Sant Adrià al pis superior, abans que un i altre disposessin d'edifici propi.[1] Actualment, un cop rehabilitada, acull un centre de producció cultural i juvenil i la Biblioteca de Sant Adrià.[2]
↑ 1,01,11,2«Fàbrica Polydor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Edifici Polydor (Biblioteca)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Edifici Polydor (Biblioteca)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
