Fèlix Astol i Artés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFèlix Astol i Artés
Biografia
Naixement9 octubre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Mayagüez (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Fèlix Astol i Artés (Reus, 9 d'octubre del 1813 - Mayagüez, Puerto Rico, 21 de gener del 1901) va ser músic i compositor, i coautor el 1867-68 de La Borinqueña, l'himne de Puerto Rico.[1][2]

El 1828 marxà a Cuba per eludir el servei militar, endebades. Forçat a allistar-se, ingressà a la banda de música d'un dels batallons amb base a l'Havana. Un cop llicenciat, trobà feina fent papers de tenor en una companyia d'òpera que actuava al teatre Tacón; sembla que va fer una gira per Puerto Rico pel 1840, per tornar seguidament a Cuba, on vivia. Més endavant s'incorporà a la companyia d'òpera de Stefano Busatti, que el portà definitivament a Puerto Rico el 1860. Quan aquesta plegà, es traslladà a Mayagüez i hi fundà una companyia de comèdies (Compañía Dramática Astol).

Fèlix Astol va ser autor de diverses peces de música popular, però la composició que li donà més fama va ser la dansa Bellísima trigueña (1867); concebuda com una cançó d'amor, ha tingut versions per tot Llatinoamèrica. A Cuba rebé el títol de Mi amor, al Brasil Encantadora infancia, al Perú tingué dues versions, una com a Bellísima peruana, a Haití es ballava com a merengue i també era molt coneguda a Veneçuela. La versió que s'ha popularitzat més és La Borinqueña, himne oficial de Puerto Rico.

El seu fill, Eugenio Astol Figueras[3] (1843-1904), va ser baríton, es va casar amb l'actriu Ana Busatti, actuà per tot Amèrica (a Curaçao el 1865, a Manatí el 1881, i força temps al Perú) i fundà diverses companyies de teatre a Puerto Rico. El seu nét, Eugenio Astol Busatti (1868-1948), va assolir consideració com a periodista i conferenciant porto-riqueny.

Lletra de Bellísima trigueña[modifica]

Bellísima trigueña
imagen del candor
del jardín de Borinquen
pura y fragante flor.
Por ti se queda extático
todo el mortal que ve
tu aire gentil, simpático
tu breve y lindo pie.
Cuando te asomas a tu balcón
la luz se eclipsa del mismo sol
la luz se eclipsa del mismo sol
Porque tus negros ojos
dos rayos son,
que al que los mira, niña
abrásanle el corazón
Tú galana descuellas
entre las flores mil
que adornan primorosas
el tropical pensil
En torno a ti
el céfiro se mueve sin cesar,
el colibrí solícito
te viene a acariciar
Linda trigueña mi dulce bien,
eres la perla de Borinquen
¡Oh!, Oh!, ¡Oh!
Apiádate, tierra de mi dolor,
que por ti me muero
me muero de inmenso amor
de inmenso amor, de inmenso amor

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Félix Astol Borinquen (La Borinqueña), danza, y aguinaldos populares del folklore de Puerto Rico. Para piano y canto en Espanol é Inglés, con acordes para la guitarra New York: Spanish Music Center, 1971 (OCLC 11156873)
  • Francisco Zamora, Isabel Escabí Autógrafo: seres ordinarios con vidas extraordinarias. Guía del maestro San Juan: People Television, 1997
  • Autógrafo : seres ordinarios con vidas extraordinarias. Volumen XIII: La Borinqueña [Vídeo] San Juan: People Television, Sistema Universitario Ana G. Mndez, 1997
  • Monserrate Deliz El himno de Puerto Rico; estudio crítico de "La Borinqueña" Madrid: GIDA, 1957