Fàcies hipocràtica
| Tipus | facies  |
|---|---|
| Epònim | Hipòcrates |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0182842 |
La fàcies hipocràtica (facies hippocratica en llatí)[1][2] és el canvi produït en la cara per la mort imminent o la llarga malaltia, excessives evacuacions, fam, i similars.
"[Si l'aparença facial] es pot descriure de la següent manera: un nas afilat, els ulls enfonsats, les temples enfonsades, les orelles fredes i tenses i els seus lòbuls distorsionats, la pell de la cara dura, tensa i seca, color pàl·lid o lívid de la cara ... i si no hi ha una millora dins d'[un període especificat], cal entendre que aquest signe anuncia la mort." [3]
La cara hipocràtica es diu així perquè va ser descrita per primera vegada per Hipòcrates.
Un terme relacionat és caquèxia.
Referències
[modifica]- ↑ «Fàcies hipocràtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Entrada "fàcies hipocràtica" al TERMCAT
- ↑ Chadwick, J. & Mann, W.N.(traductor a l'anglès.). Hippocratic writings. Harmondsworth, UK: Penguin, 1978, p. 170–171. ISBN 0-14-044451-3.