Fèlix Duran i Cañameres

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fèlix Duran Cañameres)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFèlix Duran i Cañameres
PlacaUniversitat.jpg
Universitat de Barcelona on va estudiar En Fèlix Duran i Cañameres
Biografia
Naixement 24 d'octubre de 1889
Barcelona
Mort 1972
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Arxiver-Bibliotecari-Arqueòleg
Modifica les dades a Wikidata

Fèlix Duran i Cañameras (Barcelona, 24 d'octubre de 1889 - 1972) fou un advocat, historiador i polític català.

Estudis[modifica]

Estudià el batxillerat en els col·legis de Vilar i de Sant Antoni i la carrera de dret en la Universitat de Barcelona, i la de Filosofia i Lletres a València i els doctorats d'ambdues facultats en la Universitat Central, havent assolit els premis extraordinaris tant del batxillerat com de llicenciatura i del doctorat.

Oposicions[modifica]

El 1913 ingressà per oposició en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, en el que continuà, i desenvolupà els càrrecs següents: bibliotecari de l'Institut de Maó, arxiver de les delegacions d'Hisenda de Tarragona i de Zamora i bibliotecari de l'Institut d'aquesta última ciutat i, durant molt temps, oficial de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Càrrecs[modifica]

Des del 30 de desembre de 1931, fou el cap de l'arxiu de l'Audiència territorial de Barcelona. també fou auxiliar de la Facultat de Filosofia i Lletres d'aquesta Universitat en els cursos de 1922 a 1926 i feu les oposicions a la càtedra d'arqueologia i numismàtica d'aquesta. Fou bibliotecari i després secretari segon del Centre Excursionista de Catalunya (1914-1920), i formà part de la junta directiva del Col·legi de Doctors matriculats de la Universitat. Fou corresponsal del Centre d'Estudis Valencians.

El 1916 es col·legià com a lletrat. Fou acadèmic de la de jurisprudència i legislació de Catalunya des del 1914 i vocal de la seva Junta directiva des de 1932, havent organitzat l'Exposició bibliogràfica i documental de fonts de Dret celebrada amb motiu del Congrés jurídic català de 1936. Donà nombrosos cursets i conferències sobre temes de geografia, història de l'art i política agrària en l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Madrid, en la de Barcelona, en l'Ateneu de Madrid, en el Centre Excursionista de Catalunya, en la Diputació i en la Cambra de la Propietat de Tarragona (organitzada per la Societat Arqueològica Tarragonina), en la Casa Llotja de Barcelona (organitzades per la Societat de Comptables), etc...

Col·laboracions[modifica]

Revista de Archivos
Bibliotecas i Museos
Boletín de la Real Academia de la Historia de Madrid
Franciscalia de Barcelona
Boletín de la Sociedad Arqueológica de Tarragona
Boletín del Centro Excursionista de Cataluña
Revista Jurídica de Cataluña
La paraula Cristiana
Butlletí dels Museus de Barcelona
Butlletí del Centre excursionista de Gràcia
Estudis Universitaris Catalans
Revista de los Procuradores de Cataluña. etc...

Obres[modifica]

Los castillos feudales de Cataluña (1911)
Memòria doctoral (1911)
Las relaciones jurídicas del Monasterio de Sant Cugat del Vallès (1912)
La orfebreria catalana (1915)
La escultura medieval catalana (1926)
La cuestión de los censos, la solución más acertada (1927)
El señorio de Castellvell (Tarragona, 1927)
Los Condes de Bearn iy de Foix como señores de Castellvell (Madrid, 1927)
El problema agrario de Cataluña (1932)
El Palacio de Justícia de Barcelona y sus archivos (1932)
Els arxius judicials de Catalunya (1933)
Catalunya sota els reis absoluts de la casa de Borbó (1935)
El Palacio de Justícia de Barcelona (1938)
Banyoles i Besalú; publicada per la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona
La ciudad de Tortosa y Montblanc; publicada per la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona
Manual pràctic d'arrendaments rústics (1951)
Notas para la historia del notariado catalán (1955)
Els exiliats de la Guerra de Successió (1964)

En morir tenia inèdita una voluminosa obra vers La escultura medieval en los países de la Corona de Aragón, de la qual n'havien vist la llum com avançaments i resums La escultura medieval catalana (Madrid, 1925, però escrita el 1921) i La escultura en los países de la Corona de Aragón desde el siglo V al XV (Barcelona, 1924).

Crítiques d'aquests treballs es publicaren en Art Bulletin de la Universitat Harvard (Estats Units, 1931) i en la Gazette de Beaux Arts (París, 1932).

Durant la guerra civil espanyola fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia. En acabar la guerra fou director de la biblioteca de la Universitat de Barcelona (1955-1959) i president de la secció de ciència del Centre Excursionista de Catalunya.

Bibliografia[modifica]