Fàraj

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFàraj
Behzad timur egyptian.jpg
Nom original (ar) ناصر الدین فرج
Coat of arms of Egypt (Official).svg  Soldà mameluc burjita Egipte

1405 – 1412
← al-Mansur Abd-al-Azizal-Muàyyad Xaykh →
Coat of arms of Egypt (Official).svg  Soldà mameluc burjita Egipte

1399 – 1405
← Barquqal-Mansur Abd-al-Aziz →
Biografia
Naixement 1389
Mort 23 maig 1412 (22/23 anys)
Religió Islam
Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Dinastia burjita
Pare Barquq
Modifica dades a Wikidata

Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj —en àrab الملك الناصر زين الدين أبوالسعادات فرج بن برقوقal-Malik an-Nāṣir Zayn ad-Dīn Abu s-Saʿādāt Faraj ibn Barqūq— (1389 - 1412), soldanat mameluc del Caire, burjita (1399-1405) i 1405-1412).

Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Shirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Makrizí.

Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys.

Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà.

El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405.

Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar a les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat l'amir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire.

Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.


Precedit per:
Barquq
soldà del Caire
1399-1405
Succeït per:
al-Mansur Abd-al-Aziz
Precedit per:
al-Mansur Abd-al-Aziz
soldà del Caire
1405-1412
Succeït per:
al-Mustaín
califa abbàssida

Bibliografia[modifica]